Tòca-Maneta 91 – Robòt a l’Ast

astro-bot-rescue-mission

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

O sabètz puèi que me seguissètz dempuèi un pauc mens de 100 cronicas tocamanetescas, soi qualqu’un d’una precision rara, d’una coeréncia esprovada e d’una regularitat de relòtge soïsse. Es plan logicament per totas aquelas rasons que me vau empreissar de clamar dins aquesta cronica l’exacte contrari de çò que diguèri dins una cronica passada de gaire.

Çò que diguèri o daissèri entendre a pauc près es qu’èra complicat a l’ora d’ara, malgrat lo fach qu’aquesta tecnologia es pas tanpauc nascuda de ièr, d’aver de jòcs en Realitat Virtuala (al casco, que) que sián de jòcs vertadièrs, e pas sonque « d’experiéncias », de còps plan fachas mas d’una jogabilitat e d’una rejogabilitat limitadas, e que tenon mai que mai per lor costat espectacular. Evidentament, coma dins tota circonstància d’excepcions n’i a e es d’una d’aquelas excepcions qu’anam parlar uèi.

Una excepcion qu’es tanben una exclusivitat, aquò arriba, una exclusivitat PlayStation que caldrà doncas lançar amb lo casco de realitat virtual adaptat (e la consòla qu’o supòrta). E sens anar fins a dire qu’aquel jòc justifica la crompa d’un material qu’es encara, al moment qu’escrivi, un pauc car, es pasmens un argument de pés per çò que mostra de son interès, del plaser que mèna e de la prigondor de sas possibilitats.

Aquel jòc, que sembla pas forçadament de grand-causa se ne demoram al sieu nom o a la siá cobèrta, se ditz Astro Bot Rescue Mission e es desvolopat per Japan Studio, un estúdio qu’es una filiala de Sony, basat al Japon mas qu’emplega de monde venguts dels quatre cantons de la planeta, çò qu’explica benlèu un pauc d’unas causidas generalas fachas dins lors produccions.

ASTRO BOT Rescue Mission™_20190126203704

Lo grand missant, qu’apareis tre la debuta. Se vei qu’es missant, perque es pas polit.

Astro Bot es un jòc de plataforma, un tèrmi que vòl dire fòrça e a l’encòp pas gaire, subretot quand, coma aicí, es pas seguit de l’expression « a l’anciana ». Lo jòc capita d’aplicar un fum de novetats a un genre batut e rebatut, sens èsser çaquelà despaisant pels ancians afogats d’un genre que practicavan en doas dimensions. Sul seu principi de basa ja, Astro Bot utiliza un sistèma que nos podèm esperar a tornar trobar (e que vesèm d’alhors ja espelir) dins d’autras produccions en Realitat Virtuala : controlam pas un mas dos personatges. Coma lo Capitani Astro s’es fach espetar son vaissèl per un mostre de l’espaci, çò qu’a en passant esparpalhat son equipatge dins la galaxia, ven demandar d’ajuda a un autre robòt, mai grand, qu’es lo jogaire el-meteis. Es a dire que lo jogaire vei pels uèlhs d’aquel robòt, que bolega lo cap quand lo casco bolega, un biais de camèra integrada a l’aventura. E a l’encòp controlam lo pichon Capitani Astro, lo dirigissèm quitament, pel biais d’una maneta, que sembla estranhament (o pas) a una maneta de PlayStation

ASTRO BOT Rescue Mission™_20190127235049

Los environaments son polits, eles, sens gaire d’excepcions.

La comunicacion e la coordinacion entre los dos personatges, entre lo cap e las cambas, entre los uèlhs e los braces, es la clau e la basa de l’aventura, e càmbia en prigondor nòstra manièra d’abordar lo jòc de plataforma. Prenèm lèu o plec de virar lo cap d’en pertot, d’agachar a l’entorn, de nos levar, de nos baissar, de gerir los sauts d’Astro al millimètre, fasèm atencion a el e avançam conjuntament, çò que nos val de simpatics gèstes de man sa part. Una de las nombrosas tròbas visualas perpausadas dins Astro Bot, qu’ofrís de paisatges colorats, de mondes de còps impressionants amb de cambiaments d’escala mestrejats, de boss carismatics e una manhagariá permanenta, mai que mai venent dels pichons robòts de l’equipatge, que dançan, cantan, siblan e vos saludan tre que pòdon.

