Tòca-Maneta 48 – Jamai solet

never-alone-banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Never Alone_20160310235035

Never Alone, un jòc recampant plan d’elements de la cultura tradicionala dels pòples d’Alaska.

Lo videòjòc es per plan de monde la manifestacion d’un cèrte imperialisme occidental, quitament quora ven del Japon, mas ara l’aquipèl tanben s’es americanizat. D’un costat aurai de mal a lor balhar tòrt, que se i a plan una industria ont tot se fa en lenga anglesa, e amb de referents culturals eissits mai que mai de la pop-cultura, americana per esséncia, es plan aquela del vidèojòc, e aquò d’ont que siatz sul planèta. Una tendéncia a lisar lo discors per la lenga, e doncas lo contengut e la valor culturala e artistica. Pertant ai l’impression de veire de mai en mai lo mèdia videòludic investir çò qu’èran de terrae incognitae per el, veire menar e portar de refleccions sus las lengas e las culturas minoritàrias. Tornarai en exemple sus Metal Gear Solid V : The Phantom Pain, subjèct d’una cronica passada, ont una de las intrigas scenaristicas del jòc es basada sus un « terrorista linguistic » que desvolopa un parasit en capacitat de tuar las personas que parlan una lenga dicha, tot aquò per se vengar dels americans que, amb lors guèrras imperialistas, l’an redusit al sol darrièr locutor de son patoès. La vos fau corteta, qu’es plan mai finòt e argumentat dins lo jòc, mas me sembla important d’o mençonar, que me truquèt coma vos en podètz dobtar pel discors qu’èra desvolopat tocant a las lengas minoritàrias e a las situacions de conflictes linguistics e culturals. E òc, fau aquesta cronica dins una lenga minoritària tanben, e de còps los ligams amb son subjèct son plan mai estreches qu’i semblariá !

Parentèsa e enòrme spoil clavats, vos voliái parlar uèi d’un jòc, o puslèu d’un sembla-jòc, fach a 100% dins una lenga minoritària e sus una cultura minoritària. E òc, es possible, e en mai es plan fach. Aquel se ditz Never Alone, en american pas tròp minoritari, o alara Kisima Inŋitchuŋa dins la lenga originària.

Never Alone_20160310234034

Es pas dur, e se jamai i arribatz pas, los esperits seràn totjorn aquí per vos donar un còp de man.

Nuna, una filhòta iñupiat, un pòble de natius d’Alaska, es conhada un jorn sus un tròç de banquisa per un orsàs blanc. Un rainal arctic la salva in extremis e deuràn avançar totes dos per comprene çò qu’es arribat al vilatge de la drolleta, sagatat per una chavana de nèu e un personatge misteriós e malefic. Clarament, es una faula, o un conte, a la construccion plan plan tradicionala coma totes los contes del monde en forma de quista iniciatica. Los elements culturals iñupiat son nombroses, a començar pels ligams amb l’animalum polar, l’esperitum, lo folclòre, mas tanben las costumas, la vida de cada jorn, la caça e la subsisténcia. Dins sa forma, lo jòc tòrna utilizar tanben lo dessenh tradicional, las musicas d’aquel pòple, per rendre l’ambient a l’encòp naturalament glacial mas umanament calorós. Tot lo long, un narrator debana l’istòria, dins la lenga del pòble, en iñupiat doncas.

Never Alone_20160311015722

Se pòdon visionar puèi las vinhetas audiòvisualas tematicas que mirgalhan lo jòc.

Cada capítol del jòc es entrecopat de vertadièras pastilhas documentàrias tematicas, amb de tròces d’entrevistas de representents iñupiats actuals e imatges d’arquius. Un collectatge vertadièr, d’una valor etnologica segura e finalament tant presenta dins Never Alone que lo jòc acaba per parèisser çò qu’es en realitat : una operacion de valorizacion culturala trans-medià. Una operacion capitada per ieu, compte tengut de l’interès del fons documentari presentat e del principi general d’aqueste jòc atipic. Oblidarem doncas volontièrs qu’en tant que jòc Never Alone es d’un classicisme un pauc rufe, que se fasèm abstraccion del fons demòra qu’un jòc d’aventura simple e un pauc cortet, per gardar aquela idèia tras que bona de poder presentar un patrimòni etnologic al monde entièr en utilizant un mèdia globalament espandit, que serà fin finala pas tant desvirat qu’aquò de sa tòca primièra…

Sus aquò vos daissi, ai de grais de balena sul fuòc, e sabèm qu’aquò’s pas bon quora es tròp cuèch. Tautugniaqmiġikpiñ ! Òc, parli iñupiat corentament ara.

