Tòca-Maneta 133 – Recès

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

Es estonant quand mema : podèm passar d’annadas sens jamai investir un tèma dins una creacion culturala, e, un jorn, per de rasons malconegudas que convendriá d’analisar pus finament, totes los creators començan de s’i interessar, sens aver cap de ligam entre eles. Es coma las piramidas : tot lo monde, a un moment, se botèt a ne bastir, sens cap de concertacion.

I pòdi pensar tan que vòli, arribi pas a me sovenir d’un jòc ancian que bòte en avant lo coble, lo parelh, coma element scenaristic e ludic màger. De jòcs en cooperacion n’avèm agut, aquò òc, mas de far en coble e ont jogam un parelh ? Bon, ai pas tròp cercat tanpauc, benlèu m’oblidi quicòm, m’o diretz en comentaris per cas.

Coma dins tota bona istòria d'aventura, i a qualques mistèris de levar dins Haven.

Qué que ne siá, en qualques meses de temps aquí qu’espelisson 2 jòcs jogables a dos, que bòtan lo parelh al centre de l’istòria e del gameplay. S’agís pertant de 2 jòcs d’envergadura diferenta, mitonats dins de paises desseparats per una mar bèla, e que, a i pensar en pregondor, se semblan pas tan qu’aquò. Aviái ja parlat longament de It Takes Two, pèrla de 2021, sublimacion de l’aventura en cooperacion, mas qualques meses abans el sortiguèt Haven.

E coma dins tot RPG, i a d'estatisticas de far montar. La sola originalitat es çò que buta l'aumentacion : aquí L'APERITIU

Vos daissetz pas enganar per son chara design (es a dire lo biais que son dessenhats e/o animats los personatges) japonizant, nimai per son doblatge disponible sonque en anglés estandard (coma aquò se fa d’alhors pels jòcs de ròtle japonés), Haven es plan un jòc francés, de Montpelhièr exactament, coma la preséncia totjorn susprenenta del logo de la region Occitània vos o indicarà tre lo generic de debuta. The Game Bakers es una boita independenta, montada per d’ancians d’Ubisoft, ara plan presada dins lo mitan e basada doncas al Clapàs.

Los dialògs son plan sovent imatjats e trufarèls.

Se It Takes Two èra l’istòria d’un coble confrontat a sa separacion, dins Haven es lo contrari, per aquò la comparason s’arrestarà lèu : es una istòria de fusion.

La tòca de l'aventura es de reparar lo vaissèl en trobant totas las pèças que mancan.

Kay (l’òme) e Yu (la femna) son joves e resplendents : es normal, son amoroses. Mas lor amor, aquí d’ont venon, es impossible. Es que sèm dins lo futur, e l’Umanitat a fach evoluir sa civilizacion al biais de las abelhas : la populacion es controlada sus son luòc de vida, lo « Bugal » (Apiary en VO) e un conselh d’apariaires determina qual·a se deu botar amb qual·a per que lo braçatge genetic siá lo melhor. Kay e Yu èran pas promeses l’un a l’autre, avián qualqu’un que lor èra assignat mas aquò lor desagradèt. An doncas romput amb lo Bugal, prenguèron lo vaissèl (lo Nis) de Yu e fugiguèron lo mai luènh possible. Per aquò utilizèron un biais de corrent energetic, l’onda, que religa las causas permet de sautar d’un endrech a l’autre de l’espaci. Lo jòc comença aprèp lor fugida, e se passarà tota sus Haven, nom d’una planeta embrenicada que sos tròces voletejan dins lo cèl.

Los combats son un pauc tròp bizarris per èsser capitats, e un pauc fotraca per tot dire.

