Version Orignale

Cette nuit, j’ai rêvé que je téléchargeais un film, de manière absolument pirate et illégale (coucou HADOPI). J’avais mal lu le fichier, et au lieu de la traditionnelle « Version Originale » c’est avec la « Version Orignale » que je me retrouvai : tous les dialogues du film étaient systématiquement recouverts par des brames de cervidés en rut. E comme on dit en patois de chez nous, « lo bramàs de cèrvi, es lèu tusta-nèrvi ».

Comme il n’y a absolument aucune raison que je vous fasse grâce de ce grand moment de musicalité, je vous joins une vidéo de nos cousins québécois imitant ledit cri dudit animal, ça vous donnera une idée de mon calvaire onirique :

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=5noyNF23oSM&w=380&h=285]

Tòca-Maneta 34 – La Vida Es Estranha

LifeIsStrange Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

La vida es estranha. Es un camin tot drech que, pasmens, s’amusarà de còps a tornar sus sos passes. La vida es estranha. Es una fosca nèbla de la quala sorgisson, de temps en temps, d’instantanèus d’una clartat agusada. La vida es estranha. Es un manètge, un monta-davala que bombís entre lo sucre e l’amarum. La vida es estranha. Es un libre de causidas fachas a la lèsta, sens saber res del passat e encara mens de l’avenidor, en esperant, sonque esperant, i veire un pauc mai clar. La vida es estranha. Fila, fila, sens voler i tocar, e, sens que jamai se passe res, se passan tant de causas. La vida es estranha.

LifeIsStrange Cambra

La cambra de Max, ont tot es dich, ja,visualament, sus çò qu’es sa vida…

Me perdonaretz aquesta introduccion volontàriament mon-cuol-la-pralinesca, mas es que soi encara tot esmòugut per Life is Strange, en occitan « La vida es estranha » doncas. OVNI videò-ludic d’aquesta debuta d’annada, capitèt d’estonar las quitas personas que l’avián sentit venir. Pertant, a de que tenir, vist qu’es devolopat per lo pichon estudiò Dontnod, que, malgrat son nom e lo fach que lo jòc es en anglés jos-titolat, es un estudiò plan francés, ajudat e sostengut per l’ocasion per Square Enix, editor màger del sector. Dontnod aviá ja susprés amb Remember Me, un primièr jòc situat dins un París futurista, amb per jos-tèxt una refleccion sus la memòria e un scenariò pondut per l’escrivan Alain Damasio. Malastrosament, lo jòc foguèt freinat per son ambicion e foguèt solament un succès critic e pas public. Amb Life is Strange, Dontnod tòrna per una pòrta mai pichona del punt de vista del gameplay, mas grandiòsa per son scenariò e son ambient.

Life Is Strange Jornal

Lo jornal de Max, clafit de detalhs sus çò que l’environa, de dessenhs, de fòtos, de pegatges…e un pauc d’umor.

Es l’autona a Arcadia Bay, pichòta vila costièra d’Oregon. Max Caulfield, après una escolaritat a Seattle, tòrna dins aquesta vilòta, sa vilòta, per far d’estudis de fotografia. Es frèula, geek, timidòta, un pauc en defòra de son temps vist que lo passa a far de selfies amb un vièlh Polaroïd quora sos camaradas an totes de Reflex. E lo temps es fòrça important per ela : festeja sos 18 ans, dins aquesta vila ont naissèt e que quitèt fa 5 ans, en daissant darrièr ela sos amics e sos sovenirs que, pauc a pauc, se tornaràn impausar a ela. E lo temps es important tanben perque, pichòt element fantastic, se descobrís lo poder de lo remontar, de qualquas minutas, après aver fach un sòmi iper-realista en cors. D’aquí, tot s’encadena, comença per empachar un crimi, puèi per botar son nas, pauc a pauc, dins las istòrias del campus, ela que fugissiá un pauc tot aquò : las istòrias de cuol, de dròga, las blagas mai que limita entre estudiants, lo secutament escolar, los clubs elitistas per dròlles argentats, amb totjorn en trama de fons la disparicion misteriosa d’una estudianta carismatica. Escapada, suicidi, murtre ? Mistèri.

Life Is Strange Causida

Primièra utilizacion del poder : remontar lo temps per dire la bona responsa a l’interrogacion del pròf. Biaissuda la pichona !

I a un pauc de Virgin Suicides aquí dedins, un pauc de Jason Reitman, de teen-movies independents americans. Jamai se passa grand-causa, concrètament las accions de l’eroina consistisson a gaitar lo paisatge, far de fòtos, parlar al monde e far recuolar 3 o 4 còps lo temps. Pertant, avèm l’impression que se passa un fum d’afars tant l’immersion e l’empatia son totalas, e tant i a de causas e de tèmas suggerits, coma dins un bon film d’autor, sus la violéncia de l’adolescéncia, lo temps que passa e que res arrèsta, los grands canjaments dins la vita, lo pès e las consequéncias de las causidas, l’efièch parpalhon, lo poder de l’imatge…

Vòli insistir per acabar sus l’atmosfèra sonòra, menimosament cofinada, de Life is Strange. E mai s’es en anglés, lo doblatge es de bona factura, apreciam d’aver las pensadas, de còps amusentas, de Max en votz off tanlèu que fa o vei quauquarren, e, sustot, d’ausir una banda originala pop-folk impressionenta, facha de boclas de guitarra sèca, que vènon afortir lo sentiment general, mesclat de malenconia.

D’alhors, vos vau daissar sus aquò, e m’anar brancar al YouTube, per me passar l’integrala de la BO, amb de monde coma Syd Matters o Mogwai, espèri que me podrà far pacientar abans la sortida dels episòdis seguents de Life is Strange. E òc, i a pas que lo primièr d’espelit, e aquò’s una bona rason d’èstre malenconic !

 Life Is Strange GuitarraEvaluacion Life is Strange

Coolha !

Coolha

Coolha ! Lo ben nomenat. Los qu’èran nascuts en 96 auràn reconegut la ganacha de Coolio, un pauc adobada a la sauça occitana per l’ocasion. Ara, cal imaginar aqueste visual sus un eslip/boxer, qu’es la plaça que merita, evidentament, si que non es pas risolièr. E se cal doncas, per èstre en adequacion amb l’eslogan, se decontractar la…l’eslip. A la fresca. Fa partida de ma colleccion « hip-oc », mescla de cultura urbana e de cultura occitana.

Doctors de Trou-bas

A ieu, m’agrada Doctors de Trobar. Es fresc e novèl, per de musica occitana, fa plaser. Coma lo projècte m’interessava, lo seguissi dempuèi la debuta, e ai poscut, pro lèu, ne far un article-critica pel Jornalet.

http://www.jornalet.com/nova/1137/de-sicart-a-biggie-lo-retorn-dei-doctors-de-trobar

A ieu m’agrada la critica, la vertadièra vòli dire. Es pas forçadament negatiu, es sasir a ajudar a far sasir lo contèxte de creacion d’una òbra : perque, coma es estada facha. Es pas sonque botar una etiqueta qualitativa, quitament s’es importent, es tanben de mediacion. Aqui per exemple, per Doctors es necessari de parlar de las originas del projècte, de l’enveja que i a darrièr, de la cultura musicala que i a darrièr, que los occitanofònes son pas forçadament d’afogats de hip-hop e mai siague un genre fòrça representat. L’invèrsa seriá tanben interessat : far descobrir al public hip-hop lo hip-hop occitan e l’explicar. Mas soi pas ieu qu’o farai aqueste còp !

Anem, del ròtle de la critica, vos en tornarai parlar…