Los deliris recreatius

Hey, i a una entrevista de mon conàs de colòc sul Jornalet. Per parlar de qué ? Ben de South Park, ten, de qué d’autre !

L’i ditz un fum de conarias, al mitan de causas mai « ça va quoi ». Podètz legir aqui, o pas, fasètz coma volètz, sètz liures :

http://www.jornalet.com/entrevista/2921/los-deliris-creatius-son-fachs-per-esser-seguits

Hestiv’òc o Fiestañol ?

Ongan, soi anat me perdre del costat de Pau per Hestiv’òc. Faguèri un papièr sus l’Estivada ja l’an passat, amb ma pluma qu’es, coma cadun sap, potonorsesca, alara per equilibrar fau lo festenal òc de Pau. Puèi, s’ai lo temps e se lo programa me tempta, farai benlèu Occitània a Tolosa un d’aquestes jorns…

Es encara sul Jornalet que tot se passa :

http://opinion.jornalet.com/tristan-gahus/blog/641/hestivoc-o-fiestanol

E coma se ditz en Bearn : « Olé ! »

Doctors de Trou-bas

A ieu, m’agrada Doctors de Trobar. Es fresc e novèl, per de musica occitana, fa plaser. Coma lo projècte m’interessava, lo seguissi dempuèi la debuta, e ai poscut, pro lèu, ne far un article-critica pel Jornalet.

http://www.jornalet.com/nova/1137/de-sicart-a-biggie-lo-retorn-dei-doctors-de-trobar

A ieu m’agrada la critica, la vertadièra vòli dire. Es pas forçadament negatiu, es sasir a ajudar a far sasir lo contèxte de creacion d’una òbra : perque, coma es estada facha. Es pas sonque botar una etiqueta qualitativa, quitament s’es importent, es tanben de mediacion. Aqui per exemple, per Doctors es necessari de parlar de las originas del projècte, de l’enveja que i a darrièr, de la cultura musicala que i a darrièr, que los occitanofònes son pas forçadament d’afogats de hip-hop e mai siague un genre fòrça representat. L’invèrsa seriá tanben interessat : far descobrir al public hip-hop lo hip-hop occitan e l’explicar. Mas soi pas ieu qu’o farai aqueste còp !

Anem, del ròtle de la critica, vos en tornarai parlar…

Soi sul Jornalet !

Iéééé, vèni de publicar mon primièr article dins lo Jornalet ! Lo Jornalet, per los que coneisson pas, es lo jornal occitan qu’es a mand de concurrençar La Setmana, vist qu’es gratuit e participatiu. S’i parla de linguistica, d’espòrt, de linguistica, de literatura, de linguistica, de cultura, de linguistica, de politica, de linguistica, de las relacions occitanò-catalanas…

E un pauc de linguistica, tanben, mas sonque un briconèl, è, pas de que far paur als alergics de l’occitanonanisme.

[Nòta : l’occitanonanisme designa pas lo fach d’aver de relacions sexualas amb d’occitanòfones de pichona talha, mas plan lo fach de se brandar sus la lenga. Pas sus SA lenga, banda de porcasses, sus la lenga d’òc !]

Doncas, per i tornar, lo Jornalet es un siti d’actualitats e de blogging, un pauc a la Rue89 e ieu sòmi, evidentament, d’un Rue69 a l’occitana… ont degun a pas res a fotre de l’actualitat importanta, mas ont tot lo monde reagís sus de sicuts inutils escrichs per de tipes que se fan sonar « opinaire ». Cercatz pas, ai despausat totas las galejadas calhòlas que se podián far sus aquel mot.

Tant val dire que me sentissiái obligat d’anar i escriure, vist que tot çò qu’es inutil m’es indispensable e que soi naturalament un gròs, gròs opinaire.

Sabi pas quala serà ma regularitat, que lo concèpte m’es un pauc estrangièr, mas podètz tre ara vos botar en cap que me cal seguir alai tanben, en mai d’aquí. E es pas domatge perque mon esquizofrenia començava de se sentir a l’estrech sus mon tròç d’arcolan polit. Alara m’ubique. E ai pas dich « me bique », pichons obsedats !

Aquí se passa : http://opinion.jornalet.com/tristan-gahus