South Park – Scott Tenorman deu crebar

Episòdi 1 de la sason 5 de South Park

Eric Cartman arriba plan urós a l’estanc de bus, coma cada matin d’escòla. Es content perque a enfin sos primièrs pelses…crompats neciament a un adolescent nomenat Scott Tenorman. Rasonat per sos amics, Cartman compren l’engana e vòl anar recuperar son argent en çò de Scott. Malurosament per el, Scott es fin e farà tot per umiliar Cartman encara mai.
S’enseguís un combat entre los dos, que pren la fòrma d’una seria de sketchs fins a la fin ont, benlèu, Cartman capitarà de prene lo dessus sus son astuciós adversari…

Fach a l’ostal, de març a octobre de 2013.

Nouveau !

Pour les 10 ans de sa sortie, il est désormais disponible de télécharger l’épisode en occitan, avec des sous-titres intégrés (occitan ou français). Merci à Julien Mourer qui m’a gentiment réencodé tout ça !

 

South Park Bonus – Bestisièr

Bonus South ParkE òc, perque foguèt rare de capitar al primièr còp d’enregistrar la bona replica. I arribàvem sovent entre dos cacalasses, qu’èram tanben aquí per nos amusar. De deliris, d’impròs, n’i aguèt a bodre pendent las càsi 20h qu’avèm passadas a enregistrar (!). Ne copèri e ne gardèri qualques uns, risolièrs o absurdes. Aquí son, jos fòrma de pastilhetas !

South Park en Occitan – Presentacion

South Park en Occitan

South Park, qu’es aquò ?

Eròis South ParkSouth Park es una seria americana de dessenhs animats lançada en 1997 pels dos amics Matt Stone e Trey Parker. Los eròis ne son Cartman, Stan, Kyle e Kenny, quatre dròlles de primària als quals arriba plan d’aventuras capbordas dins lor pichòta vila del Coloradò. Plan sovent, South Park fa de critica satirica de la societat, especialament americana, e dels travèrs del monde d’uèi. La violéncia verbala o visuala es plan presenta dins la seria, e per aquò es reservada a un public adulte o adolescent, public que s’espandiguèt de pertot dins lo monde, en fasent de South Park una seria fòrça presada.

Perqué far South Park en occitan ?

E perqué pas ? Sens galejar, las rasons son nombrosas, talament que farián d’aquesta adaptacion una evidéncia. Primièr, perque agrada al monde (enfin, los que coneisson). South Park es lo dessenh animat « adulte » de tota una generacion de joves als quals serviguèt de marca critica e de font de replicas risolièras e cultas.
Segond, perque tecnicament es a portada. Parker e Stone comencèron South Park suls bancs de l’universitat, amb de tròces de carton e la seria perdèt pas jamai sa simplicitat grafica. Per alhors, los autors ne son los actors, amb de voses modificadas coma pòdon, a la lèsta, amb de pichons mejans. South Park es un polit exemple de Do It Yourself que capitèt, e es una filosofia e un biais de far que guidèron l’adaptacion en occitan, sens vergonha de far las causas artisanalament del moment qu’i aviá l’enveja de las menar.
Enfin, per la dobla, veire tripla, lectura que South Park permet. Lo costat satiric de la seria s’apuèja sus d’estereòtipes, butats a l’extrèm per melhor ne montrar la bestiesa. Coma l’occitan patís tanben de nombrosas idèias reçaupudas, quitament en intèrne, South Park, gràcias a son univèrs fargat per aquò far, pòt questionar lo rapòrt a la lenga, lo nòstre coma aquel de los que la parlan pas : son utilizacion societala, sa transmission, sa transformacion pels mai joves, l’interdialectalitat…