Japan Studio dison qu’an dessenhat de robòts perque lor èra mai simple que d’umans en tèrmis de texturas e de detalhs mas finalament i avèm pas perdut, vist lo vam general e lo look d’infèrn de la tropelada de maquinas antropomòrfas que nos guimban jol nas. E se son tornats atrapar sus l’animacion : a títol d’exemple, quand lo capitani tròba un de sos amics perduts, li fot un (gente) CÒP DE PÈ AL CUOL per lo tornar mandar al vaissèl. M’anatz pas dire !

ASTRO BOT Rescue Mission™_20190128222204

N’i a que se son fachs plaser sus las traduccions.

Coma o podriam supausar, lo senari es minimal dins Astro Bot, cal visitar de mondes, trobar los membres d’equipatge perduts, trobar las pèças del vaissèl, tustar de pichons missants, puèi de gròs missants, aital fins al missant final. La dificultat demòra totjorn convenabla e lo jòc es agradiu de la debuta a la fin, en butant a una colleccionita tradicionala, çò que li garantís una durada de vida plan satisfasenta. Me pòdi pas empachar de pensar que per cèrtes costats Astro Bot sembla un jòc d’una escòla Mario/Nintendo sens Mario, a l’eretatge digerit, amb de novèlas vias dobèrtas, d’ensages capitats, de classic alucat e de novetats aliscadas. Al final un jòc que « dona lo risolet » e aquò se fa tanben amb l’ajuda de musicas (en fach un ponhat de tèmas declinats segon los environaments) frescas e vivas, entre lo jazz, la pop, lo reggae, lo hip-hop, l’electro… a l’imatge del jòc finalament : una novetat familiara, frucha d’influéncias mescladas.

Sus aquò vos daissi : i a un pofre de l’espaci que m’a panat mon claxon (de l’espaci tanben), me cal montar una armada de mini-robòts per li anar petar lo morre a bèls còps de casco VR (de l’espaci).

ASTRO BOT Rescue Mission™_20190203195705Evaluacion Astro Bot

Tòca-Maneta 90 – Mal Estadís

Resident-Evil-7-1

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

Es que i a una seria de vidèojòcs mai emblematica del genre orror e subrevida que Resident Evil ? E mai a los que i an pas jamai jogat, la sola evocacion d’aquel nom deu rapelar, s’an conegut las annadas 90 sus de bancs d’escòla/collègi/licèu/fac, de visuals gore, d’afichas morbidas, de jaquetas sagnosas. A tòrt benlèu un pauc, que Resident Evil es, a la debuta del mens, un jòc a atmosfèra, que pren son temps per pausar un ambient, ont la terror nais en partida de la lentor del moviment del personatge e dels angles d’una camèra botada de biais a sovent daissar la sorsa de l’orror en fòra-camp. Coma dins Alone in the Dark, clar davancièr de Resident Evil e precursor del genre subrevida-orror, amb sas creaturas sortidas dels libres de Lovecraft.

Dins Resident Evil la menaça pren la forma de mòrts-vivents, mai o mens umanoïds, eissits de manipulacions biologicas de la multinacionala Umbrella Corporation. Sus aquela basa, cada jòc de la saga Resident Evil ensajarà de contar un bocin d’istòria, e sovent un bocin d’istòria personala que se restacarà a aquel problèma màger de l’invasion de zombis a la George Romero.

Es, supausi, l’estacament que se crèa amb lo personatge, un gusàs (o una gusa, las femnas son plan valorizadas dins la seria) que sap a pro pena manejar las armas mas qu’a lo coratge de se fadar de tropeladas corrompudas per salvar un-a conjunt-a, un dròlle, ensajar de melhorar la situacion catastrofica que patís Raccoon City, que faguèt lo succès dels jòcs tre la debuta, tantplan coma las mecanicas de subrevida, ont cada bala compta, ont se cal amagar, passar a la chut-chut, qualques enigmas, e una tièra d’enemics carismatics qu’installan un ambient incomparable.

RESIDENT EVIL 7 biohazard Gold Edition_20190120160224

Aquí una idèa qu’es bona.

Coma – malstrosament, podriam dire – dins cada cas ont lo succès public es present, los Resident Evil foguèron declinats a l’infinit, amb de films d’un interès discutable e amb de jòcs a l’encòp de la seria principala e plan d’a-costats, variables en qualitat. Aital aprèp lo quatren Resident Evil, considerat per maites coma lo melhor de la seria, aguèrem drech a un RE5 e RE6 que, se se son plan venduts, foguèron fòrça criticats. Lo costat subrevida i desapareissiá per d’espectacle a la tutú-panpan contra de bandaladas innombrablas de zòmbis e un scenari mai pròche de la seria Z que de l’intime, luènh doncas de l’ADN de la seria.

