Tòca-Maneta 56 – Desencartat

uncharted-banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Generacions embucadas tre lo breç amb los 3 films d’Indiana Jones, aquela cronica es per vosautres ! Òc, ai plan dich 3, e senhali que mon avocat es prèste a perseguir per difamacion tota persona que m’afortiriá lo contrari. Un còp tractats los afars de procedura, pausi la question : qual es qu’a jamai somiat de se far explorator, de córrer las pesadas de pòples primitius e d’escapar a milanta dangièrs, de descobrir de tresaurs oblidats e amagats, de desamorçar de trapèlas mortalas e, cerièira sul pastisson, de sarrar l’acompanhanta o l’acompanhant manhac que se serà evidentament fach tot lo viatge als nòstres costats, dins la fanga, lo side-car e a la plaça passatgièr ?
Sètz pas obligats de respondre, es una question retorica que remetrà pas briga en causa la seguida de la presenta cronica e ai ben lo drech de far coma per ieu, non ? Daissatz, aquela tanben es retorica.

Sèm d'acòrd Nathan, mas agacha ont vas !

Sèm d’acòrd Nathan, mas agacha ont vas !

Que que siá, en termes de vidèojòcs las annadas 90-2000 coneguèron la sagà Tomb Raider, amb la famosa Lara Croft, mas los ans, lo passatge pel cinèma amb mai o mens de bonur e qualquas autras pichòtas causas an menat la sèria a se perdre un pauc l’alen, fins a la menar dins la comba escura dels reboots. Son pas forçadament totes marrits, e aurai l’ocasion benlèu d’en parlar en detalh un jorn, mas es pas lo subjècte e dèvi avoar que ieu ai mai seguit una autra sèria, posteriora e doncas forçadament inspirada : aquela dels Uncharted, amb per eròi Nathan Drake.

Adiu Anna, auriás pas un indici per ieu ?

Adiu Anna, auriás pas un indici per ieu ?

Nathan Drake es un aventurièr que ten benlèu mai d’un Tintin a l’americanò-irlandesa, un pauc mens a caval sus la morala, que se batriá, beuriá, fringariá e flingariá, que d’un Indiana Jones, quitament se l’ambient desvolopat dins cada jòc sembla ferotjament a aqueles dels films amb Harrison Ford. Coma s’agís fin finala d’un jòc de genre, la basa e la trama scenaristica es totjorn mai o mens la meteissa : Nathan entra en possession d’un objèct, qu’agís coma un Mc Guffin dins un film d’Hitchcock, es a dire lo pretèxte al debanament d’una intriga que menarà l’aventurièr en Amazonia, dins L’Imalaià, en Iran, en Escòcia o a Madagascar a la recèrca d’autres indicis qu’acabaràn per lo far arribar davant un monument gigant completament oblidat dempuèi de sègles, protector d’un tresaur plan gardat, que se revelarà fin finala tant valorable que dangieirós. Estranhament…o pas, tre que Drake entamena sa quista d’un afar que fins aquí tot lo monde s’en fotiá, tota una armada li pren lo pas, en general una còla de mercenaris balès e pauc escrupuloses, amb a lor comandament un autre aventurièr, nemesis episodica de Nathan. El serà mai que mai solet, amb sa fòrça fisica plan entretenguda, son intellect cargat de conèissenças en Istòria e son pistolet cargat de balas perque cal pas tròp desconar, mas podrà tanben comptar sus sos amics, coma son mentòr Victor Sullivan o sa femna Elena Fischer.

Immensitat Vs Solesa avètz dich ? I sèm !

Immensitat Vs Solesa avètz dich ? I sèm !

A malgrat d’una similaritat entre cada episòdi, qu’agís fin finala coma una rasseguranta garantia, un jòc Uncharted es la promessa d’un mistèri a resòlver, de grandas caras istoricas d’explorators a costejar, coma Francis Drake, Marco Polo, Lawrence d’Arabia o lo pirata Henry Avery, d’un umor nèci-machò a la Bruce Willis, e mai que mai de paisatges gigantasses, salvatges e meravilhoses que l’estudiò Naughty Dog capita de nos en far sentir l’immensitat, que contrasta amb la solesa del eròi e la vanitat de sa quista.

Lo desvolopament d’aquestas ambicions atenguèt son apogèu dins Uncharted 4 : A Thief’s End, que deuriá clavar l’arc narratiu consacrat a Nathan Drake : mai bèl, mai long, mai plan escrich, mai pregond, mai equilibrat entre ritme de l’accion e fasas d’observation contemplativa. Un jòc saludat per la critica qu’a ben segur sa plaça dins tota ludotèca, a sortir de temps en quora per èsser saborejat coma un grand film d’aventuras. Un film d’aventuras que durariá 20 oras. E que ne sètz lo eròi…

Sus aquò vos daissi, i a Benjamin Gates que m’espèra per jogar al plegabraç dins una albèrga al Tibet, ai mon onor a defendre !

Uncharted™ 4: A Thief’s End_20170118005801evaluacion-uncharted-4

Version Orignale

Cette nuit, j’ai rêvé que je téléchargeais un film, de manière absolument pirate et illégale (coucou HADOPI). J’avais mal lu le fichier, et au lieu de la traditionnelle « Version Originale » c’est avec la « Version Orignale » que je me retrouvai : tous les dialogues du film étaient systématiquement recouverts par des brames de cervidés en rut. E comme on dit en patois de chez nous, « lo bramàs de cèrvi, es lèu tusta-nèrvi ».

Comme il n’y a absolument aucune raison que je vous fasse grâce de ce grand moment de musicalité, je vous joins une vidéo de nos cousins québécois imitant ledit cri dudit animal, ça vous donnera une idée de mon calvaire onirique :

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=5noyNF23oSM&w=380&h=285]

Save the Kakapo

Don't Save The Queen Save The Kakapo

Lo kakapo es una de las bèstias que mai m’agradan del monde sancèr. Es un papagai de Nòva Zelanda qu’a de particularitats plan colhas, coma aquela de pas poder volar (es tròp pesuc per çò que sos òsses son plens), de pas èsser tròp polit (son plumatge es vèrd mèrda d’auca amb de plumassas jaunas e negras e un bèc que sembla un pauc un viech), d’ensajar de s’amistosar amb tot çò que passa, predators tanben, e de voler a tota fòrça bicar tot çò que passa, predators tanben encara un còp. Per contra, per se reproduire es un sistèmi tant complicat (li cal manjar d’una frucha especiala, èsser dins de bonas dispausicions fisicas e mentalas, èsser al bon endrech…) que lo kakapo es a l’ora d’ara menaçat grèu, a tal punt que ne demòra pas que 126 especimens, totes chafrats d’un pichon nom per la comunautat de scientifics que los susvelhan dins de reservas fachas exprès per eles. Ai doncas decidit, per la simpatia qu’ai per aquel aucèl, de m’engatjar dins la lucha per salvar los kakapos e perpausi doncas primièr aquel visual, d’estampar coma se dèu sus una kakamiseta.

Hi, dear kiwi friends ! This design from Occitany and the PPP (País Polit dels Potonors, aka Nice Country for Care Bears) assures you of my total support in the battle for the protection of the Kakapo. A few researches about this bird made me think of how it was so useless and, from then, so essential. Feel free to use this image, print it on shirts or else…

Save the Kakapo ! / Salvatz lo Kakapo !