Haven lo jòc se despartirà doncas en mai d’una fasa : l’exploracion de cada tròç de planeta voletejaire, per fin de trobar de pèças que nos mancan per adobar lo Nis e dispausar d’un sembla-ostal sus plaça, de combats contra de creaturas corrompudas per la « rovilha » (« rust » en VO), un mineral roge ligat a l’espetada de Haven, e que caldrà « pacificar » (apasimar mas pas tuar, çò qu’es simpatic), tanben de moments de fabricacion o de cosina a bòrd del vaissèl. Lo tot serà acompanhat de dialògs e d’escambis plan nombroses entre los dos personatges, e nos estacarem a eles tan coma s’estacaràn l’un a l’autre. Son fòrça manhacs, de còps, es vertat, arquetipals sus la reparticion dels ròtles òme/femna mas plan simpatics, amb lors dobtes, los maladreças o al contrari lor tròp de fisança, lors debats sus la justícia, la democracia, la Natura…

Òc, me demandavi tanben, e ara soi curiós de la responsa.

Amb Haven cabussam dins l’intime d’un parelh de dos personatges pro joves per èsser en plen desvolopament intellectual, aquí confrontats a una situacion inconfortabla, dangierosa quitament, que lor caldrà aprene a subrepassar per se complir. I podèm veire un biais de metafòra del passatge al vertadièr atge adulte tan lors interaccions son a mitat camin : se carpinhan e se capinhan coma de dròlles, mas sofrisson e patisson coma d’adultes. Dins un cas coma l’autre en tant que jogaire anam desvolopar d’empatia per Yu e Kay. Fach pro estonant dins lo videojòc, amagan pas res de lor vida, e la cabussada dins lor intimitat es totala, que tesican pas a parlar de lor sexualitat, de lors envejas e desirs, a grands renfòrts d’umor, de sosentenduts e de galejadas qu’endacòm mai aurián poscut èsser pesugas mas qu’aquí acaban per passar tot en finesa. Los sorires, per part dels jogaires, seràn pas rares, e se partatjaràn entre la reaccion franca a l’umor, a la trufandisa de nòstres eròis e l’atendriment a los veire batalhar contra las empachas de la vida… e de la vida de coble.

EXACTAMENT

Dins l’ensemble la leugieretat es de mesa, aquò se sentís fins a las colors pop aciduladas, a la musica elèctro planejanta (de bona factura mas un pauc repetitiva a la longa), a la dificultat pas gaire penalizanta e a la possibilitat d’avançar en volant a ras del sòl, gràcias a de bòtas antigravitat. Una sensacion de jòc plasenta, e vòstre pichon còr crussirà benlèu de los veire volar a cinc centimètres de l’erbeta, en se tenent la man, environats per de creaturas barròcas…

Se los contròles camèra per planejar son pas totjorn simples, la sensacion es aquí.

Haven demòra pas franc de qualques defauts, que tenon a la talha modèsta de la còla de realizacion : notam qualques bugs, lo sistèma de combat se vòl novèl, sus la basa d’un torn per torn coma se practica dins de RPG japonés, mas manca de lisibilitat, i a qualques pichons problèmas de ritme, e arriba que l’aerolisada siá pas pro precisa. Mas tot aquò pesa pas gaire fàcia a una experiéncia unica, plasenta e regaudissenta.

Sus aquò vos daissi, me cal anar crompar un tubàs de vesc extrà-fòrt per ensajar de tornar pegar la planeta. Me podètz creire, soi un scientific.

Haven

Data de sortida

3 de decembre de 2020

Supòrt(s)

PC, PlayStation 5, PlayStation 4, Switch, Xbox Series, Xbox One

Genre

Aventura / Jòc de ròtle

Desvolopaire / Editor

The Game Bakers

  • Rendut Visual
  • Scenari
  • Jogabilitat
  • Banda son
  • Durada de vida

%

Taus de Contentament Gahussenc

Lo Sentit del Gahús

Jòc luènh d’èsser perfièch mas amb un còr aital, de personatges estacants e d’originalitats planvengudas. A dos serà encara mai presat, lo costat jòc de ròtle ne serà afortit.