Un episòdi central e independent

Scott Tenorman

Scott Tenorman

Après recèrca e concertacion, foguèt decidit de revirar l’episòdi 1 de la sason 5, sortit en 2001, nomenat Scott Tenorman Must Die / Scott Tenorman deu crebar. Representa, del vejaire dels critics, una carnièra dins la seria, en pausant las « basas nautas » del personatge d’Eric Cartman, anti-eròi paradoxalament popular que centralisa sus sa sola persona totes los aspèctes negres de l’èime uman e reagís de biais totjorn extrèm a çò que se passa pel monde. Tanben, l’episòdi e la sason que ne fa partida, marcan lo passatge a de scenariòs mai pensats, mens infantiles, se n’èra possible. La fin de Scott Tenorman deu crebar, negra, trucanta perque pas esperada, immorala, trenca amb las intrigas mai simplistas de las primièras sasons.
Puèi, Scott Tenorman es un episòdi unenc, que se pòt agachar sens aver vist lo demai de la seria e sens conèisser sas basas. Sa narracion es completament autonòma e lineara al dintre de l’episòdi e, fach pro rare dins South Park que plan sovent se trufa de l’actualitat immediata, es intemporal, çò que permetiá d’escapar a de constrenchas de temps en esperant que l’adaptacion occitana dure mai longtemps abans de passar de mòda.
Nos voliam tanben trufar (amistosament) dels doblatges de dessenhs animats que son de mòda en occitan d’aquesta passa, mas totjorn destinats a un public de jovenòts, en oblidar que los adolescents e los joves adultes son tanben de consomators d’animacion, mai que mai s’es politicament incorrècta… Segur qu’aquel deuriá pas servir de material pedagogic. O pas pels pichons-pichons en tot cas…

Sinopsis

Eric Cartman

A vosautres de far lo ligam entre lo sinopsis e l’imatge…

Eric Cartman arriba plan urós a l’estanc de bus, coma cada matin d’escòla. Es content perque a enfin sos primièrs pelses…crompats neciament a un adolescent nomenat Scott Tenorman. Rasonat per sos amics, Cartman compren l’engana e vòl anar recuperar son argent en çò de Scott. Malurosament per el, Scott es fin e farà tot per umiliar Cartman encara mai.
S’enseguís un combat entre los dos, que pren la fòrma d’una seria de sketchs fins a la fin ont, benlèu, Cartman capitarà de prene lo dessus sus son astuciós adversari…

De l’adaptacion al doblatge

Las basas del projècte foguèron pausadas en 2008-2009, de l’enveja comuna d’amics mas mai que mai d’una discutida (fòrça) tardièra, que d’unes prenguèron mai al seriós que d’autres… L’escript foguèt fach a aquesta espòca e las basas d’un lexic popular, familièr e porcassièr en occitan prenguèron fòrma, per capitar d’occitanizar lo vocabulari argotic american tal qu’es parlat o podriá èstre parlat per de dròlles dins la cort de recreacion. En brèu, tot un camp lexical imatjat que trapam pas forçadament dins los nòstres diccionaris… Puèi, per manca d’actors e de mejans tecnics, lo projècte cabussèt dins lo som. Tornèt sortir a la prima de 2013, e lèu lo casting foguèt realizat gràcias als fialats socials, notadament Facebook, que permetèt de recampar los doblaires, e los avisses del monde interessats. Se manifestèron mai de doblaires potencials que n’èra besonh, pròva, amb lo bon acuèlh reçauput pel projècte de longa de son avançada, de l’interès del monde.

L’efiech mosaica

Son 13 personas que participèron (siá mai que per la version francesa o la version originala) de biais collaboratiu, siá en venent registrar dins l’estudiò amator montat per l’ocasion, siá en s’enregistrant a lor ostal e en mandant las pistas. Cada doblaire aguèt la possibilitat d’adaptar son tèxte a sa lenga, sa prononciacion, son articulacion, per que demòre natural sens quitar las idèias de la debuta. Lo trabalh « en mosaica » de personatges e de replicas redusiguèt las distàncias, e los actors podián ben èstre d’ont que siá en Occitània sens que pause tròp de problèmas. Cada replica foguèt trabalhada individualament, a fons, per fin de redusir lo trauc entre los doblaires professionals que son acostumats a ne far al kilomèstre e sabon còp-sec pausar lor votz, e los amators que participèron a l’aventura e trantalhan un bricon mai. Aital, los traucs dins la mosaica se comolèron al flor e a mesura dels enregistraments e dels reenregistraments.

Vignettes enregistrement

Caras de doblaires al trabalh

Do It Yourself e Open Source

Un còp fach los doblatges, amb los mejans a dispausicion, calguèt far lo demai : tornar crear las ambienças, las musicas, los bruchs presents dins l’episòdi. Tot foguèt fach artisanalament mas amb los mejans que permet l’informatica de uèi, en MAO (Musica Assistida per Ordinator) e amb l’ajuda de fonts OpenSource, coma FreeSound.org, basa de donadas sonòras fargada per de catalans.

