Tòca-Maneta e l’evaluacion relativa dels videojòcs

Sovent, lo monde me damandan… Non, la tòrni far. De còps, qualquas personas me dison… Non, daissatz tombar, tòrni començar : rarament me damandi, a perpaus de la cronica Tòca-Maneta, que fau dempuèi ara 2 ans e qualquas aquí sul blòg e sus Radiò Gibson Occitània, se deuriái o pas dire mai çò que pensi de tal o tal jòc que croniqui. E òc, fau de cronica, fau pas de critica, es pas la tòca (maneta, oaf oaf oaf). Pasmens, n’i a agut per passar darrièr e me damandar : « digressas e mai regressas, mas a la tota fin, de qué val lo jòc que siás a ne parlar aquí ? Es bon o pas ? ». E ben sabi pas. Soi qu’un jogaire, ai mon vejaire, personal, que me fargui sus cada jòc, mas serà pas forçadament partetjat per totes. Depend d’un fum de causas, de çò que cèrcas, de çò qu’espèras d’un bon jòc, o d’un jòc tot cort…

Aguèri totjorn de mal amb las nòtas, donadas suls sites e dins las revistas especializadas, a çò que sortissiá. Se lo videojòc es un ben cultural, una òbra de creacion, e me sembla qu’a ja provat que z’èra, se pòt pas notar. Seriá coma notar una pintura, un libre. Se pòt dire çò que l’òm pensa d’una òbra, çò que provòca coma emocion, far lo critic vertadièr e acompanhar sa recepcion dins un contèxte de creacion, explicar lo cossí del perque, far de mediacion, comparar a d’autras òbras. Mas notar de biais abitràriament peremptòri e peremptòriament arbitrari, aquò, non.

Ai doncas decidit d’ensajar quicòm d’un pauc novèl, e d’evaluar, al mens sul blòg, que se pòt pas far a la ràdio, los jòcs que ne parli segon un barèma relatiu, que permet, sens i estacar tròp de valor, de veire a la lèsta quals punts del jòc son mai desvolopats, e de capitar de dire simplament al monde que, per exemple, aiman los scenariòs plan trabalhats : « ah ben per tu ai aquò e aquò que te podriá interessar, los scenariòs i son trabalhats mai que dins d’autres afars ».

Me soi liurament inspirat d’aquesta vidèo e d’articles que trapèri sul net, perque, o cal, saber fa qualques temps que lo debat sus la notacion dels videojòcs es lançat.

Ligam : http://www.lemonde.fr/pixels/article/2015/02/18/faut-il-noter-les-jeux-video_4577841_4408996.html

Vos fau un exemple, e tornaretz trobar aquela grasilha a la fin de cada cronica.

Evaluacion PotonorsNotaretz que tòrni metre las infòs de basa (data de sortida, supòrt, genre) que ne parli quasiment pas d’ordinari. L’idèia generala es pas d’emetre un jutjament de valor, mas de joslinhar çò qu’es lo mai apregondit dins cada jòc, en partissent d’una basa estandard que correspond al tot venent al moment contextual de ma cronica. Aquò concernís :

-Lo Rendut Visual, es a dire los grafismes, mas tanben l’identitat generala. Un jòc fòto-realista es ara la nòrma, l’estandard, per contra una pata grafica diferenta , una estetica unenca, e farà pojar lo cursor dins lo roge. A l’invèrsa, los jòcs ont lo grafisme es pas lo principal anirà cap al blu. Çò que vòl pas dire que lo jòc siá marrit o lèd, è. MineCraft es dins lo blu, GTA puslèu dins lo rotge, mas Child of Light e sas aquarèlas es roge tanben.

-Lo Scenariò. Parièr, es per significar lo fach que lo jòc aja o non botat l’accent sus una istòria, la bastison d’un univèrs folhat, coerent, de dialògs plan escriches, o se s’en bat completament la raça. Mario Kart s’en bat la raça, Skyrim non.

-La Jogabilitat. Es una mescla per ieu entre la dificultat generala, la complexitat dels contròles e las possibilitats d’interaccion laissadas al jogaire. Un Point’n’Click serà minimal, un jòc d’estrategia o de gestion uber complicat al maximum. Enfin, en general.

-La Banda Son. Es pas sistematic, mas de jòcs trabalhan plan lor ambient sonòr. Aquò pren en compte la musica, los bruches, las voses, lo doblatge, los efièchs… I a quitament de jòcs que son basats sonque sus aquò.

-La Durada de Vida. Ai estimat que la mejana en temps per far lo torn d’un jòc èra d’un vintenat d’oras, a pauc près. De còps es mens, e de còps es mai. Un jòc pòt èstre bon mas cortet (o bon perque cortet) e longàs e cagant, i a pas de correlacion. Es juste per saber, avant d’i jogar, se un jòc prendrà de temps o pas.

De segur, d’unas indicacions prenon en compte lo contèxte tecnic. Podèm pas damandar a la Nintendo 3DS d’aver de grafismes en HD coma sus un PC darrièra generacion. Prèni en compte las capacitats de la maquina e çò que se fa dins son catalòg pròpi al moment qu’escrivi o al moment de la sortida del jòc.

Coma me pòdi pas empachar de balhar mon vejaire, vejaire balhi a la tota fin. Disi ben qu’es un « sentit », lo mèu, personal, après aver fach un jòc. Ai de tastas particularas, doncas res vos obliga a m’escotar dire de mal de GTA o Call Of Duty se sètz pas d’acòrdi !

Aquí ! E darrièra noveutat : ensajarai, tant que podrai, de botar lo podcast de la cronica, lo son tal que passa en ràdio doncas, al bilhet, se lo camarada Alex lo permet ! Dònas e sénhers, Alex a la tecnica. Mercés Alex.