Tòca-Maneta 132 – Quasi Gro

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

Vos vòli pas far l’escarni de vos presentar Animal Crossing, LO jòc de la pandemia, e mai que mai del primièr embarrament. D’Animal Crossing n’aviái ja parlat, ò, èra i a plan longtemps, un autre sègle, començavi juste, o gaireben, mas cronicas suls videojòcs. Mas me disi d’un costat qu’aquela sèria sagelada « Nintendo » èra benlèu pas encara grand public a l’epòca, aurà calgut 2020 per espetar de recòrds e propulsar la franquesa al firmament dels títols populars. En una annada que los astres èran maladreitament e bizàrriament alinhats, la darrièra remòlta d’AC s’es pausada aquí, coma un biais d’evidéncia.

Tot es un pauc relatiu quand òm es un fantauma

Se cal plan representar – e aquí parlarai per los que coneisson d’Animal Crossing ni pès ni pelses – que parlam aquí d’una simulacion de vida, ninòia, simpla, que pren lo temps de res far. Dins un Animal Crossing, qual que siá lo sostítol, jogam un vilatgés, largat dins una comunautat de pichons animals antropomòrfes qu’an totjorn de causas de li dire. Jòc sens enjòc, lo temps que passa es l’element principal de gameplay : se jogatz lo 15 de novembre a 11 oras del ser, serem tanben lo 15 de novembre, 11 oras del ser al relòtge de la comuna virtuala, amb tot çò qu’implica : barbaròtas e peisses de nuèit, vilatgeses somelhoses, botigas barradas, lum escantit, fuèlhas que tomban…

La saca d'esquina, melhor amic e pièger enemic del jòc.

La granda fòrça d’Animal Crossing es plan aquò : un jòc ont i a totjorn quicòm de far, e a l’encòp pas res. E una vida que contunha de virar un còp la consòla atudada, tanben. Segur, i a d’activitats mas jutjatz-ne : pesca, adobament interior, culhida, ortalatge, magazinatge, caça als parpalhòls, e totjorn, totjorn, barjacadissas amb los autres estatjants. Aquò val a Animal Crossing son etiqueta de jòc « casu » (per « casual« , ocasional), que pòrta fièrament. Imaginatz doncas, sus aquò, quand t’arriban en debuta d’embarrament generalizat en França, prima de 2020, amb un New Horizons que vos mena sus una isla encantarèla e mai d’activitats que jamai (sens comptar que Tonton Nintendo es estat generós en contengut e mesas a jorn) : totes, joves e mens joves, òmes, femnas e gosses, se roncèron dessús, coma se foguèsse la botiòla d’aire fresc que lor mancava al moment qu’una gròssa capa de plomb lor tombava sul morre… Las chifras o dison : jòc lo mai vendut en França en 2020, melhora aviada d’un jòc sus Switch per ara, e títol mai vendut en una sola annada per Nintendo. Inimitable.

La Pòsta, un servici essencial, qu'a servat l'èime del servici public. E lo monde s'inquietan per ieu.

Inimitable ? O pensavi, per sa formula, sa pata unica, sos principis de jòc… duscas a qu’òm me faga conéisser Cozy Grove. Cossí ?

Basicament, l’estúdio Spry Fox, darrièr Cozy Grove, emplonsèt sas mans dins lo còs de la licéncia Animal Crossing, arrapèt son còr encara saquejat de batements, lo sortiguèt al lum blanc e cremant, l’espepissèt en detalhs e diguèt « ok, es aital que cal far… »

La pesca, un essencial d'aquesta mena de jòcs.

D’un costat es vergonhós coma i sembla : meteissa gestion del temps real en jòc, amb las sasons e lo cicle jorn/nuèit, meteissas activitats (pesca, culhida, caça als insèctes, adobament interior e exterior), meteisses estatjants barjacaires, meteis ambient gaujós e malenconiós, meteissa volontat de far se repausar lo jogaire, luènh dels trebolums batalhièrs dels autres jòcs… E a l’encòp, pro d’indicis butan a destriar Cozy Grove d’Animal Crossing, pro per n’arribar a pensar, al cap d’un moment, se seriam pas en fàcia d’un quite anti-Animal Crossing

Es possible de se cambiar de vestits, sens cap de jutjament. De seguir sos gosts en la matèria, qué.

