Tòca-Maneta 55 – Lo bolero d’Unravel

unravel-banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Soi content, que coma d’abituda soi obligat de brodar un pauc per vos far una cronica complèta que tenga la rota, per un còp aquò serà al centre d’aquela. Que de mai natural quora lo eròi de nòstra aventura es una pelòta de lana, e mai de lana roja, provesida de dos uèlhs blancs en boton de lana tanben, amb d’aurelhas de gat e capabla, entre autras proesas, de córrer sus sas cambas. Aquel personatge atipic se sona Yarny, lo jòc es Unravel e foguèt una de las bonas suspresas de l’annada 2016.

Unravel_20160327234528

Es…polit, pòdi pas dire mai.

Bastit coma un principi de jòc d’aventura plataformesca classic, Unravel se destria sus tot lo demai : son personatge fach de lana doncas, mas tanben sa progression narrativa. L’istòria es jamai clara, pr’aquò çò que vos en disi serà mon interpretacion a ieu, se ne volètz una autra vos i cal jogar. Mas de çò que se compren, sèm a la debuta dins l’ostal d’una mameta que, coma totas las mametas, a plen de vièlhas fòtos penjadas a la paret e passa son temps liure a tricotar en se remembrant son passat. Un jorn, una de sas creacions de lana, Yarny doncas, s’esvelha e comença a tornar viure los sovenirs de sa creatriça, cadun contengut dins una fòto expausada dins l’ostal. Aquò permet una construccion en nivèl, un nivèl equivalent a una fòto, caduna botant en avant un environament diferent. Mai que mai naturals, es aquí qu’un dels punts mai positius del jòc se vei : tot es d’una beutat a copar lo buf. Los efiechs de lum, de metèo, lo rendut de la natura, de las fuèlhas, de l’èrba, la modelizacion de l’animalum salvatge son d’un realisme rarament atench dins lo vidèojòc e s’en desgatja, de per la preséncia d’una pichòta pelòta perduda dins d’environaments inspirats largament pels paisatges de Suèda, un sentit d’immensitat e de libertat.

Las pichonas béstias fan de mostres redotables.

Las pichonas béstias fan de mostres redotables.

Ailàs, nòstra pelòta es de lana, es frèula, un còp de vent l’empòrta coma una palha e se desencabdèla al flor e a mesura qu’avança. Aquò obliga a calcular sos passes, a ensajar de trobar de recargas de lana per contunhar, en aguent totjorn l’impression d’èsser tirat en rèire. Per aqueste element de gameplay coma pel demai, Unravel prepausa una soscadissa sul tèma del passat, sus la nostalgia, l’istòria familiala, tanben la ierarquizacion de nòstres sovenirs, lor importància, exumats que son aquí per una pelòta que fa ofici, logicament, de fial roge. Un eròi metaforic, al servici de la granda poesia del jòc e de sa beutat malenconica. Se permet quitament d’unes jos-tèxtes politics e ecologistas, amb los sovenirs de manifestacions, d’una catastròfa environamentala ligada a d’escobilhas nucleàrias… Es suggerit, pas mai, e pas besonh de mai, que Yarny subrevòla lo subjècte en se lançant al bot de son fial coma Tarzan. Ne ven una de las peças d’istòria personala de la mameta que recuperam e que se ven apondre al patchwork general.

E d'environaments banals ne vènon impressionants.

E d’environaments banals ne vènon impressionants.

Un eròi qu’es pas qu’un ligam, una istòria a tornar téisser suggerada mai qu’impausada, la beutat desvelada de l’ordinari que nos environa e l’importància afortida del microcòsme, comprendrem per tot aquò l’atipisme d’un Unravel mai contemplatiu que dificile a jogar, e que un còp acabat laissa las meteissas traças qu’un sovenir : una impression, fosca mas ancorada, facha de sentits, de colors, de sons e afranquida de tot lengatge.

Sus aquò vos daissi, se van pas far totas solas, totas aquelas malhas a l’envèrs-malhas a l’endreit-malhas a l’envèrs-malhas a l’endreit-malhas a l’envèrs-malhas a l’endreit…

Unravel_20160327211340evaluacion-unravel

Tòca-Maneta 54 – Mòrga-like

logo_small_static

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Amics de la rebaissa, de las remesas, de l’òfra promocionala, uèi es pas d’un jòc solet que vos vau parlar, mas de dos, pel prètz de un, ja perque es coma aquò que los ai aguts e de doás perque me permetrà de vos parlar d’un tipe de vidèojòc jamai abordat encara dins aquesta cronica : lo rogue-like.

