Tòca-Maneta 73 – Gat Quista

Cat Quest Banner

Calinhaires de gatons, pataunhaires de pelòta, balhaires de Catisfaccions e arpaires de canapè, adieu-siatz !

Sètz puslèu team gat o team gos ? L’auretz benlèu comprés a mon introduccion pata de velós, ieu soi puslèu team gat, e mai team gaton. Ne soi gagà, dels gats. Quand me demandi se ne soi pas un ieu meteis, question que mon abséncia de soplesa, que s’adòba pas amb l’atge, a lèu fach de reglar.

Cal dire que son manhaguetas aquelas bolas coïnantas, redondas e peludas, e plan intelligentas tanben, quitament se tot es a destinacion de la lei del mendre esfòrç, mas ieu respècti aquò, o podèm plan avoar totes aquí voldriam plan èsser de gats. E puèi agachatz-me aqueles uèlhs redondets, aquela cara leugièrament penjada que vos enfàcia, plena de questions, d’amor, e d’aquela capacitat a nos far oblidar que 5 minutas abans esquiçava los ridèls, desrotlava 5 mètres de papièr-cuòl, fasiá de trampolina sul fautuèlh, mandava valsar de pichons objèctes forçadament fragiles e enrabiava lo gos.

Non, l’avenament de la popularitat dels gatonets a pas mai d’èsser demostrada, son ara pertots (un jorn, quora prendràn lo poder, o regretarem benlèu) e mai lo monde ne vòlon encara.

Cat Quest Pattein

De dialògs… estranhs de còps. #NoFurrkingChance

The Gentlebros an plan comprés aquò, que lo fach de jogar un gaton manhac dins un país de gatons, polit e colorat, es vengut un argument completament assumit e reivindicat per nos vendre lor jòc, Cat Quest. Cat Quest es un biais de RPG (jòc de ròtle) ultrà simplificat, amb sonque un boton per atacar e un per esquivar e una garbeta de sortilègis basics simples de lançar.

Cat Quest Inventari

Un inventari simple, amb lo triò capèl/armadura/arma de causir demest de causas risolièras de còps.

Al nivèl de l’istòria e del contengut, es en resson : simplissim, simplista tanben, mas de biais completament assumit encara un còp. Alara òc, lo debamanent de la quista principala acabarà per nos explicar lo perqué de la preséncia d’un monde poblat sonque de gats, doncas i a çaquelà una rason, mas francament nos en fotèm un pauc, que tot repausa mai que mai sus l’encadenament de quistas-combats-exploracion e lo plaser de veire plan viste son eròi créisser en poténcia. Una mecanica de jòc vista, revista e rerevista, gaire originala mas… presentada coma tala pels Gentlebros, que mai d’un còp se trufan bèlament dels RPG dichs « tradicionals » o de la cultura pop.

Cat Quest Chathulhu

« Miaumiaui miau’niau Cthulhu R’lyeh miau miau miau »

Referéncias a Game of Thrones o The Walking Dead, preséncia de Cthulhu (chafrat Cathulhu), o encara dels tres devolopaires en persona, enfin en gats (los famoses Gentlebros) que vos venon donar d’indicis o de peças d’equipament per trichar coma cal a lor pròpi jòc, un rei leon que parla coma un jove de banlèga e comença totas sas frasas per « Wesh », de quistas completament colhas, de noms de luòcs parodics, de personatges que vos demandan d’anar escriure de comentaris positius sul Facebook del jòc… Cat Quest es un grand que que siá regaudissent, que capita de nos far oblidar las traduccions de còps trantolantas e aproximativas (en francés en tot cas), per nos amusar qualquas oras de nòstre temps, pas mai. E es ja pas mal.

Sus aquò vos daissi, una còla de vilatgeses me fisèron una quista trasç qu’importanta, me cal anar dins la montanha amont véncer una tropelada de mostres e cavar una pèira plan especifica, que se ditz qu’amb ela se podriá far una lichièra de rei.