Never Alone_20160310235735evaluacion-never-alone

Tòca-Maneta 47 – Metal Gear, Solide !

metal-gear-solid-banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Dins l’industria videòludica, pauc de noms de creators sortisson. Benlèu que lo mèdia es tròp recent, benlèu qu’es encara tròp considerat coma una jos-cultura, benlèu encara que i a tròp de monde totjorn a trabalhar sus un sol jòc e dins talament de domènis diferents per ne sortir qu’un sol nom, mas vertat es que lo grand public coneisson pauc los creators de jòc. Alara n’aver un que se sortís de la desconeissença generala per en mai èsser sonat… « Diu » !

« Diu » es lo chafre mai que reverenciós qu’utilizan sos afogats per parlar d’Hideo Kojima, conegut pertant pas que per una seria principalament, mas quala seria, aquela dels Metal Gear. Après dos primièrs episòdis sortits un pauc confidencialament a la fin de las annadas 80-debuta 90 mas qu’aguèron lo meriti d’inventar lo jòc d’inflitracion, es en 98 que Kojima tusta un grand còp e va capvirolar durablament lo monde dels vidèojòcs, amb Metal Gear Solid. Tota l’ambicion desmesurada de Kojima, e se vei qu’es pas sonat « Diu » per res, i es : realizacion espetcaculària, jogabilitat fina, personatges carismatics, scenariò incredible a rebombiments innombrables, una gròssa dòsa de refleccion, una pichòta d’umor per un succès critic e commercial total.

Psycho Mantis

Psycho Mantis, un dels missants emblematics de la seria.

Resumir l’istòria e lo contèxte de Metal Gear m’es gaireben impossible, tant Hideo Kojima prenguèt de plaser a crear una trama complèxa, de còps talament tòrta que n’arriba a li far far qualquas incoeréncias, que capita de jamai prene lo spectator-actor per un nèci, tot en jogant amb el coma un gat d’una mirga. Es que l’òme es conegut per sas innovacions e sas idèias dessenadas per fin de crear una experiénca unica, quite a ne petar lo quatren mur. Los qu’i an jogat se sovenon de Psycho Mantis, aquel missant qu’aviá la capacitat de legir dins la carta memòria de la Playstation per saber a qué aviatz jogat e que se daissava pas tocar tant qu’aviatz pas brancat la maneta dins un autre pòrt, d’aquel vièlh tiraire d’elita que se podiá tuar de vielhum juste en avançant manualament l’ora al relotge intèrne de la consòla, o encara d’aquel moment ont un personatge vos convidava a atudar la consòla per avançar…çò que caliá evidentament pas far !

Tot aquò al mitan d’un molonàs de referéncias, mai que mai al cinèma, que Kojima n’es un afogat, çò que vei dins la semblança entre Solid Snake, lo eròi de Metal Gear, e Snake Plissken, personatge de John Carpenter dins New York 1997, dins los omenatges multiplicats als James Bond e als films d’accions e d’espionatge de las annadas 80, e influís sus la realizacion general del jòc, qu’es aquela d’un vertadièr crotzament entre vidèojòc e cinèma, amb sas cinematicas cadradas al millimètre, sos dialògs ponchuts e sa montada progressiva del suspens fins al desnosament final.

METAL GEAR SOLID V: THE PHANTOM PAIN_20160707222404

Los jòcs MGS son totjorn plan ancorats dins lo temps ont se debanan…de qué revisar son istòria de la geòpolitica !

Coma per plan de films, un jòc Metal Gear pòt èsser considerat coma « a messatge », coma s’i parla en long e en larg de la Guèrra Freda, de las opausicions entre blòcs occidentals e sovietics, de complòts mondials, de manipulacions geneticas, de trafic d’armas, de politica, d’ecologia o de dissuasion nucleària, que lo « Metal Gear » del títol es un nòu sistèma d’armament, un robòt bipèd gigant capable de lançar de bombas atomicas, fial conductor de tota la seria e present dins cada episòdi. L’un dins l’autre, Metal Gear es un jòc de guèrra fach e vist per un pacifista anti-militarista, amb tot lo cinisme e lo recuol per poder ne parlar e presentar totes los soldats de totas las guèrras del monde e de totas las epòcas coma intercambiables, carn de canon en defensa de causas e d’ideals que los depassan de luènh.

Kojima

Lo sénher Kojima s’es quitament fotut el-meteis dins son pròpi jòc, e lo devèm desliurar !