Vos tòrni mandar a ma cronica precedenta sus l’usatge del sufixe « like », es a dire « al biais de » qu’aviái largament illustrat, per nos concentrar sul « Rogue » que fa aquí referéncia a un vièlh jòc de 1980 aital nomenat. I caliá partir en quista d’una amuleta dins de sosterranhs, e…es a pauc près tot. Es pas l’istòria que fa l’especificitat de Rogue, mas sos principis : es un jòc d’exploracion ont totes los nivèls son creats de biais aleatòri en debuta de partida, diferents doncas a cada partida, ont avètz qu’una sola vida (tota mòrt es permanenta) e una sola sauvagarda possibla, interdisent tota annulacion o tornar en arrièr, çò que pausariá pas tant de problèmas se la dificultat èra pas al rendètz-vos tanben. En brèu un jòc amb un challenge grossàs, de que far susar los pichons jogaires e agradar als expèrts.

rogue_screen_shot_car

Rogue. Es « austère », es lo cas d’o dire.

Los principis nòus avançats per Rogue foguèron tornats prene dins un fum de jòcs dempuèi las annadas 80 mas lo rogue-like tòrna vertadièrament en gràcia que dempuèi qualquas annadetas, e l’avenament de Steam suls ordinators e de la mai granda accessibilitat a de produccions idependentas, que los dos son sovent ligats.

Alara òc, sabi de que anatz dire : « Ouais mas es pels afogats, los hardcore-gamers coma se ditz, los que son prèstes a passar d’oras sus un moment dificile, nosautres volèm de jòcs per nos amusar e pas nos far susar ». Sabi, soi un pauc coma vosautres, e la dificultat a un pauc tendéncia, o dèvi confessar, a me far abandonar un jòc avant sa quita debuta, pasmens coma los Rogue-like son a se democratizar, es possible de ne trapar d’un pauc diferents, abordables tanben pel comun dels mortals. En mai, çò qu’èra pas tròp lo cas i a 4 o 5 ans e encara mens en 80, son ara polits e agradius visualament !

Los rogue-like los mai coneguts a l’ora d’ara se sonan The Binding of Isaac o Faster Than Light mas ai causit de vos parlar de 2 jòcs mens coneguts mas que me semblan mai aisats pels començants : REIS e REUS, totes dos fachs per l’estudiò olandés Abbey Games. Atencion çaquelà, existisson pas pel moment que dins la lenga dels Beatles.

Un combat dins REIS. Ont se cal pas forçadament batre, es aquò l'especificitat.

Un combat dins REIS. Ont se cal pas forçadament batre, es aquò l’especificitat.

Lo primièr, REIS, aliàs Reknowned Explorers : International Society, la « Societat Internacionala d’Explorators Reconeguts » vos prepausa, coma son nom z’indica, de causir una còla d’aventurièrs amb de capacitats diferentas, de los lançar de pel monde en quista de tresaurs per fin de ganhar de notorietat e venir aital lo melhor explorator de la Societat. Fresc, risolièr, amb çaquelà lo buf del sègle 19 de las grandas expedicions e un estile crotzat de dessenh animat e de jòc de ròtle japonés, damandarà mai d’una tentativa per poder enfin capitar una expedicion. Mas es pas grèu, que cada tentativa permetrà de comprene e aprene las mecanicas del jòc per poder far melhor lo còp d’après. E coma la gestion aleatòria dels rogue-like es presenta, cada partida serà diferenta, amb de territòris diferents a folhar, totjorn ancorats dins las meteissas tematicas : Egipta, Transilvania, Caribe… De que forçar a soscar per se fargar una estrategia generala, adaptabla a totas las possibilitats del jòc, e aquò pagarà !

Lo Gigant de la Sèlva senhoreja sus sas olhas.

Lo Gigant de la Sèlva senhoreja sus sas olhas.

REUS, aliàs…non, REUS, pas mai, es mai contemplatiu e vos prepausa de dirigir, sus una tèrra vièrja de tot, 4 dius-gigants que mestrejan los elements essencials a la vida (aiga, sèlva, ròca e palun) per fargar de civilizacions. Rogue-like que lusca del costat del god game, ne demòra pertant un e per ieu demòstra lo potencial encara amagat e tot a fet grand public que i a darrièr aqueste nom e aquesta mena de jòcs, un pauc rufes d’aparéncia.

Sus aquò vos daissi, me cal anar pissar, mas coma ai fach una generacion aleatòria de peças dins mon apartament, ai paur de pas trobar los comuns del primièr còp.

