Tòca-Maneta 57 – De ganso e d’Armello

maxresdefault-1

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Lo jòc que n’anam parlar uèi ten d’unas similarituds amb una famosa e tarribla BD, coma sabètz qu’aimi çò que dison « cross-media », me vau evidentament pas privar per vos en parlar en introduccion. De Capes et de Crocs, que vos en pòdi conselhar l’adaptacion occitana de Per Noste en De Mantas e de Mordics se passa dins un Grand Sègle fantasmat, ont los òmes e las bèstias son al meteis punt d’evolucion. Los eròis i son un lop e un rainal gentilòmes, e tanben un conilh timidòt e tròp onèste, que vivon d’aventuras dignas d’Alexandre Dumas escrichas amb una pluma de comedian o de tragedian plena de bons mots, d’umors, de rimas e de figuras d’estile.

Lo rei d'Armello es siá poirrit del dedins siá a una sacrda conjonctivita.

Lo rei d’Armello es siá poirrit del dedins siá a una sacrda conjonctivita.

Oblidatz lo costat qu’agrada als professors de francés dins nòstre vidèojòc del jorn, Armello, encara que, mas gardatz-i una bona part del demai. Armello es lo nom d’un reialme, que son rei es, vos en dobtatz, un leon, als aires de Scar dins lo film de Disney, amai es corromput per una afeccion nègra que dison lo Declin. Quatre clans, units fins aquí, se lançan dins lo salvament del reialme, que s’enfonsa cada jorn un pauc mai dins la sornura en causa de las leis tiranicas de son sobeiran vengut malefic. Podètz doncas jogar un lop chivalièr, un rat bandolièr, una orsa magiciana, una lapina nòbla e plan d’autres encara sus de partidas pro cortas ont caldrà ganhar en matant lo rei, en obtenent de prestigi per prene sa plaça a sa mòrt per corrupcion, en collectant de cristals per véncer lo Declin, o al contrari en capitant d’èsser encara mai corromput que lo rei. Cada personatge aurà d’avantatges, de handicaps o un equilibri general a jogar tala o tala estratègia de victòria, e caldrà mai d’una partida per tot conèisser del jòc e lo mestrejar. Tomba plan, es son principi primièr, que mai s’i jòga mai s’i pòt jogar, vist que cada partida desblòca d’elements suplementaris, de personatges, d’objèctes que se podràn utilizar puèi.

Una vista del platèu de jòc, amb lo palais al centre.

Una vista del platèu de jòc, amb lo palais al centre.

Armello es supèr pròche del jòc de platèu, del jòc de societat, e per aquò plasent de jogar amb d’amics tant coma contra d’ordinators, mas tanben del jòc de ròtle, amb utilizacion butada de diferents dats pel combat, mas tanben dels jòcs de cartas a colleccionar a la Magic o Heartstone. Un vidèojòc perfiechament equilibrat entre tot aquò, amb de fasas de jòc plan destriadas, un intelligent cicle jorn/nuèch e tot un fum de causòtas originalas que lo rendon atipic e interessant. L’i podètz apondre una enveja d’i tornar, per elaborar totas las estrategias, encontrar totes los personatges secondaris e colleccionar totes los objèctes, doás causas que prenon la forma de cartas que constituisson vòstra man, valent a dire vòstres melhors amics dins tota partida. Aquelas cartas fan l’objèct d’un suènh grafic particulièr : ondradas, animadas coma dins Harry Potter, clafidas de citacions que, de còps, son de risolentas referéncias, laissan aparèisser la riquesa d’un univèrs qu’existiriá al-delai del pichonèl platèu de jòc.

Las cartas son de colleccionar...e de referéncias s'i amagan !

Las cartas son de colleccionar…e de referéncias s’i amagan !

Avèm començat « cross-media », es coma aquò qu’acabarem, istòria de boclar la bocla : Armello es segurament per ara una dels melhors rescontres entre lo jòc de societat e lo vidèojòc. Exactament a mitat camin entre los dos obrís de nòvas perspectivas dins de registres pertant ancians, sens pretendre revolucionar que que siá, amb una ambicion mesurada per un jòc pichon, agradiu de tornar sortir de temps en temps.

Personatges Armelloevaluacion-armello

Tòca-Maneta 36 – The Leberon Among Us

TheWolfAmongUs Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Las causas an canjat. La fadariá, lo meravilhós, la palheta, tot aquò es passat de mòda. Ara lo prince charmant a ipotecat son castèl, del temps que la bèla fai la puta e Barba-Blua lo macarèl. E òc, èra un còp, e l’es pas mai… Aquò’s lo postulat de depart del scenarista Bill Willingham, amb sa seria de comics Fables, adaptada en un videojòc, The Wolf Among Us que farga una introduccion a l’òbra dessenhada.