Cat Quest Bijoux de familleEvaluacion Cat Quest

Tòca-Maneta 72 – Rayman Legendas

Rayman Legends Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Se l’expression plan coneguda « pas de braç pas de chocolat » se verifica, ne coneissi un que las deu aver aquí, es Rayman. Parli pas aquí de Man Ray, lo fotograf, mas plan del personatge de videojòcs fargat pel francés Michel Ancel, sens braçes mas amb çaquelà de mans e de pès. Una anatomia originala que valguèt a aquel eròi d’èsser una de las estars del jòc de plataforma dins las annadas 90, fins a èsser botat a la retirada forçada en causa de la popularitat creissenta dels Lapins Crétins, d’antagonistas seus venguts ara de produits derivats bankables e idependents. Mas l’èrsa lapinesca es retombada (un pauc), Rayman a tornat sortit son nas (mai o mens timidament) per dos jòcs ont es, tornarmai, lo personatge principal, Rayman Origins e Rayman Legends.

Dos jòcs que forman una unitat talament estrecha en tèrmis de jogabilitat, de concepcion e de grafismes que se podrián prene per un sol jòc. D’alhors es possible de jogar als nivèls del primièr dins lo segond, « perqué doncas crompar lo primièr » me demandaretz, e auretz plan rason.

Rayman Legends Sosmarin

Ambient « 20000 lègas jos las mars ».

Soi acostumat dins Tòca-Maneta a vos parlar d’istòria, de scenariò, d’escritura, de finesa, per un còp amb Rayman pòdi legitimament decidir que me’n foti completament, podriái resumir a « Lo monde de las Crosada dels Sòmis es envasit de cachavièlhas e de mostres que capturèron los Pichons Èssers (de creaturas amistosas mai foguèsson reialistas) Rayman e sos amics devon netejar tot aquò » qu’aquò vos donariá pas que d’informacions completament inutilas e superfluas sul jòc. Non, çò que compta dins Rayman Legends es lo jòc, punt, e lo plaser que tiram a resòlvre las enigmas que nos son pausadas, córrer contra la mòstra, desliurar los Pichons Èssers, percórrer cada nivèl e lo mestrejar de la debuta a la fin, percórrer cada monde e ne trobar totes los secrets.

Rayman Legends Luigi

Vèsi pas BRICA la referéncia aquí. *clinhada*

Se Rayman Legends es un jòc de plataforma a desfilament orizontal (lo mai sovent), coma se fa dempuèi de sègles, seriá una error de lo pensar pas resoludament modèrne, amb per començar de grafismes espectacloses, de mondes variats e subrecolorats, un suènh del detalh, d’umor visual (e sonòr) omnipresent, una pata un bricon « benda dessenhada » que dona un charme vertadièr a l’ensemble.

Rayman Legends Botiòla

La gròssa botiòla que vesètz es ma mòrt.

Malgrat aquel ambient que pòt semblar enfantin, vos caldrà pas riscar a pensar qu’aquel Rayman es un jòc aisit, al contrari quitament la dificultat es plan presenta e lo contentament que tiraretz del fach de completar un nivèl serà segurament compensat pel fach de crebar de detzenats de còps al meteis endrech coma la gròssa m*** que sètz (o soi tanben se vos pòt rassegurar, vos insolenti pas gratuitament). Urosament, a fòrça d’ensages tot se pòt superar, e ne tiraretz d’autant mai de contentament un còp las dificilas espròvas daissadas darrièr.

Per vos rendre las (nombrosas) tascas mai aisidas, Rayman Legends vos permet de jogar fins a 4 en cooperacion, e cadun a lo poder de reviscolar sos camaradas, paures defuntats aborius jols escacalasses generals. Dins l’idèa de vos ofrir de plasers tant variats coma los biaisses de morir, Rayman Legends prepausa de desfises regulars (setmanièrs e quotidians) ont vos podètz mesurar a de jogaires del monde tot (es aquí que vesèm que n’i a que son plan mens de gròssas m*** que d’autres) e un minijòc de football ipèr rapid e plan addictiu, per çò que la cooperacion va plan doas minutas mas quora es que nos fotem sul morre ?

Sus aquò vos daissi, aquel colhon de Rayman a encara perdut e oblidat de membres a l’ostal, los ai retrobat que lo gat aviá ja manjat un parelh de dets, li devi anar rendre tot son rambalh aquí.

Rayman Legends PolitEvaluacion Rayman Legends

Tòca-Maneta 71 – Conte de l’en dejós

Undertale Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Esiti dempuèi bravament de temps a vos far una cronica sus un jòc que sabi pas – e soi pas lo sol dins aquel cas – per qual costat agafar, tant sèm sus la talvèra, mai benlèu al delai, de las acostumas fin finala ronronantas del mèdia videoludic.