Ja visualament se remarca : aquí ont Animal Crossing liurava de personatges tot en redondor, amb una simplificacion dels traits duscas al simbolisme, dins una boita de joguets de las colors espetantas, dins Cozy Grove tot es esfumat, a ne tendre vèrs lo gris, los personatges son carrats, rectangularis, los angles a pena assuavits, puèi la flòra, la fauna, los objèctes, tot rebofa de traits detalhats, de linhas entortovilhadas, d’elements inutils.

Animal Crossing conta una installacion, una novèla vida ? Dins Cozy Grove tot es a l’entorn de la Mòrt. I jogam un « escolt a l’escota » (es plan fonciona tanben en occitan, l’etimologia, totacò) mandat far de campatge sus una isla trevada. Mas se tròba qu’avèm lo don de veire las trèvas, alavetz poirem parlar a totes los insulars. Contràriament a Animal Crossing, las discutidas, tan nombrosas, dessenhan a fòrça e a mesura un biais de trama scenaristica, i aurà una progression : en ajudant cada personatge, comprendrem melhor çò qu’es estada lor vida, perque l’an quitada, nos liuraràn de causas, mai n’ajudarem mai apareisseràn d’autres fantaumas, alargant l’orizont e la talha de l’isla, dobrissent d’autras activitats, d’autras oportunitats…

La critica sociala s'amaga dins de cantons impensables...

Pasmens l’ambient de Cozy Grove es pas gaire morbide : o es, un pauc, per fòrça, i a de moments de malaise quitament, mas mai sovent serà tractat leugièrament, amb un pauc d’umor negre, de grotesc… e d’autras causas de mal definir. Se cal fretar un o dos còps a sas galejadas sociologicas, sus la « subrevida jol capitalisme escantissent » o sul poder que « seriá pas qu’una construccion sociala » per compréner que òc, i a quicòm aquí que fa que Cozy Grove es a despart. Sens comptar que los gentes estatjants encontrats a la debuta se revelan plan cargats, e lors problèmas faràn resson a de problèmas socials que coneissèm : l’alcoolic mal repentit, lo conse pensamentós de legitimitat politica, lo factor aclapat de trabalh, la naturopata, l’handicapada en guèrra contra son estatut social, lo banquièr desonèste, lo complotista paranoid que sembla un suportaire de Trump…

Me fa totjorn estranh quand sortisson aquò.

Non, per de bon, Cozy Grove ensaja pas coma son modèl (assumit) de far escapar lo jogaire a sa realitat del moment, trapa un autre biais de la li far afrontar, çò que rend particularament satisfasent lo compliment d’un prètzfait per qualqu’un, pertant plan repetitiu dins lo jòc.

Arf.

Una autra diferéncia màger es la gestion del temps de jòc : se dins Animal Crossing la vida contunha quand lo jogaire i es pas, çò que buta a far un fum de causas abans de barrar la consòla (e pòt doncas menar a una mena de rapòrt adictiu amb lo jòc), dins Cozy Grove es lo contrari. Coma sèm lo sol uman « de carn e d’òsses » a l’entorn, tot vira a l’entorn de çò que fasèm, e los autres personatges seràn pro passius. Cada jorn o quasi, auràn un quicòm de novèl de nos far far, que los butarà a se desvelhar a la vida e a la realitat e a nos liurar un remembre de lor passat. Un còp aquò fait, lor environament immediat tornarà préner sas colors… duscas a l’endeman. Pas mai. Es a dire qu’un còp acabats los prètzfaits del jorn lo jòc vos daissa entendre d’esperel que servís pas de grand-causa de demorar e que n’auretz pas mai ! Aquò’s una volontat afirmada dels desvolopaires : que siá possible de « far son torn » en 15 minutas quotidianas mòstra en man, aquí ont Animal Crossing daissa planejar lo dobte sul temps qu’anatz passar al vilatge.