L’occitan parlat a South Park

South Park permetèt, per son discors corrosiu e politicament incorrècte costumièr, d’integrar la meteissa mena de refleccions sus la lenga emplegada per l’adaptacion, en balhant mai d’un gra de lectura, pel fons e per la fòrma.
Se sovenèm que d’unes avián fach cruissir las dents sus d’adaptacions en occitan, de bendas dessenhadas o de dessenhs animats ont, perque cada dialècte de l’occitan se deviá d’èstre representat, cadun èra, per fòrça, embarrat dins son estereòtipe. Mas, quora i pensam, aquela particion anava pas pro luènh per South Park, ont tot es butat a son extrèm. Aquí, en seguir aquela logica biaissuda, lo conàs racista (Cartman) es gascon (e pièger, bearnés), que sabèm totes la mentalitat d’aquel monde ; lo josiu (Kyle) es provençal, pels ligams istoricament provats entre aquel pòple, lo territòri e sa lenga ; lo paure que comprenèm jamai çò que ditz (Kenny) es, evidentament, lemosin, una causida afortida pel fach qu’a un nom escocés e un estranh rapòrt a la mòrt ; lo dròlle central, abitual eròi lis e sens gaire de relèu (Stan), es un lengadocian un pauc deterritorializat ; l’oncle (Jimbo) caçaire, ancian militari, cara de redneck perfècta, es tanben un pèterrós pels occitans : tarnés, avaironés ? Del pus fons del campèstre en tot cas. E la nemesis adolescenta (Scott), amb los problèmis deguts a son atge ? Un esperit de rebelion parentala e societala, benlèu, mas mascanha un occitan estandard mentre que sos parents parlan gascon coma cal…benlèu sortís d’una calandreta ? A cadun de se far son interpretacion…

FICA TECNICA

South Park 501 – Scott Tenorman deu crebar
Version Occitana
Genre : Cort metratge d’animacion
Durada : 23’10
Format : MP4, 720×576, 44kHz
Idèia originala : Don Pipo e un fum d’autres que se sovenèm pas e que benlèu s’en sovenon pas eles-meteisses.
Adaptacion, escript : Danís Chapduelh, ajudat pels actors e Julien Martinez-Bueno
Direccion dels actors, montatge, son, postproduccion, musicas addicionalas : Danís Chapduelh
Bruchs addicionals : trapats sus Freesound.org
Musicas encara mai addicionalas : BLUE MOUNTAIN HOP, Bela Fleck and the Flecktones – THE DREIDEL SONG, Mikhl Gelbart, Samuel Goldfarb & Samuel S. Grossman
Produccion : KonilKaluK

CASTING

PIERRICK BORDANAVA : Eric Cartman – Timmy
DANÍS CHAPDUELH : Scott Tenorman – Kenny McCormick – Clyde – Butters
YELLOW : Kyle Broflovski
RENAUD SAVY : Stan Marsh – Sòci de Scott 1
XAVIER BACH : Oncle Jimbo – Sòci de Scott 2
AARSLAN : Ned Gerblansky – Ed O’Brien (Radiohead)
GAVACH: lo Caissièr – lo Passant – lo Liuraire
DON PIPO : Cap (Chef) – Les Claypool (Generic)
CECILA CHAPDUELH : Mma Tenorman
JULIAN CABARRY : M. Tenorman – Denkins
MATIEU CASANOVA : Lo Presentator de MTV
L’OCCITAN PELS NULASSES (ARNAUD E JOAN) : Radiohead (Thom Yorke, Phil Selway, Jonny & Colin Greenwood)

Ban South Park

Tòca-Maneta 14 – Fire Blem

Fire Emblem Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !
Ah, los japonés… òc-ben, sabi çò qu’anatz me dire : « Atencion Tristan, te vas encara far d’amics amb tas galejadas que jògan suls estereòtipes… » D’acòrdi, dirai pas res. Mas bon, quand mema, cal ben reconéisser qu’en matèria de videojòcs i a d’escòlas, de grandas escòlas e demest aquelas, i a l’escòla japonesa, una de las mai importantas, e es ben alai que foguèt inventat lo videòludisme grand public ! Explicar totes los fondamentals del jòc a la japonesa seria un pauc longàs, parlarai doncas aqui pas que d’un element : es l’importància balhada als personatges.