Tòca-Maneta 33 – Watch Gods

Watch Dogs Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Te vèsi, òc te vèsi, tu aquí, sietat sus ton sofà a m’escotar. E d’aqui vèsí pas plan, mas espèri que siás pas en trin de te pinholar. E te vèsi tu tanben dins ton autò per anar al trabalh, e tu davant ton ordinator a pòdcastar coma un gorrin. E per los que son en trin de me legir sul meu blog, ont senhali que podètz totjorn trapar los tèxtes d’aquel cronica, tèni a dire qu’ai lor adreiça IP, lor numerò de carta blua e mai lor taus de colesteròl. Paranòs de tota borra, assuausatz-vos, a un moment se cal plan rendre a l’evidéncia : sèm susvelhats d’en pertot. 1984 èra i a 30 ans ara, e Orwell prevesiguèt pas las escotas de la NSA, lo Wikileaks e l’ògre Google que chapa tot sul seu passatge, que l’i sèm en plen.

Watch Dogs Telefonet

Un fum d’applis sus l’esmartfòn d’Aiden.

Avètz compres, uèi anam parlar de susvelhança e de tecnologia, amb lo jòc Watchdogs. E amb Watchdogs, que vos plaça dins un futur mai que pròche, l’invencion es ça que là plan pròcha de la realitat. L’accion tota se passa a Chicago, tresena mai granda vila dels Estats-Units, pòle economic d’importància, arquitecturalament reconeissable, e conegut tanben per son istòria sagnosa, mai que mai del temps dels Gangs e de la Prohibicion, Al Capone, Dillinger e companhia, que la vila ne pòrta encara uèi d’estigmatas. Ara cal imaginar que la vila de Chicago a mes en plaça un sistèmi informatic que bailèja totas las infraestructuras de la vila, chafrat ctOS. E lo ctOS es, per d’unes costats, util, cadun es iperconnectat e s’ocupa de totes los aspèctes de sa vita vià son esmartfòn : pagar las comissions, susvelhar son ostal, gaitar lo trafic, comunicar… Mas aquò foncciona tanben dins l’autre sens, e l’entrepresa, privada, que geris lo ctOS, Blume, centraliza tot çò que se passa en vila, de çò que filman las (nombrosas) cameràs, als ponts-levadisses, l’encaminament de l’aiga, de l’electricitat, e pòt saber a cada seconda ont es cada ciutadan connectat a son sistèmi… Evidentament, per far engolir tot aquò, cal una campanha de com’ de baug, un polit e omnipresent embalatge, que vanta los meritis d’un sistèmi que rend la vita aisida e demesís la criminalitat, en arribant quitament a preveire los actes de malvolença. Lo sentiment de securitat al prètz d’una intrusion dins l’intimitat. Z’ai dich, i a pas besonh de tròp se forçar per l’imaginar.

Watch Dogs Chicago

Ambient Chicago : nuèch, neò-gotic e base-ball.

Contra tot aquò, i a Dedsec, un collectiu de hackaires, de piratas informatics que semblan plan als nòstres Anonymous, e i a tanben lo eròi, Aiden Pearce, qu’es pas dins un camp nimai dins l’autre, qu’a de problèmas personals de reglar e que per aquò pirata sens vergonha lo ctOS. Al passatge, li arriba, d’un biais totalament desinteressat d’intervenir dins de crimis en cors, çò que li val en vila lo chafre de « Justicièr ». Son arma principala per acomplir sos objectius es son esmartfòn : pòt far canjar la color d’un fuòc, levar o baissar un pont, de bòrnas, gaitar pels uèlhs de totas las cameràs de la vila, far de viraments a son profièch, penetrar dins los apartaments a cada còp qu’una sorça informatica i es connectada, espionar las convèrsas al telefòn, los messatges, los mails… Es puslèu novèl, a l’encòp regaudissent e espaurugant aquesta intrusion dins l’intimitat dels personatges que crotzam per carrièras : los vesèm dins tot çò que l’uman del sègle 21 a de mai miserós e que demòra normalament conhat davant una webcam darrièr la quala nos pensam totes a l’abric.

Watch Dogs Rambalh

La mena de rambalh que pòt fotre Aiden…e n’en profieitar !

La limita del jòc, per ieu, es qu’Aiden Pearce es un pirata, amb las valors negativas que lo tèrme pòt comportar : es fin finala egoista, es clarament pas un super-eròi aqui per liberar la vila de son opressor bigbortheresc, al contrari s’en servís, s’empèuta dessus coma un parasita e ne profita tanlèu que n’a besonh per contunhar sa quista personala, una longa revenja sagnosa contra los que tuèron sa neboda. Res d’extraordinari dins lo scenariò, mas res de nulàs tanpauc. Fin finala tot es fach per Ubisoft, e son un pauc mèstres en la matièra, per primièr donar enveja, donar enveja d’un segond jòc que demòre pas tant superficial sus l’afar del ctOS, ont venga l’objectiu principal e pas un dels mejans de la capitada del jogador. E far de teasing coma aquò amb una campanha de folia e un budgècte de produccion impressionant per un produch un bricon inacabat, tròbi pel còp qu’es una polida mesa en abisme.

Sus aquò vos vau daissar, e vau atudar mon micrò tanben, perque ai la desagradiva impression d’èstre escotat dempuèi totara e aquò me tafura…

Watch Dogs T-Bone

[soundcloud url= »https://api.soundcloud.com/tracks/193139131″ params= »auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&visual=true » width= »100% » height= »150″ iframe= »true » /]

Evaluacion Watchdogs