Caldrà ajudar las trevas a tornar compausar lors remembres, que prendràn aquela forma.

Amb Cozy Grove avèm doncas una alternativa interessanta – e estonanta per plan d’aspèctes – a Animal Crossing, en plan mens cara qu’es un jòc independent, amb un ambient fòrça original de fuòc de camp, musica fòlk, boy scout, gredons pastèl… e umor esquèr.

Sus aquò vos daissi, me cal anar susvelhar la pastissièra del vilatge. Ela sabi pas encara cossí es defuntada mas me disi que deu avar quicòm de veire amb lo fait que cosina amb tot çò que li passa jos la man, potingas, pneumatics e ferramentas enclauses.

Cozy Grove

Data de sortida

19 de març de 2021

Supòrt(s)

PC, Mac OS, Switch, PlayStation 4, Xbox Series, Xbox One, iOS

Genre

Gestion / Simulacion de vida

Desvolopaire / Editor

Spry Fox / The Quantum Astrophysicists Guild

  • Rendut Visual
  • Scenari
  • Jogabilitat
  • Banda son
  • Durada de vida

%

Taus de Contentament Gahussenc

Lo Sentit del Gahús

Alternativa mai qu’interessanta a Animal Crossing, amb un ambient pasmens mesclat d’umor e de malaise. Agradarà pas a totes, mas i a un fum de bonas idèas plan servidas.

Tòca-Maneta 131 – Naps e evasion fiscala

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

Va plan ? A la fresca ? Òc, ara qu’ai ganhat vòstra atencion amb un títol de cronica absurde e misteriós, entreteni la conversacion. Es pas cada jorn qu’òm me legís !

Tot comença per aquò
Tot comença per aquò

Mas prengam un pauc lo temps de pausar e descompausar la causa : d’un costat « naps », de prene al sens primièr, s’agís plan del legum que trèva sopas e olas l’ivèrn vengut, un legum que poiriái qualificar, foguèssi picanhièr, de « mai centrista dels legums ». Òc, a un moment cal dire las causas coma son, e sabi que los·las que me seguissètz o fasètz per mon parlar franc e l’uèlh lucid que pòrti sul monde coma va : lo nap es d’un interès gustatiu tot relatiu. Sa proximitat genetica amb lo rafe o ditz tot, ja. Perdon pas perdon, mon opinion trencada ne poirà nafrar mas es la vertat nuda, cruda e crudèla. Dins l’autra man « evasion fiscala », que, parièr, conven de servar al sens literal : parlam plan d’aquela practica qu’en França coneissèm plan – gaireben un espòrt nacional, mas tradicionalament reservat als rics, un pauc coma lo gòlf  – e que fa fòrça per l’amistat francosoïssa, francopanameana, francocaimana (las islas, pas l’animal, encara que) o francobahameana tan coma per la cultura generala opcion geografia. Dedicacion especiala als Panama Papers, que menèron tan de bruch coma Bernard Tapie que petariá dins son banh, que repause en patz (lo banh, pas Bernard Tapie).

Lo conse (se vei qu'es pas aquí pel ben de sos administrats)
Lo conse (se vei qu’es pas aquí pel ben de sos administrats)

Mas lo ligam entre los dos ? « Nap E evasion fiscala » ? Atal escrich sembla plan mai alunhat que de dire « fromatge E dessèrt ». Encara que los·las que jògan a Animal Crossing, los·las crossingos segurs, coneisson lo ligam istoric entre lo legume (centrista) e lo neoliberalisme que crèa las condicions propícias al fach de fraudar lo finançament de la secu de son país per anar estremar sos souses dejós un palmièr : dins Animal Crossing, lo nap es l’objècte d’una òrra especulacion, coma quala criptomoneda que siá uèi lo jorn. Doncas, quid ? Esperatz de veire, anam trotinar.

