Tòca-Maneta 18 – Dishonored

Dishonored ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Dishonored Dunwall

Dunwall, dònas e sénher. Avètz qu’a vos dire qu’es coma Venisa-sus-Tamisa-de-Sena

Amic, ausisses lo vòl negre dels corbasses sus la plana ? Lo corbàs, en l’ocurréncia, n’i a pas qu’un, mas que s’amerita la comparason, vist que son pichon nom a el es Corvo. E partatja amb la bèstia a plumas mai d’una causa : es de negre vestit, a de facilitats per susvolar lo seu monde, e a de rapòrts mai qu’estrechs amb la mòrt. Tot aquò se passa a Dunwall, una ciutat imaginària que sembla fòrça al Londres de la reina Victorià, amb de grands ostals blancs, de carrièras pavadas, de quartièrs rics reservats a una casta de Lords e de Ladies copats de çò que se passa alhors mas gaire luènh, dins los barris basses, devastats per una pèsta negra menada per de centenats de rats gessits dels toats fangoses que passan jos la vila.

Dishonored Malsan

Tròp…de causas…malsanas…sus aqueste imatge…

Bon, aital, balha pas enveja de s’i anar passejar una dimenjada amb un còp d’Eurostar. Mas esperatz, que Dishonored, es lo nom del jòc, es encara pièger qu’aquò. Imaginatz que la ment de la gent en vila es tant poirrida que la vila ela-meteissa, una vila que lo passat industrial sembla a mand de s’acabar, e qu’a cabussat dins la criminalitat, lo fascisme estatal e l’extremisme religiós. Cal dire qu’a Dunwall l’electricitat es arribada e lo monde s’en servisson, lo problèma es qu’es tirada… d’òli de balena, una ressorga qu’es pas exactament çò que podriam apelar « renovelabla ». Tant val dire que i a pas que los qu’an los mejans que se pòdon sortir de l’escuritat ambienta. Vos fa pensar a una situacion que podriam conèisser ? Bòh, es una coincidéncia, non ? Esperatz encara, contunhi.

Dishonored Nazi

Me fa pensar a quicòm, de luènh…mas a qué ?

Imaginatz tanben que, en seguida d’un còp de poder, lo tròn es jol cuol de l’ancian cap dels servicis secrets. Un tipe qu’a l’acostuma d’espionar tot çò que fan sos conciutadans çò que li va servir per instaurar un regime policièr e far silhonar las carrièras per sa soldatesca subre-entrainada e subre-equipada. Sens oblidar que, dens l’ombra, lo sostenon los Supervisors, una casta de religioses gerits per un còde canonic e de metòdes que farián passar los inquisitors medievals per una còla de gaujoses escots que cantarián « Mai prèp de tu mon Diu » en usant lors sabatas sul camin de l’abadia de Concas. Amb tot aquò, es clar que i a un bon còp d’escoba de passar, e dins un jòc normal seriatz dins la pèl del eròi irreprochable per far sautar tot aquò, restablir la democracia, e menar de recèrcas scientificas per transformar los rats dels quartiers malsanisses en electricitat e aital reglar tres problèmis d’un sol còp d’un sol.

Mas dins Dishonored, coma o ditz lo nom, i a pas qu’una sola causa que compta : vòstre onor. E es mai logic finalament, d’aver un personatge qu’es clarament pas blanc e qu’aital detonarà pas tròp al mitan d’autres qu’o son pas tanpauc. L’equacion es simpla : coma vòstres amics son d’enemics potencials, que vòstres enemics son pas d’amics potencials, i a pas degun al qual podètz far fisança. Donc aurètz pas forçadament de vergonha per pensar a autra causa qu’al vòstre interés dins aquela istòria. Puèi bon, instaurar la democracia, sabètz, quand òm s’acostuma a una man de fèrre, es complicat de tornar al gant de velós.

Dishonored Rats

Demest vòstres poders, n’avètz un que vos permet de mandar una armada de rats sus vòstres enemics. Imparable.

Aital, sètz prevengut : podètz far çò que volètz, sabètz que de tot biais s’acabarà mal. I a tròp de monde qu’ensajan de vos manipular, a començar per Diu el-meteis, e partissètz de talament bàs que podretz pas tròp cambiar las causas. Mas vos es çaquela daissada, en tant que jogaire, la causida dels mejans d’arribar a aquesta situacion paurament melhora. E es aquí qu’aqueste jòc, una de las revelacions de l’annada, a son interés : dins çò que fa patir a vòstra morala personala. Podètz causir de tot petar, de tuar tot lo monde, de panar de causas, o al contrari de la jogar finòta, en infiltracion, de pas aver de pès sus çò que vos environa. O encara de la far al cap de la clientèla e de tirar lo retrach sonque d’aqueles que vos agradan pas. La consequéncia d’una mòrt dins un environament mortifèr es relativa. Mas de qué vos ditz vòstra morala ? Es que es moral de tuar degun se sètz lo sol a agir aital ? E mai se de tot biais sabètz que cambiarà pas las causas. O es que cal mostrar l’exemple, quitament se tot sembla perdut, desesperat ? Benlèu que lo monde vos veiràn diferentament…
Sus aquestas questions vos daissi, vau veire se i a pas mejan d’aprofiechar de l’escuritat per recuperar lo tròn de l’Empèri, sabèm jamai. Qu’aquel que jamai ensagèt de prene lo poder dins un videojòc me gete la primièra pèira…. Ah ! Es plan çò que pensavi…

Dishonored Balcon

Los colombs que se pausan sus las cornissas son particularament gròsses a Dunwall. E mortals.

Evaluacion Dishonored

Laisser un commentaire