Tòca-Maneta 99 – Carrièra Josaiga

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

Se, coma ieu, los fons marins vos ofegan, se, coma ieu, sètz pas tranquille-a-s a la perspectiva de crosar çò qu’i demòra, se, coma ieu, la simpla vista d’una espandida d’aiga salada sens tèrra de l’autre costat vos provòca, çaquelà, un pichòt quichament de còr (o mai), passatz camin, que l’episòdi de uèi se farà en apnèa de la debuta a la fin. Mas evidentament avètz lo drech, coma ieu, d’èsser complètament masoquistas, e d’ensajar d’afrontar vòstra ànsia amb lo melhor jòc per aquò far : Subnautica.

Alara Subnautica d’ont ven ? Diriái del latin « sub- » que vòl dire « jos » e « nauticus », relatiu a tot çò que se fa dins l’aiga. E pas d’engana aquí, que Subnautica es un jòc ont sètz jos la susfàcia de l’aiga pendent 90% del temps, e non, los 10% del temps que demòran son pas forçadament mai agradius.

Aquò es… èra… L’Aurora. Bona amira visuala doncas.

Cossí se fa ? Tot comença quand l’Aurora, un vaissèl espacial d’Alterra, una multinacionala capitalista classica, s’escracha, per de rasons misteriosas, sus una planèta del nom poetic de 4546B. E se tròba que 4546B (pels intimes) es una planèta complètament recobèrta d’aiga. Enfin, d’aiga e, ara, d’una epava d’Aurora. Serà d’alhors vòstra sola amira « aeriana », qu’es tan enòrma que se veirà de pertot. A partir d’aquí es un pauc la corsa, lo personatge que jogatz deurà botar en plaça las condicions per tornar partir de la planèta, en sabent que comença sonque amb son modul de subrevida. « Subrevida » es lo mèstre-mot de l’aventura e lo genre del jòc : amassar de ressorsas, beure e se noirir, se bastir una basa… dins l’esperit es un quicòm pro classic. Mas çò que Subnautica fa, o fa plan, amb subretot son monde sosmarin coerent. Tot es despartit en « biòmas » a l’entorn de l’Aurora, doncas en zònas de prigondors variadas, que caduna perpausa una fauna e una flòra especificas. E tot es ligat, amb la preséncia de relacions simbioticas, de cadenas alimentàrias, d’explicacions enciclopedicas suls biais de viure de las espècias endemicas, lo perqué e lo cossí son fachas aital e evoluisson aital. Aquò fa que a l’encòp comprenèm pauc a pauc cossí vira aquel monde qu’obeís a de grands principis universals que corron tan sus Tèrra coma sus 4546B, mas que nos en sentissèm totjorn coma l’element estrangièr, « l’accident » qu’es pas aquí dins son mitan e que farià melhor de se’n anar lèu-lèu. Impression enfortida per la preséncia de superpredators, los « Leviatans », bestiassas impressionantas contra las qualas podretz pas grand-causa. A cada còp qu’apareisson vos garantissi una crisi de terror (interiora) que fa cabussar (lol) Subnautica dins lo genre orrific sens cap de problèma. Vaquí doncas a priori s’aimatz pas los fons marins NIMAI las làmias de 120 mètres de long (sens rire) podètz aisidament passar camin.

Lo genre de bèstias estonantas qu’anatz crosar.

Remarcarem avant que partiscatz en udolant qu’una reflexion poncheja : nòstra enveja « umana » de colonizar de mondes exteriors se podriá plan trucar a una realitat tota simpla qu’es que sèm pas fachs per o suportar, agachatz aquel monde tan pròche de nosautres mas que pertant nos tua en qualques minutas e que se ditz l’ocean… Aquela reflexion es servida per qualques nòtas d’un umor ironic e negre, « anglés », susprenent vist l’ambient general, mas aquò li dona d’autant mai de fòrça.

Lo Pichat es mon amic. Quand soi dedins risqui pas res (es faus).

Una autra fòrça bèla de Subnautica es de perpausar una istòria o una sembla-trama scenaristica pel biais de çò que se ditz la « narracion environamentala ». Es vòstra exploracion que vos desvelarà d’elements e d’enjòcs scenaristics. Compréner perqué e cossí l’Aurora es estat abatut serà un pirmièr mistèri de resòlvre, mas a mesura comprendretz que d’autras personas venguèron sus la planèta, seguiretz çò qu’i faguèron, ensajaretz de tornar trobar d’autres companhs de mala fortuna, d’autres subrevivents de l’escrachament, en recampant d’informacions, en escotant de messatges ràdio, en trobant de PDA (un biais de quasernet numeric) en analisant l’environament…

Basa de missant de James Bond, Sweet Basa de missant de James Bond.

Subnautica recompensa primièr l’exploracion e la recèrca, e es d’alhors impossible de se tirar d’aquí sens al mens ensajar de comprene cossí vira aquel monde. Urosament avèm per nos ajudar la tecnologia, que permet de se fargar d’otisses, de bastiments (i a mejan de se far una vertadièra basa sosmarina de missant de James Bond) o de veïculs, que permetràn de davalar totjorn mai jos l’aiga, descobrir de causas novèlas, entre meravilhaments espectacloses e terrors sornas. Del meravilhament (o de la terror) naisserà l’aprendissatge, de l’aprendissatge naisserà la coneissença, de la coneissença naisserà la sciéncia, de la sciéncia naisserà UNA GRÒSSA FUSADA PER FOTRE LO CAMP D’AQUÍ I A QUICÒM D’ENÒRME QUE VEN DE PASSAR A COSTAT DE MON SUBMERGIBLE AAAAA. O per resumir : un sistèma de progression fin, logic e senat.

Per aquò Subnautica es un pauc un anti No Man’s Sky, jòc que n’aviái ja parlat. Aquí ont No Man’s Sky causís de perpausar un univèrs entièr creat de biais aleatòri, mas en seguir de règlas que correspondon mai o mens a çò que coneissèm de nòstre Univèrs, e qu’abotisson totjorn un pauc a la meteissa causa, Subnautica s’amassa sus un espaci pichon mas ric e variat, tot creat de las mans dels desvolopaires. Aquí ont, del còp, No Man’s Sky èra pas en capacitat d’avançar una istòria que tenga la rota, Subnautica n’a una, pausada coma una napa d’escuma a la susfàcia de sas aigas. E, coma tot es ligat, la progression de No Man’s Sky èra tanben aleatòria, quand dins Subnautica es ritmada. Dins un cas avèm una fin, dins l’autre una quista. Aquò es pas una critica, sonque una remarca, avèm dos jòcs de mecanica similaras mas que s’adreiçaràn a de publics desparièrs, segon s’aimatz vos amusar sens tòca amb la caissa plena de joguets o se, çaquelà, vos cal de guidas per saber un pauc ont anar. De vòstra responsa podretz tirar una causida demest aquestes dos jòcs.

Sus aquò vos daissi que me cal blblblblblblbl

Laisser un commentaire