Doble omenatge (los avètz ?)
Doble omenatge (los avètz ?)

Turnip Boy Commits Tax Evasion es un pichon jòc independent que tot lo títol es ja un poèma e tròba lo mejan, malgrat son aparenta absurditat (es pas sonque aparenta), de resumir son scenari. Resistissi pas a vos metre aquí l’argument del jòc sus las plataformas ont se vend, tan per sa pertinéncia coma per ma gròssa canha :

Encarnatz un adorable nap antisistèma ! Incapable de pagar la vòstra taxa d’abitacion, vos trobatz metut defòra, obligat de trabalhar per remborsar vòstre deute al prèp del conse Ceba. Equipatz-vos d’espleitas de jardinatge per resòlvre d’enigmas, encontratz de fruchas e legumes truculents e afrontatz un terrible ferum. Descobrissètz quin mal rosiga l’òrt, manjatz cinc fruchas e legumes per jorn e desquilhatz una administracion corrompuda !

Gròssa bèstia (es un bòss)
Gròssa bèstia (es un bòss)

Turnip Boy Commits Tax Evasion (que d’ara enlà sonarem TBCTE perque soi pas pagat al mot) sembla fòrça a un Zelda old school : 2D vista de naut, eròi amb un espada (emai foguèsse un nap e pas un biais de lutin verd), donjons… Sens la jaça – forçadament – parodica, TBCTE es pas un marrit Zelda-like, mai se’n manca. Es benlèu cortet, mas es ritmat, puslèu generós (i a un vertadièr « jòc aprèp lo jòc »), las fasas d’enigmas, minimalas, son pensadas coma cal, los bosses ofrisson un pauc de challenge, es un agradiu passatemps.

Pichon Nap tròba sus son camin un cèrte nombre de documents. E coma viu son primièr avís de frauda a desvolopat una asirança pel papièr...
Pichon Nap tròba sus son camin un cèrte nombre de documents. E coma viu son primièr avís de frauda a desvolopat una asirança pel papièr…

Mas en mai, o auretz comprés mas pensi qu’o cal encara afortir, Turnip Boy Commits Tax Evasion es AMUSANT. Es d’alhors son interès primièr, lo fait qu’en tant que jòc siá pro abotit n’es pas qu’una consequéncia aürosa. Es pas sonque la parodia, o mai precisament lo pastiche, d’unes videojòcs del passat que fa sa sal umoristica, es tanben son ton, amb l’emplec de mots e concèptes plan actuals (los nombroses personatges qu’encontraretz parlan de TikTok, de seum e d’accident de dab) dins una lenga escalprada, imatjada e familhara, pro rara, perque pauc ausada, dins lo videojòc. Sens oblidar l’absurditat ferotja, de la mena que nos buta a nos demandar, a cada cambiament de tablèu, « de qué nos van sortir encara ? » Lo pichonet estúdio de Massachussetts Snoozy Kazoo (5 personas) revendica lo fach de far de jòcs « vertadièrament colhons » per escapar al seriosum del monde, e sens préner tròp de temps al monde. Delicata atencion que se tradusís per aquel encadenament rapide de galejadas, rescontres atipics, referéncias dessenadas, que cabon dins un monde de pòcha. Son talament d’aise amb l’absurditat de lor produccion que capitan quitament a tornar tombar sus lors patas e a donar una explicacion (pro senada, relativament al demai) a las questions que vos pausatz benlèu dempuèi la debuta d’aquela cronica : Perqué un nap ? E de qu’es aquela istòria d’evasion fiscala ? Es que lo conse Ceba es pas un escrocaire ?

MDR
MDR

Sus aquò vos daissi, vau anar far la sopa, istòria d’èsser segur que çò que demòra dins lo bac d’ortalissas de mon frigò se desvelharà pas la nuèch per me venir emplir (mal) la declaracion d’impòstes. Se cal mesfisar de tot a nòstra epòca, vos juri.