TheWolfAmongUs Man Jack

LÈVA. TA. MAN.

Per una rason daissada un pauc misteriosa, los estatjants dels Reialmes, es a dire los personatges de contes, foguèron obligats de daissar lor país per se venir installar dins nòstre monde, dins un quartièr de New-York, tornat baptejar « Fabletown ». Mas es complicat, quora òm coneguèt la polida vida de castèl, qu’òm se complicava pas una existéncia regida de biais completament maniquean, quora òm petava dins de seda enfachinada, de passar a la pauretat, a las misèrias umanas, a la complexitat de la realitat e n’èstre redusit a petar dins de skaï empiuselat. Lo mai complicat dins tot aquò es d’ensajar de tornar bastir una societat sens saber zo far, mai que mai democratica, quora venèm d’un monde ont la monarquia es a pauc près absoluda. Los reis dins nòstre monde son pas tant generoses… Cal apondre a aquò qu’una majoritat de « Fablas », es a dire aquestes personatges eissits dels contes e legendas, an pas aparéncia umana. Per enganar lor monde, se dèvon far far d’ « encantaments » per de sorcièras a l’activitat referénciada per l’INSEE. Mas dins nòstre monde, res s’escambia gratuitament, e los paures Fablas que, pauc acostumats a trabalhar per se ganhar lo pan, an pas los mejans de se pagar aqueste servici, seràn lèu mandats a la Fèrma, la Bòria, lo ghettò d’aqueles que se pòdon pas integrar. Ne pren un putan de còp dins l’ala la licòrna dels contes. Òc, sabi, las licòrnas an pas d’alas, èra un imatge.

TheWolfAmongUs Ambient

Lo sentissètz plan l’ambient aqui ?

Çaquelà, se tròban dins aquel rambalh de monde per ensajar, sens jamai tròp i capitar, d’adobar las causas e assegurar la securitat dels Fablas. Demest aqueles, lo Sheriff de Fabletown, Bigby Wolf, look tipic del personatge de film policièr, camisa-cravata, mal rasat amb un clar manca de som. Bigby a mai de rasons que d’autres d’agir per la comunautat, es que, pel passat, dins los Reialmes, èra lo lop, lo Grand Missant Lop, e sa granda talent lo faguèt chapar mai d’un personatge de contes. Aquí, a enveja de se rescatar, de rendre servici, es prèste a prene sus el e a amagar sa fòrça, sa violéncia, que, quitament se s’es assuausada, contunhan de far son pichon efièch sul monde dins las enquèstas que mèna. Marrida reputacion un jorn…

TheWolfAmongUs Braç

Li arrancar lo braç o pas li arrancar lo braç ? That is the question.

Après, i a de còps dins l’aventura ont daissarà anar sa colèra, prèste a passar de son aparéncia umana a aquela, mai salvatja, de bèstia leberona. Per exemple, quora lo darrièr dels tres pichons tessons encara en vita li ven esquatar son canapè, li sifonar son whisky e li tubar sas cigaretas Huff Puff (notaretz la referéncia) al pretèxte qu’a manjat sos fraires. Cal pas desconar. E de violéncia n’i a, dins aquel monde mesclat, ne ven un pauc de Bettelheim, la psicanalisi dels contes, mas presa al sens literal, amb de sang, de murtres, e de putas. Plen de putas. De qué far un jòc plan tipat polar d’atmosfèra, amb una alternància equilibrada de fasas d’enquistas, d’interrogatòris e d’accion, lo tot escampilhat sus una sason e 5 episòdis capitolats, coma l’estudiò Telltale Games es ara acostumat a lo far, tant coma es acostumat a perpausar una gestion de causidas a far en un temps limitat e que totas an de consequéncias sus la seguida de l’aventura. Un pichon còp de pression benvengut, dins un jòc pro dirigista.

Sus aquò vos daissi, ai Pinocchio estacat sus una cadièra en sala d’interrogatori, e, sabi pas coma me soi demerdat son nas a ja traucat totas las parets del comissariat. Pensi que soi sus un gròs dorsièr aqui.

TheWolfAmongUs Colin
[soundcloud url= »https://api.soundcloud.com/tracks/196320397″ params= »auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&visual=true » width= »100% » height= »150″ iframe= »true » /]
Evaluacion The Wolf Among Us

Tòca-Maneta 19 – Las Arcanas de Batman

Batman Arkham Ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !
Un cavalièr negre sens caval sorgís de l’ombra. Encara un còp s’en va defendre la vèusa e l’orfanèl. N’i a que creson aver vist sa capa negra clacar al destorn d’una carrièra escura. Alara avètz devinhat ? Los qu’an respondut Zorrò an perdut e per eles aquela cronica serà difusida en criptat. Los qu’an respondut Batman auràn lo drech de l’escotar en redifusion se demòran brancats ! Es pas polit ? E òc, uèi anam parlar d’un eròi de negre vestit, un comandò de la nuèit, l’òme ratapenada, Batman lo ben nomenat.

