Tòca-Maneta 65 – Fantasiá Finala

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Lo videojòc es sovent un afar de seria, de seguida, de continuitat. Es malaisit d’alhors de destriar lo perqué e lo coma dins aquela tendéncia a far de seguidas, de seguidas de seguidas ad lib, quite a n’arribar a tota una tièra impressionanta d’opusses, al pès economic comolat que fariá pallejar un productor hollywoodian de blockbusters.

Prenèm la seria Final Fantasy, a l’azard. O pas a l’azard, vist qu’es precisament d’aquela que vos voliái parlar, mai que mai en abordant son darrièr numero en data, lo 15. E òc, ja 15 Final Fantasy ja sortits, sens comptar una molonada d’embrancaments divèrses, spin-offs, cross-overs e caforcas de tota borra, e mai o mens 30 ans an passat dempuèi la sortida del tot primièr. Una longevitat impressionanta, qu’es proporcionala a la reputacion de la seria e a l’estrambòrd provocat dins sa larga comunautat d’afogats tre qu’una novèla aventura es prepausada.

Aquò comença plan…

E Final Fantasy es un bon exemple d’aquela especificitat videoludica a far de serias… que ne son pas. Perque los ligams entre un jòc FF e l’autre son tèunes de còps que i a : istòrias desparièras, personatges desparièrs, univèrses desparièrs. Çò de comun es lo tipe de jòc, un RPG a la japonesa al « torn per torn » e la basa scenaristica, que se passan totes dins un monde ont la magia existís e se pòt emplegar, en parallèl de la tecnologia. Assistirem sovent, doncas, a aquela oposicion plan frequenta dins la produccion culturala japonesa dels sègles 20-21, entre la natura e la l’industrializacion, l’òme e son environament.

La sagà Final Fantasy faguèt pas que montar en gamma, en experiéncia de jòc, fins al seu numèro 7, qu’es encara considerat per plan de monde coma lo melhor de totes, mai benlèu lo melhor jòc video tot cort. Vòl dire que per n’arribar aquí al 15, la seria a baissat, de biais irregular, o puslèu que foguèt dins l’incapacitat de prepausar un jòc tant apregondit, esteticament, scenaristicament e ludicament. Tant val dire que l’espèra sus aquel numèro es bèla, tant plan coma entretenguda per la comunicacion e las anóncias qu’acompanhèron sa sortida. Alara, es que val lo còp ?

La modelizacion de la mangiscla es d’un nivèl pro naut. E dona talent !

Primièra responsa parciala : òc. FF15 es remirable, amb una pata grafica e de paisatges esbleugissents, de modelizacions capitadas, un novèl sistèma de combat, mai dinamic (exit doncas lo torn per torn). La noveltat plan venguda d’aquel jòc es de prepausar, pel primièr còp de la seria, un monde obèrt, que lo prince Noctis, lo eròi, deu percórrer en companhiá de sos tres amics al guidon d’una vertadièra e pimponabla Audi A8 frucha d’un susprenent partenariat. De rotas longas, de motels pauc poblats, d’èrms, de pradas, de pausas per campar, far la cosina e dormir a la serena a l’entorn d’un fuòc en se contant de conariás, i a un ambient road-trip a l’americana plan capitat e agradiu dins aquela primièra partida. Dins aquela primièra partida, i a tanben de que s’ocupar, entre la caça als mostres en mòde « caçaire de primas », la pesca (una plan bona e realista simulacion), las barruteladas sus l’esquina d’un Chocobo, una galina-canarí giganta, las quistas de complir pels uns e pels autres, a l’azard dels rencontres, las sesilhas de fòtos, e tot un fum de causas que vènon assaborar l’immersion e l’experiéncia de jòc… Dins la primièra partida.

Lo mini-jòc de pesca es francament plan fach, amb de bonas sensacions.

E òc, perque es un pauc aquò lo problèma, lo jòc es copat, en doas parts mal equilibradas : aquela primièra, liura, ont òm evoluís a son ritme, e una segonda, lineària, ont cal bombar dins un tren per arribar dins la vila del grand missant e li petar lo morre definitivament. M’avètz comprés : Final Fantasy nos ofrís primièr una libertat per la nos tirar aprèp de detzenas d’oras de jòc. E es mancat, clarament : ja qu’es pas justificat scenaristicament, l’experiéncia provesida per aquesta segonda part es mens marcada, se reten pas, e nos buta quitament a nos desinteressar de l’istòria e de la quista principala, que, de tota faiçon, la manca de ligasons e de pregondor de personatges un pauc superficials nos aviá fach semblar banalas, convengudas e un pauc estrangièras a nòstras envejas afiscadas per la primièra partida.

A la lèsta, e demòra un cas d’estudiar dins totas las escòlas de tòca-maneta (las de videojòc, pas de politica), çò qu’era volgut coma novedor es mancat, en general, e çò que participa de mecanicas de jòc ja vistas alhors es apregondit, trabalhat e interessant, pro per servar çaquelà al jòc un interés de notar, es juste domatge que la presa de riscas, que podèm saludar, se transforme pas en pepitas. E me semblan que los desvolopaires an plan sentit qu’èran passats a costat de lor subjècte, qu’ensajan de contunhar de far viure lo jòc e de tornar lançar d’interès en i apondent regularament de contengut adicional… pagant en general, i a pas de pichon profièch !

Sus aquò vos daissi, i a mon chocobo qu’es en revision dels 5000km al garatge, lo me cal passar prene avant que tampen.

Laisser un commentaire