Tòca-Maneta 41 – Una Witch Lorrena

The Witcher 3 Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Òc, o sabi, fa plan de temps qu’èri pas tornat, mas vos en dobtatz coma soi nascut dins un banh de marrida fe ai una explicacion ja prèsta, e coma lo pair Nadal se tòrni es amb ma biaça plena de presents ! De presents que vos caldrà crompar, es pas los Videojòcs del Còr aquí.
Mon explicacion per aqueste còp serà aquela : soi tombat dins los corredors del temps, dins un país de fachilièras mas mai que mai de desenfachilhaires, dins un país ont se pòt far petar un cap coma lo tap d’una botelha de champ’, e menar un eretic al lenhièr sens esmòure mai qu’aquò la populacion locala, un país que, en un mot, me cambia plan del meu costumièr, qu’es lo País Polit dels Potonorses, coma cadun sap. Los que jògan auràn reconegut aquí lo monde de The Witcher : Wild Hunt, un dels jòcs mai esperats, e a rason, de l’annada 2015.

Dujangoth Frett
Un caçaire de primas nomenat Dujangoth Frett. E, plan segur…

Pas que siá revolucionari, notatz plan, i a gaire d’originalitats dins aquel jòc d’heroic fantasy en monde dobèrt coma comença de n’i aver a molon, mas cal plan reconèisser que çò que fa o fa plan. Al nivèl scenaristic primièr, perque l’i vesèm de longa lo fach que lo jòc siá una adaptacion d’una seria de romans escrichs per Andrzej Sapkowski, un polonés. Pas una linha de dialòg fòra-subjèct, pas una quista que passe sens esvelhar un minimum d’interès, quitament la mai segondària, pas una istòria personala d’un figurant rolesc qu’anatz crotzar per azard que sentisca pas lo background folhat. D’un talent rare, l’escritura de The Witcher buta cap a la dark fantasy, jos-genre de l’heroic fantasy que defugís lo maniqueisme per un esquemà complèxe d’accions e de decisions qu’entrainan de consequéncias en cadena malaisadas de preveire e doncas d’empachar. Lo « Witcher » del titol, lo sorcelaire, Geralt de Riv, es un bon caçaire mas son intelligéncia es sus d’unes plans un pauc limitada, puèi es plan sovent que serà guidat mai per sa passion, per pas dire mai, que per sa rason. Aquò fa que se tròba plan sovent enfrentat a de batèstas politicas supèr-complicadas a las qualas farà tot per escapar sens, de còps, i arribar, una posicion que nos tòrna menar, en tant que jogaire, a aquela d’un gran de sabla dins un univèrs que podriá existir sens nòstra preséncia o a tot lo mens qu’aquò fariá pas anar pièger. La tòca de Geralt es pas de salvar lo monde, es de se salvar el-meteis e las qualquas personas qu’estima. Es completament egoista dins un monde qu’obliga a l’èsser, e qu’obliga a trantalhar en permanéncia entre lo negre e lo blanc, e encara, quora aquestas concepcions an encara un significat…

Répondez par signes
OK…

Segondament, es cool d’èsser Geralt de Riv (bon, avèm pas la causida) perque es cool d’èsser un sorcelaire. Es quand mema pro rare de jogar un caçaire, tipe caçaire d’aquí, qu’auriá tanben las competéncias del seu gós. Emplaçatz lo fusilh per una espasa e auretz una idèia de çò qu’es lo mestièr de nòstre Geralt : lo monde lo pagan per anar tuar los monstres que mancan jamai d’espaurugar tota una region. E doncas vos cal passar de temps a cercar las pesadas, e recampar d’indicis, a seguir las odors a la flaira, a tendre de trapèlas, per identificar lo monstre en question, demest un bestiari plan fornit en òrras bestiassas, puèi a li cremar son nís, a li crebar sos pichons e lo maudire sus dètz generacions, aquela raça de demòni de sa maire la… hum, perdon. En brèu Geralt es un pistaire de tria, e sas competéncias per seguir la salvatgina seràn tanben utilizadas per tornar trobar d’umans plan umans, dins las (grandas) vilas del jòc : de raubaires, de murtrièrs, o juste de testimònis utiles a la quista personala del personatge. Un costat « Sherlock al país de Conan lo Barbare » qu’es puslèu fresc !

Gwynt
Lo Gwynt es un vertadièr jòc dins lo jòc.

Sabi, aviái començat en dire que de noveltats o d’originalitats The Witcher ne portava gaire, e aquí soi a dire lo contrari. Mas mantèni ! En veire tot çò qu’existís o existiguèt dins lo domèni videòludic, la sagà The Witcher mèna pas tant d’originalitats qu’aquò. Mas…n’es una en se ! Dins lo biais de far, mai que mai. Per una rason principala : aquò nos ven de Polonha. Qu’aquò siá lo libre original o lo jòc, The Witcher es 100% polonés, d’un estudiò sonat CD Projeckt Red. E aquò se sentís dins aqueste RPG a l’occidentala vengut d’un autre Occident, un Occident desconegut, mespresat de còps que i a, que capitèt de provar en 2015 que sabiá far venir autra causa que de plombièrs e de papas. E degun s’i enganèt pas, que quora Obama venguèt visitar Polonha lo darrièr còp, qu’es aquò que li ofriguèt lo primièr ministre d’alai coma present ? E òc, un exemplari de The Witcher ! E a aqueste moment, i aguèt pas de marrida lenga per petar l’ambient, que America coma Polonha sabon plan lo pes que pòt aver aqueste ben cultural dins l’economia d’un país, amai un país en marrida santat coma aqueste ! Mas parlarem pas mai politica e economia, que ne perdriam encara Geralt dins la discussion e sabèm ben que nòstre sorcelaire aima plan mai caçar lo tròll que l’òme politic, es plan mens viciós coma bèstia, e plan mens penós a manjar !

Sus aquò vos daissi, mon sorcelaire m’espèra per desencorcelar a la sorsa una sorcièra sorna dins sa soricièra. E dèvi anar a l’ortofonista tanben.

L'Esturgeon doré
Evaluacion The Witcher

Laisser un commentaire