Alara « Diu », lo Kojima ? Es ambiciós, aquò’s segur, e son ambicion lo menèt a far de cap d’òbras del jòc vidèo… coma a se perdre en camin, fotut defòra que foguèt de l’estudiò de Konami. D’unes dison que seriá autoritari, capriciós e un bricon megalò. Doncas diu benlèu pas, mas benlèu engèni a la Orson Welles, e amb los marrits costats qu’aquò compòrta.

Sus aquò vos daissi, es sortit lo darrièr jòc de la seria manejat per Kojima, Metal Gear Solid V : The Phantom Pain, e pareis que s’i pòt anar caçar la cabra en tenguda de camoflatge dins las montanhas d’Afganistan. Es aquò que demandi a un jòc vidèo ieu !

METAL GEAR SOLID V: THE PHANTOM PAIN_20160707204358evaluacion-metal-gear-the-phantom-pain

Tòca-Maneta 46 – Lo darrièr d’entre nautres

the-last-of-us-banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Perqué soi totjorn lo darrièr a descobrir de causas ? E òc, m’arriba de passar a costat de jòcs, emai siaguèsson considerats coma de caps d’òbra. Prenetz The Last of Us d’exemple, m’aurà calgut esperar una version remasterizada per botar la man dessús e jogar a una òbra que tot lo monde coneissiá ja ! Es aital, que volètz.

The Last of Us™ Remastered_20151118213454

Tre la debuta, lo jòc es…cargat.

The Last of Us, es « lo darrièr de nosautres ». Tre lo títol, l’estudiò Naughty Dog pausa l’ambient : vos caldrà subreviure. Joel, lo eròi, a un trentenat d’annadas quora una malautiá misteriosa se declara de pel monde, lo cordyceps, una mena de campairòl parasit que pren normalament lo contròtle del còrps dels insèctes mas que mutèt, per una rason desconeguda, e s’espandiguèt a l’òme. Es un primièr aspècte interessant del jòc, que cèrca pas, al contrari de la mòda, a nos far esbolhar de zòmbis sens jamai donar d’explicacion sufisentament racionala a lor aparicion. Non, aquí i a una cèrta credibilitat tota scientifica a l’aparicion e l’evolucion de la pandemia, quitament se, coma los personatges principals son pas omniscients, saurem pas tot. Lo jòc es fach justament per nos suggerir la fragilitat e la solesa de l’òme dins un environament qu’a quitat d’èsser natural per sa fauta, al moment que la natura tòrna prene sos dreches del biais lo mai violent que siá.

The Last of Us™ Remastered_20151122210344

Vertat es !

Trobam aital una justificacion al pòst-apocaliptisme, lo fach de mostrar un personatge sol dins una vila bèla, Boston, completament roinada e devastada, amb de grans immòbles que menaçan de s’afondrar e repausan los uns sus los autres coma de freulas cartas d’un castèl pauc assegurat, contribuís al costat malenconic e quitament nihilista del jòc, ont la sola mira, la subrevida, ne ven un ideal un pauc fosc.
Per atissar un pauc l’instinct de mòrt de Joel, que viu dempuèi vint ans al mitan dels infectats e de militars sens jamai saber lo qual es lo mai « uman » dels dos, trobarà a son costat Ellie, una filha de 14 ans que doncas coneguèt totjorn lo monde dins aqueste marrit estat. Ellie es resistenta, risolièra, charraira, autonòma, amb un caractèr afirmat, e vendrà lèu la rason de viure o de subreviure de Joel, en li fasent irremediablament pensar a sa drolleta a el, mòrta a la debuta de l’epidèmia.

The Last of Us™ Remastered_20151130225334

Quora lo zoo de la vila s’espandís a la vila tota…cargat de sens.

Es aqueste duò un pauc contra-natura, entre lo vièlh traficaire usat e una jovenòta plena d’energia, que fa la sal de l’aventura, un road-movie garrelejant entre banlègas residencialas tornadas al verdejament e paisatges naturals impausants ont la man de l’òme sembla jamai aver botat lo pè. Sèm pauc de causas, aquí l’idèia, lo messatge, e n’anam cagar, anam dever se batre per avançar, contra los infectats e totas las fasas de l’evolucion lenta de la malautiá, contra los òmes, de militars e de pilhards a las motivacions pauc avoablas, caldrà comptar sas municions e pas sus grand-monde. Se la vida èra dura, la subrevida l’es encara mai, e daissa un gost amar al jogaire, a mesura que vei los personatges perdre de tròces d’arma en avançant…

Sus aquò vos daissi, me cal anar bricolejar un quicòm amb una bata de baseball, una cadena e de clavèls rovilhats, una de las possibilitats del jòc, per anar petar lor morre de caulet-flòri a aquestas infeccions d’infectats.

The Last of Us™ Remastered_20151125222444evaluacion-the-last-of-us