4299980

evaluacion-reisevaluacion-reus

Tòca-Maneta 53 – Para-fuòc

firewatch_banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Ah, la simulacion ! Lo plaser que i a, dins un videòjòc, a jogar a èsser qualqu’un mai, amb tota l’immersion que permet lo mèdia, per viure d’aventuras a vos copar lo buf mas pas la bufa, per ne prene plen las retinas, las sinapsis o tota autra partida de vòstra anatomia se jamai tombatz sus un afar vertadièrament dificile. Imaginatz un pauc : aventurièr dins Lara Croft, calfaire-liuraire dins GTA, cow-boy dins Red Dead Redemtpion, hacker dins Watchdogs, salvaire de la galaxia e capitèni de vaissèl dins Mass Effect, jedi dins los Star Wars, Batman dins Batman, Diu dins Black&White, e enfin garda-forestièr, dins Firewatch !

Firewatch es pas çò que se fa de mai bèl, mas a una "pauta" grafica plan definida.

Firewatch es pas çò que se fa de mai bèl, mas a una « pauta » grafica plan definida.

Òc, alara es vertat que quitament dich coma aquò es pas exactament excitant. En mai Henry es qualqu’un de supèr normal : la quarantena, graissonet, en fasa de separacion d’amb sa femna, es vengut garda-forestièr sasonièr un pauc coma aquò, per se cambiar las idèias, s’isolar, soscar, e benlèu plorar un pauc. E aquò per èsser isolat, serà isolat, solet dins sa cabana a pilòts a susvelhar son canton de pargue natural, lo Yellowstone segurament, per pas que prenga fuòc. Sa sola companha de solesa se sona Delilah, una tutriça invisibla, blocada qu’es ela tanben dins una autra cabana a pilòts, mas plan presenta, vist que se pòt parlar amb ela de longa, per l’intermediari d’un talkie-walkie. Una accion contextuala que representa l’essencial del jòc, tant val dire que l’aventura de Firewatch es mai que mai interiora.

La davalada en rapèl, segurament lo mai gròs tròç d'accion del jòc.

La davalada en rapèl, segurament lo mai gròs tròç d’accion del jòc.

Aquò necessita doncas una qualitat d’escritura granda per téner lo cap, e es lo cas aquí, amb una progression narrativa creissenta e l’installacion progressiva d’un climat fantastic leugièr que ven far la contrària a la normalitat del personatge principal e a la simplicitat dels grafismes. Atencion, quand disi fantastic s’agís pas brica de veire de causas irrealas, non, tot dins Firewatch es finalament realista, a començar per la referéncia a de grands fuòcs que flambèron efectivament una part del Yellowstone dins las annadas 80. Tota l’istòria es credibla perque justament s’en vai jamai tròp del costat del spectacular, mas coma la vivèm pels uèlhs d’un personatge normal un bricon depressiu sufís a manténer la tension las qualquas oretas que dura l’experiéncia. Coma dins una novèla fantastica a la Buzzati o Maupassant, i a un enfonzament gradual dins lo mistèri, fins al desnosament final que lèva tota ambiguitat sus la realitat de çò que se ven de passar. Me perdonaretz de demorar volontàriament evasiu mas es que vos vòli pas maganhar çò que fa la sal de l’istòria, se per cas vos i voliatz ensajar.

Turt Reynolds...l'avètz ? Fonciona pas qu'en anglés aquela.

Turt Reynolds…l’avètz ? Fonciona pas qu’en anglés aquela.

Lo vos conselhariái, o en tot cas lo conselhariái a un public adulte, que cèrca una experiéncia unica pas tròp manja-temps, en acòrdi per se far un pauc segotir la ment e los sentits, en integrant lo fach que riscatz d’aver sus la lenga un cèrte gost d’impotença pro rare dins lo vidèojòc.

Sus aquò vos daissi, vèsi a las gemèlas que i a una còla de tipes en blanc encapuchonats que començan de far cramar de grandas croses dins lo prat en bas, me cal anar encadrar tot aquò, an pas vist los panèls o qué ?

evaluacion-firewatchFirewatch_20160221173831

Tòca-Maneta 52 – Aventura Capitalista

adcap_steam_banner_1920_1080

Damnats de la maneta, proletaris dels botons, forçats de la jòia en stick e expleitats sus canapè, adiussiatz camaradas !

