Tòca-Maneta 91 – Robòt a l’Ast

astro-bot-rescue-mission

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

O sabètz puèi que me seguissètz dempuèi un pauc mens de 100 cronicas tocamanetescas, soi qualqu’un d’una precision rara, d’una coeréncia esprovada e d’una regularitat de relòtge soïsse. Es plan logicament per totas aquelas rasons que me vau empreissar de clamar dins aquesta cronica l’exacte contrari de çò que diguèri dins una cronica passada de gaire.

Çò que diguèri o daissèri entendre a pauc près es qu’èra complicat a l’ora d’ara, malgrat lo fach qu’aquesta tecnologia es pas tanpauc nascuda de ièr, d’aver de jòcs en Realitat Virtuala (al casco, que) que sián de jòcs vertadièrs, e pas sonque « d’experiéncias », de còps plan fachas mas d’una jogabilitat e d’una rejogabilitat limitadas, e que tenon mai que mai per lor costat espectacular. Evidentament, coma dins tota circonstància d’excepcions n’i a e es d’una d’aquelas excepcions qu’anam parlar uèi.

Una excepcion qu’es tanben una exclusivitat, aquò arriba, una exclusivitat PlayStation que caldrà doncas lançar amb lo casco de realitat virtual adaptat (e la consòla qu’o supòrta). E sens anar fins a dire qu’aquel jòc justifica la crompa d’un material qu’es encara, al moment qu’escrivi, un pauc car, es pasmens un argument de pés per çò que mostra de son interès, del plaser que mèna e de la prigondor de sas possibilitats.

Aquel jòc, que sembla pas forçadament de grand-causa se ne demoram al sieu nom o a la siá cobèrta, se ditz Astro Bot Rescue Mission e es desvolopat per Japan Studio, un estúdio qu’es una filiala de Sony, basat al Japon mas qu’emplega de monde venguts dels quatre cantons de la planeta, çò qu’explica benlèu un pauc d’unas causidas generalas fachas dins lors produccions.

ASTRO BOT Rescue Mission™_20190126203704

Lo grand missant, qu’apareis tre la debuta. Se vei qu’es missant, perque es pas polit.

Astro Bot es un jòc de plataforma, un tèrmi que vòl dire fòrça e a l’encòp pas gaire, subretot quand, coma aicí, es pas seguit de l’expression « a l’anciana ». Lo jòc capita d’aplicar un fum de novetats a un genre batut e rebatut, sens èsser çaquelà despaisant pels ancians afogats d’un genre que practicavan en doas dimensions. Sul seu principi de basa ja, Astro Bot utiliza un sistèma que nos podèm esperar a tornar trobar (e que vesèm d’alhors ja espelir) dins d’autras produccions en Realitat Virtuala : controlam pas un mas dos personatges. Coma lo Capitani Astro s’es fach espetar son vaissèl per un mostre de l’espaci, çò qu’a en passant esparpalhat son equipatge dins la galaxia, ven demandar d’ajuda a un autre robòt, mai grand, qu’es lo jogaire el-meteis. Es a dire que lo jogaire vei pels uèlhs d’aquel robòt, que bolega lo cap quand lo casco bolega, un biais de camèra integrada a l’aventura. E a l’encòp controlam lo pichon Capitani Astro, lo dirigissèm quitament, pel biais d’una maneta, que sembla estranhament (o pas) a una maneta de PlayStation

ASTRO BOT Rescue Mission™_20190127235049

Los environaments son polits, eles, sens gaire d’excepcions.

La comunicacion e la coordinacion entre los dos personatges, entre lo cap e las cambas, entre los uèlhs e los braces, es la clau e la basa de l’aventura, e càmbia en prigondor nòstra manièra d’abordar lo jòc de plataforma. Prenèm lèu o plec de virar lo cap d’en pertot, d’agachar a l’entorn, de nos levar, de nos baissar, de gerir los sauts d’Astro al millimètre, fasèm atencion a el e avançam conjuntament, çò que nos val de simpatics gèstes de man sa part. Una de las nombrosas tròbas visualas perpausadas dins Astro Bot, qu’ofrís de paisatges colorats, de mondes de còps impressionants amb de cambiaments d’escala mestrejats, de boss carismatics e una manhagariá permanenta, mai que mai venent dels pichons robòts de l’equipatge, que dançan, cantan, siblan e vos saludan tre que pòdon.

Japan Studio dison qu’an dessenhat de robòts perque lor èra mai simple que d’umans en tèrmis de texturas e de detalhs mas finalament i avèm pas perdut, vist lo vam general e lo look d’infèrn de la tropelada de maquinas antropomòrfas que nos guimban jol nas. E se son tornats atrapar sus l’animacion : a títol d’exemple, quand lo capitani tròba un de sos amics perduts, li fot un (gente) CÒP DE PÈ AL CUOL per lo tornar mandar al vaissèl. M’anatz pas dire !

ASTRO BOT Rescue Mission™_20190128222204

N’i a que se son fachs plaser sus las traduccions.

Coma o podriam supausar, lo senari es minimal dins Astro Bot, cal visitar de mondes, trobar los membres d’equipatge perduts, trobar las pèças del vaissèl, tustar de pichons missants, puèi de gròs missants, aital fins al missant final. La dificultat demòra totjorn convenabla e lo jòc es agradiu de la debuta a la fin, en butant a una colleccionita tradicionala, çò que li garantís una durada de vida plan satisfasenta. Me pòdi pas empachar de pensar que per cèrtes costats Astro Bot sembla un jòc d’una escòla Mario/Nintendo sens Mario, a l’eretatge digerit, amb de novèlas vias dobèrtas, d’ensages capitats, de classic alucat e de novetats aliscadas. Al final un jòc que « dona lo risolet » e aquò se fa tanben amb l’ajuda de musicas (en fach un ponhat de tèmas declinats segon los environaments) frescas e vivas, entre lo jazz, la pop, lo reggae, lo hip-hop, l’electro… a l’imatge del jòc finalament : una novetat familiara, frucha d’influéncias mescladas.

Sus aquò vos daissi : i a un pofre de l’espaci que m’a panat mon claxon (de l’espaci tanben), me cal montar una armada de mini-robòts per li anar petar lo morre a bèls còps de casco VR (de l’espaci).

ASTRO BOT Rescue Mission™_20190203195705Evaluacion Astro Bot

One Response to Tòca-Maneta 91 – Robòt a l’Ast

  1. Pingback: Tòca-Maneta 119 – Passatge de generacions | Lo País Polit daus Potonors

Laisser un commentaire