I a pas sistematicament de protagonistas dins los jòcs eissits del Japon, que foguèron capables de far tanben de causas completament dessenadas sens personatges, sens objectius, veire completament abstrachas. Mas quora decidisson de s’i botar, ben fan pas las causas a mitat. Mario, Link son d’exemples d’eròis plan trabalhats, talament carismatics qu’arribon a existir aprèp 25 ans. E lo suenh portat a la bastison dels personatges es encara mai fòrt dins los jòcs de ròtle, que son en general de jòcs longs ont lo succès naisserà del fach que lo jogaire s’identificarà al personatge principal, o al mens ressentirà un bricon d’empatia per el. Sortit i a ara qualques meses, Fire Emblem : Awakening n’es un bon exemple.

Fire Emblem Tactic

Un visual de la dimension « tactica » del jòc.

Es lo darrièr sortit d’una seria longassa de Tactical RPG, es a dire de jòcs de ròtle tactics, ont mai qu’un personatge o una pichona còla, diritjarem una armadeta al torn per torn. Se ditz qu’es quitament Fire Emblem que creèt lo genre Tactic. E la fòrça de Fire Emblem, qu’es per alhors un pauc regde dins lo jòc, malaisat, es de capitar a crear un ligam entre los personatges e lo jogaire. Dins cada episòdi es parièr : partissèm amb un parelh d’eròis, carismatics, en general filhs e filhas de reis, qu’an de poders desconeguts e qu’una vaga profecia anoncièt èstre los sols en mesura d’empachar l’Apocalipsi. Aquò’s un esquemà classic, mai benlèu tròp classic de jòc de ròtle japonés.

Fire Emblem Personatges

Quora vos disiai que i avia de personatges…

Çò que i a es que Fire Emblem foncciona coma una bola de nèu a partir d’aqueles dos primièrs personatges. N’encontraràn d’autres, que podràn, en lor parlant, convéncer de rejonher l’armada e, quora i seràn, podràn eles tanben anar parlar a d’autres que los rejonharàn benlèu s’arriban a emplegar la bona paraula al bon endrech. Aital es pas rare d’arribar a la fin del jòc amb 25-30 personatges diferents. Enfin, PODRIAM arribar a la fin del jòc amb tantes pions s’èra pas possible de morir. Ben òc, dins Fire Emblem se pòt morir, mas pas morir coma dins los autres jòcs, ont un Game Over farà tornar a la darrièra sauvagarda, vertadièrament morir, en fasent qu’un personatge tuat dins una batèsta siá definitivament perdut. E es plan aquò que fa la dificultat e lo challenge e que buta lo jogaire a aver d’empatia pels seus personatges. Los podrà pas salvar totes, i caldrà far de causidas, soscadas, e pensar lo jòc dins sa globalitat en ne preveire la fin tre la debuta. Un bon jogaire serà aquel que capitarà de far s’entendre totes los elements de son armada e son totes plan diferents amb un caractèr, una istòria, de valors, una mentalitat diferenta. E plan mai de conversacion qu’un Pokemon. N’i a de risolièrs, n’i a d’estranhs, n’i a de simpatics e n’i a d’insuportablament colhons e totes podràn se parlar, interagir, e, logicament, del mai se parlaràn, del mai auràn d’afinitats e se podràn sostenir en temps de guèrra. Dins lo darrièr es quitament possible de ne far se maridar entre eles, aver de dròlles, prene los dròlles dins l’armada per arribar a una granda legion…completament consanguina. Mas al mens, serà fòrta.

Fire Emblem Soutien

La progression se pòt sovent arrestar per veire sos personatges se parlar, dos per dos. Es aquò que renforçarà los ligams dins la còla.

Aquò’s lo jòc a la japonesa : prene suenh del detalh, far mèfi de daissar pas degun en arrièr, soscar a cossi far per transformar pas sos sodards en carn a pastís fresca e sagnosa, e, podriam dire en anant mai luènh, desvolopar l’esperit de còla e la solidaritat. Mas benlèu m’avanci, coma sovent dins aquela mena de jòc, i a mai d’un gra de lectura e s’en pòt far d’interpretacions personalas… ma fe un pauc coma totas las òbras qu’accionan un sentit d’empatia chas nos, non ?

Bon, vos daissi, ensagi a tota fòrça de far se maridar dos cavalièrs per pegar a l’actualitat mas i arribi pas. Las novèlas son benlèu pas arribadas fins al Japon…

Evaluacion Fire Emblem