Tòca-Maneta 93 – Vampiri

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

Lo doctor Jonathan Reid, e sos questionaments de gentleman.

A Londres en 1918 lo mèstre-mot que guidava los estatjants de la ciutat anglesa èra pas « gaujor ». Imaginatz-vos un pauc : la guèrra es pas acabada e plan de soldats son pas tornats e tornaràn pas, la gripa espanhòla es en plen pic e tòca tot lo monde, mas mai que mai los paures dins la vila la mai poblada del monde, una vila qu’a creissut talament lèu que lo valat entre las classas socialas s’es encara mai cavat… Evidentament, cal apondre sus aquelas donadas la famosa epidèmia de vampirisme, ligada a l’influenza per de rasons misteriosas e que costèt la vida a maites londonians.

Vampyr es primièr un jòc d’ambient.

De qué, mon resumit es pas solide istoricament ? Vos prometi qu’o es ! Es çò qu’aprenguèri dins lo jòc Vampyr, amb una « Y ». E dins aquel ambient poirit, Jonathan Reid patís encara mai. Mètge a pena tornat del front ont sonhava los nafrats e s’apercebiá de las orrors de la guèrra, se desvelha suls cais de Londres (alara que lo monde a l’entorn lo pensavan mòrt) cambiat en… vampir, çò qu’es pel moment coerent amb lo títol del jòc. Sa novèla condicion trebola l’òme de sciéncia e del monde qu’es lo Doctor Reid, e fa nàisser en el una set, de mal controlar, una set de sang, que falsa sa vista e son esperit. Per la satisfar e far passar un òrre mal de cap, se’n va doncas nhacar la primièra persona que passa a sa portada, per s’abeure de sa sang. Per un còp de marrit sòrt, e cal dire qu’a un moment lo tipe cèrca un pauc, aquela persona es sa sòrre, Mary, que ne crèba doncas dins l’incompreencion e de borbolhs estofats. Coma se cal pas arrestar sus una bona lançada, lo crime de Jonathan passa pas per malha, e i assistisson de membres d’una milícia… de caçaires de vampires. Urosament, una enfugida mai tard, Jonathan es aculhit pel doctor Swansea, director d’un espital e plan mai amic amb los chucasangs, qu’ajudarà Jonathan a compréner çò que li es arribat, e mai generalament çò que se passa en vila.

La ròda de dialòg, e sas causidas de còps vitalas, illustradas pel Y del títol.

Coma Reid es un vampir, la quasi-totalitat del jòc se passarà a Londres de nuèch, qu’es conegut qu’aquel monde aiman pas lo solelh. E Londres de nuèch en 1918, vos rendètz plan compte de l’ambient que se desgatja del jòc, entre Conan Doyle, Jack l’esbudelaire, Bram Stoker evidentament… E, mai que mai, se tròba que Vampyr es un jòc d’enquèsta, ont cal estudiar de scènas, trobr d’indicis e subretot parlar al monde per far avançar l’istòria. Es aquí l’originalitat primièra de Vampyr : percorrèm quatre quartièrs de la vila, demest los quals Whitechapel (plan paure) e lo West End (plan ric), e cada quartièr es poblat d’un detzenat de personas e d’un « pilar » de la comunautat, una persona carismatica de bona reputacion que « ten » lo quartièr e l’empacha de s’afonsar dins lo caos. Cada persona a sos problèmas personals de reglar, tanplan coma una capacitat aguda a tombar malauta. Urosament Jonathan, mètge e gentleman, serà en capacitat d’ajudar sus tots los tablèus. Per pas res ? Pas exactament, que ganhar la fisança de las personas que rencontram es utile, e podèm causir de las tuar per ne beure la sang, o justament de pas tuar degun e d’obeïr a un biais de lei morala. En sabent que tuar e beure la sang dona d’experiéncia, que permet d’aquesir de competéncias fisicas, de se melhorar, e doncas de facilitar un pauc la causa, notadament los combats (a l’encòp contra los autres vampires e contra los caçaires de vampires). E en sabent tanben que tota causida facha es definitiva : lo jòc enregistra automaticament tanlèu que se passa quicòm, es fòra de question de tornar cargar una salvagarda per veire çò que se passa en causir una autra opcion, per aquò caldrà tornar començar lo jòc de la debuta.

Podèm véser en permanéncia cossí van los estatjants de cada barri, e ont ne sèm amb eles.

Un concèpte estonant mas fin finala plan menat, que buta a causir son instint tant coma sa rason o son pragmatisme, çò que pèga a 100% a l’estat d’esperit del eròi. Un eròi tirassat en permanéncia entre sa condicion sociala, elevada, e çò que vei a son entorn, çò que lo buta a intervenir. Grand, linge, musculós tanben, lo bon doctor Reid es un òme aimable, avenent, amb una votz suava a apasimanta, totjorn prèste a ajudar los paures e los maluroses. E tot aquò se càmbia en caracteristicas d’una bèstia fèra tanlèu qu’es o sos interèsses son atacats, coma lo Mr. Hyde del Dr. Jekyll… E tot lo jòc es a l’imatge de son personatge principal : las discutidas son tant cortesas, mondanas, so british (amb una VO que mòstra una varietat d’accents e de doblatges de qualitat) que los combats e las confrontacions son aspres, rufes e violents. La quista del eròi es, d’un cèrte costat, la quista d’una tresena via entre aquelas perspectivas opausadas, coma la « Y » del títol, que tornam trobar justament a cada còp qu’una discutida nos demanda una causida trencada. Malastrosament, lo jòc es tanben, en el, una tresena via, entre pecas e bonas idèas, una tresena via que repausa sus un scenari eficaç, de personatges carismatics e un ambient unic. Un Vampyr que garrelèja, doncas…

Sus aquò vos daissi, es l’ora de la sopa. Coma dison en francés : A+ !

One Response to Tòca-Maneta 93 – Vampiri

Laisser un commentaire