Jogaires, jogairitz, òm vos ment, òm vos espòlia ! Cresiatz que lo monde del videòjòc èra roge o ròse a la granda limita, nassa de bòbos mai o mens libertaris, joves qu’an enveja de tornar far lo monde dins d’univèrses paralèls, totjorn del costat de las rebelions e de las revolucions virtualas, del costat de la frairesa amagada dins Assassin’s Creed e pas d’aquel dels templièrs reaccionaris, del costat dels bracaires de banca dins GTA e pas d’aquel dels policièrs, marrits servidors d’un sistèma opressiu… E ben nani pas, mossurs ! Lo videòjòc aquò’s fach per se far d’argent, de dardenas, de picalhons, de tuna tindolanta e trabucanta, a molon, a bodre, a pielas, a l’infinit, dins l’evident mesprètz de las classas populàrias e trabalhairitz. Laissam de caire la lucha de las classas, serà per un autre sègle ! En mai, ieu ai redoblat.

La sola interfàcia que veiretz del jòc...

La sola interfàcia que veiretz del jòc…

Lançam lo mot, lo mot maudich, lo mot asirat mas omnipresent : capitalisme. Es al centre de l’experiéncia de jòc ofèrta per un jòc minuscul que se ditz AdVenture Capitalist. Per contra, ofrís a pauc près tant d’aventura viventa que l’escota del cors de la Borsa sus BFM, que la mecanica del jòc es d’una simplicitat absoluda : basta de picar sus de botons per engranar la moneda, picar sus de botons per far d’investiments e mai que mai esperar sens ren far, en agachant sonque los profiechs s’enauçar cap a de nautors insopçonablas e a pauc près irrealistas. Irrealista, per de bon ? Me sembla pertant que las teorias de Marx sul capitalisme, que son fin finala totjorn d’actualitat, tròban un resson particulièr dins aquel jòc en forma d’aplicacion de compatibilitat crotzada amb un dessenh animat. Tot i es : lo cinisme decomplexat, la gestion del temps que, o sabèm, es d’argent, l’expleitacion de massas invisiblas, la desconeccion de cèrtas realitats e, a la fin finala de tot lo sistèmi, un grand sentiment de vanetat a veire las chifras fòlas desfilar sens cap de significacion.

...manca s'anatz dins l'espaci, i serà (un bricon) diferenta. Mas PAS MAI !

…manca s’anatz dins l’espaci, i serà (un bricon) diferenta. Mas PAS MAI !

AdVenture Capitalist es una mena de tròll provocator : es plan vestit, simple, aisit de cargar, de jogar, mas se far sentir sale quora la fenèstra se tampa. Tot comença suau, coma totas las entrepresas, al pus bas de l’escala. Cal crompar qualques citrons per far de limonada venduda a pas car sus la riba de la rota, avant de passar a la liurason de jornals, de pizzas, lo netetjatge de veituras, tot aquò per amassar pro per poder enfin se crompar sa primièra entrepresa, a l’asard un jornal, una cadena de pizzeria o de netetjatge de veituras… qu’engimbrarà a son torn de beneficis per crompar mai gròs, una equipa esportiva, un estudiò de cinèma fins al graal de tot investissor : lo potz de petròli. Vos inquietatz pas, coma s’èra pas pro simple aital se pòt rapidament automatizar totes los processús de crompa/venda, de qué vos pegar sens movament davant vòstra tela del temps que de pichons àngels del business trabalhan per vos. Pièger : un còp quitat, lo jòc contunha de far de dardena e aquò a l’infinit.

Far d'argent ? Es simple coma se far un chuc de citron !

Far d’argent ? Es simple coma se far un chuc de citron !

Un tròll vos disi, que tòrna prene totes los clichés del Sòmi American per ne mostrar la vanitat e la vacuitat, que denóncia l’ipocrisia del mite del self-made man, çò qu’en de temps de trumpizacion de la societat es totjorn benvengut. Un tròll de nivèl ultim d’alhors que, en defòra de far aimar la quista de capitals als mai refractaris al sistèma economic mondial se permet de se fotre de la cara dels vidèojòcs, d’aqueles que son gratuits d’aparéncia mas ont cal pagar per poder avançar e ont lo temps ten una plaça granda, en fasent nàisser en cò del jogaire una impaciéncia en capacitat de li far escopir sa pichona moneda per de bonusses virtuals magrinèls. AdVenture Capitalist es, sul meteis principi, gratuit e pagant a l’encòp mas vos farà sentir a cada instant que servirà a res de sortir de moneda reala, que lo capitalisme es un mostre jamai assadolat que chapa tot sul seu passatge e que per consequent lo jòc aurà pas de fin, que paguèssetz o pas.

Sus aquò vos daissi, es qu’espèri plan passar la barra simbolica del decillion. Bon, vertat que de barras simbolicas n’avètz un fum après aquela, mas aquò es una autra istòria !

evaluacion-adventure-capitalist