Capcom, l’entrepresa que pòrta Resident Evil tre la debuta, a degut se rendre compte qu’èra a se fòraviar e que lo monde aimavan melhor las formulas dels primièrs, es segurament per aquò qu’en aquesta debuta de 2019 sortisson un remake de Resident Evil 2, paregut originalament en 1998. Mas coma ieu fau jamai las causas quand cal, vos vau pas parlar d’aquel mas de Resident Evil 7, sostitolat Biohazard, siá lo nom original de la seria, signe evident d’un tornar a la formula primièra d’orror mesclada de subrevida.

E efectivament, Resident Evil 7 es trucant primièr per son refús aparent de l’espectacle, al còr dels episòdis precedents. Empacha pas que siá polit, a la nautor de çò que se fa tecnicament al moment de la sortida (2017), amb notadament d’efièchs d’ombra-lum de bona factura.

RESIDENT EVIL 7 biohazard Gold Edition_20190125225811

AAAAAAAAAAA !!!

Primièr jòc de la saga a se far en vista subjectiva, i seguissèm un tipe sonat Ethan Winters (novèl personatge dins la saga tanben) que, sens novèlas de sa femna Mia dempuèi 3, ans se’n va dins lo baió de Loisiana per la retrobar. En vos desflorant sonque la debuta de l’aventura, vos pòdi dire que la tròba, dins un ostal abandonat, mas es « cambiada ». Aprèp aquel encontre se tòrna trobar dins la proprietat de la familha Baker, compausada de rednecks canibals, calucs e violents, amb lo paire amator d’espleches pesucs, la maire colleccionairitz d’insèctes, lo filh engenhós mas mortal engenhaire, la mameta que passa son temps a vos espiar sens res dire e la filha, qu’ensajarà coma pòt de vos ajudar a sortir d’aquí. Sens comptar la preséncia d’una estranha drolleta… E es a pauc près tot coma galariá de personatges (a despart de qualques mostres que pòblan la cava, mas finalament mens esglasiants que los umans que vivon al dessús) e sufís remirablament a installar l’ambient pegós e malsan que fa la sal d’un bon jòc/film d’orror. Dins aquel i a mai de Cannibal Holocaust e de The Devil’s Reject que de Romero, amb tanben de referéncias vengudas d’un pauc pertot, dels films d’orror intimistas d’aquelas darrièras annadas fins a la found footage coma Blair Witch.

RESIDENT EVIL 7 biohazard Gold Edition_20190125230738

AAAAAAAAAAAAAA LA VIÈLHA (sic) !!!

Gaireben tot lo jòc (la part la mai interessanta en tot cas) se passa sonque dins aquel ostal, ont cal explorar, furgar per trobar d’armas, de balas, de claus, resòlver d’enigmas per dobrir de novèlas peças, escapar sens relambi als qualques Baker que vos cèrcan la maçuga a la man e se pòt dire qu’en tèrmi d’ambient, de pression e d’estrès es capitat. Mai que mai s’avètz la possibilitat d’i jogar en VR, çò que dona un costat encara mai impressionant a l’atmosfèra de l’ostal dels Baker, mas que vos desconselhi evidentament s’avètz de problèmas de còr o se sètz d’una natura un pauc fragila…

Pasmens çò que foguèt remarcat es la dificultat per aquel jòc de se restacar al tren de la saga Resident Evil. Es fach a la rasbalha devèrs la fin, mas se sentís que lo jòc foguèt desvolopat de biais independent, fins a un cèrte punt, e fonciona plan tot sol d’un costat, mas pòt èsser un pauc frustrant e estonant per un afogat de la seria.

En tot cas totes los ingredients d’un jòc interessant e d’un bon jòc d’orror i son, amb çò que cal de mesa en scèna, d’interactivitat, de montada en tension, de ritme, de narracion… qué demandar de mai ?

Sus aquò vos daissi, es l’ora de la sopa en çò dels Baker. Pensi que lo menú del jorn es… de budèls frescs. Coma ièr. E ièr passat…

RESIDENT EVIL 7 biohazard Gold Edition_20190125231421Evaluacion RE7