Arkam City

Un grand territòri de jòc, de nuèch, e coma sovent, la menaça dèu venir d’en naut…

E aquò o fasèm a l’ocasion de la sortida del jòc Batman Arkham Origins, lo tresen d’una seria entamenada amb Arkham Asylum e Arkham City. Me perdoni pels fans del personatge pels quals vau segurament dire d’evidéncias, mas pensi necessari d’explicar un pauc de que se parla. A pauc près tot lo monde coneis Batman, mecèna miliardari lo jorn e petaire de morre de missants la nuèch en combinason motlenta, masca de serada SM e votz de traqueotomizat de fresc. Al mens s’avètz pas legit lo comic original començat en 1939, avètz vist un o mai d’un film, que siá de Tim Burton, de Schumacher, non, perdon, pas de Schumacher, o de Christopher Nolan. E ben podètz tot oblidar, çò que fa la fòrça dels jòcs Batman eissits de l’estudiò Rocksteady es que son completament independents de tot aquò, juste basats sus l’univèrs elaborat al fial dels ans pel comic american. E nos an plan gastats, amb una seria de jòcs originals dins lo fons e dins la fòrma.

Batman Combat

Batman tua degun, mas me disi que dèu daissar un fum d’andicapats darrièr…

I pilotatz un Batman fòrt, regde e sople a l’encòp, plan plantat e pasmens reactiu, una creacion monstruosa que ne doblida pas son umanitat. Rapèli que Batman a per règla de jamai tuar sos enemics, perqué lo rendriá tal coma los que combat. E es una règla seguida avuglament pel gameplay, que vos perpausa tota una seria de combinasons e d’interaccions per mandar un enemic ad patres e pas dirèctament al cementèri. Son de fasas estressantas, tacticas e generosas, casiment una innovacion, agradiva quitament s’òm aima pas d’acostuma tustar sus tot çò que remuda. Primièra fòrça d’aquestes jòcs.

Joker

Lo Joker a oblidat son Biactol ! Aquesta version negra del personatge es doblada per Pierre Hatet, lo doblaire del dessenh animat original. De que desflorar una enfància…

La segonda es un scenariò finament ciselat, parli al mens pels dos primièrs opusses. Son fachs per amassar a l’encòp los missants los mai carismatics de Gotham City, e, o cal plan dire, son talament falords que panan sovent lo carisme a l’eròi, e per reservar, de temps en temps, qualquas suspresas que fan totjorn plaser. I a tot un costat progressiu, gaireben d’enquista policièra, que siá sus las pesadas del famós Joker o las enigmas tòrtas de l’Òme-Mistèri. Seràn d’alhors una de las jòias mai grandas d’aquel jòc, vist que vos caldrà furgar dins un environament dobèrt e folhat al pel de cuol de Catwoman per trobar d’indicis, reculhir d’informacions sus los personatges, l’istòria, lo contèxte, deblocar un fum de bonusses. Tot un trabalh de colleccionaire talament precís que l’omenatge a una seria ja vielha e abondosa ne ven grandiòse.

Enfin, aquò podiá fonccionar un còp, dins lo primièr episòdi, que se passava sonque dins l’asili d’Arkham, un territòri de jòc pichon. Anèm, anam dire que fonccionèt un segond còp dins lo segond episòdi, que se passava sus un tròç d’isla mai bèl, e mai dobèrt sus l’exterior. Mas lo scenariò començava ja de se fatigar e l’accent èra, a rason, botat sus l’ambiença generala. Mas tres còps… ? E ben arriba çò que dèu arribar : manca d’idèias de scenariò, pas pus de desvolopament del gameplay… E cal apondre a aquò que l’estudiò original daissèt la man a Warner Montreal, Warner qu’a los dreches de la licéncia, e doncas, lo trabalh sembla mai que mai a un plat un pauc rescalfat, per apasimar l’impaciéncia dels afogats. Es pas marrit, mas i manca lo vam inicial. Es risolièr d’alhors, se podriá comparar amb çò qu’es arribat a la trilogia de Christopher Nolan, que capitèt un segond opus apoteòtic avant de se far sabrondar per sa pròpria ambicion. Aital es lo destin dels antagonistas dins Batman, an totes de bonas idèias a la debuta, mas de biaisses de far un pauc discutables…

Sus aquela refleccion vos daissi, me cal anar netejar lo projector de l’amic Gordon aquí. Aqueste colhon s’es pas rendut compte que los colombs de Gotham s’i venián pausar e cagavan dessus, me salòpan tot es una infeccion.

Mystery BannerEvaluacion Batman