Aquel jòc se ditz Undertale. N’ai ausit parlar, coma plan de monde, pel boca a aurelha e una prensa especializada ditirambica al seu subjècte e m’a rebutat d’en primièr, coma plan de monde, per son costat graficament afrós, i a pas d’autre mot. Farlabicada a la man, l’estetica de Undertale es de còps quitament pièger que çò que se fasiá del temps del 8-bit (entre 80 e 90, amb per exemple la primièra Nintendo, la Master System o l’Atari), mentre qu’es sortit pel primièr còp… en 2015. Disi pel primièr còp que amb son succès considerable e son pés mai que leugièr (forçadament…) Undertale tornèt sortir sus totes los supòrts possibles. Amb totjorn lo meteis succès.

Es clar doncas que son pas los grafismes l’interès pregond del jòc, qu’es en mai d’aquò plan cortet. Qué alara ? Es çò qu’anam ensajar de comprene amassa, e disi pas que i arribarem, atencion OVNI.

Undertale press X

Aquí lo costat trufandièr : ai evidentament degut quichar un primièr còp sus « X » per legir aquel messatge…

Undertale es l’istòria d’un drollet que cabussa del nòstre monde dins lo monde d’en dejós, poblat pels mostres que son ara en guèrra amb los umans. Es reculhit per Tauriel, una brava mostressa afectuosa (un pauc tròp de còps) que li ensenherà doas o tres causas sus son monde abans que lo drollet (sens nom) la laisse per ensajar de tornar a la susfàcia, dins son monde a el. Evidentament, pas res se passarà coma previst.

Undertale pet Doggo

E un combat plan menat, un !

En camin, lo drollet encontrarà de mostres, d’estatjants d’aquel reialme de l’en dejós, amistoses o pas. Per èsser mai precís, lo fach que sián amistoses o non dependrà de vos e de cossí decidiretz de los tractar. La caracteristica principala d’Undertale, en defòra de son estetica particulara es un sistèma de combat… particular tanben. Cada rencontre amb un mostre dobrirà una interfàcia de combat que menarà pas forçadament a un combat per de bon, mas que menarà sistematicament a un biais de minijòc d’adreça, diferent a cada còpPerque cada mostre del jòc es diferent, a d’accions diferentas e es possible de totes los desfar de biais diferent. Aital, se pòt discutir, dialogar, galejar, flatar, fringar quitament e una o mai d’una d’aquelas accions podrà (con)véncer lo mostre encontrat, vos en podretz quitament far d’amics ! Es tanben possible de far mòstra d’una violéncia freda e sistematica e de tuar totes los mostres quitament los que se defendon pas, mas vos dobtatz plan que tot aquò se pagarà. E a l’opausat es possible d’acabar lo jòc sens aver fach rajar la sang.

Undertale malsan

MALSAN, ai dich !

Cada accion pòt doncas aver de consequéncias, bonas o marridas, fins a ne cambiar la fin del jòc… e fins a ne cambiar las partidas d’aprèp ! Undertale per aquò pren a revèrs de mecanicas de RPG tradicionalas, se’n trufa amb un plaser bèl assumit e quitament clamat mantuns còps dins las espetadas frequentas del quatren mur. De metaficcion que pren en compte las accions passadas e jutja los jogaires, Undertale ne ven lèu un metajòc qu’ensaja de comprene las mecanicas de d’unes videojòcs « tradicionals », los dissèca a còr obèrt e de còps los jutja, lors clichès, lors incoeréncias, lors problèmas d’identitat…

Parodic en aparéncia, Undertale conta plan de causas intelligentas en sos-man, bolèga, truca e esmòu lo jogaire, emportat dins una mena de folia de còps absurda e salpicada d’umor british, de còps pregondament malsana, a un punt rarament atench per un videojòc. Dins totes los cases aquel jòc que s’afranquís de convenéncias, fargat per un tipe tot sol, amb per soleta e pasmens eslonhada referéncia lo mitic EarthBound pòt pas daissar degun indiferent.

Ieu, per exemple, me daissèt pas indiferent. Soi plan incapable de vos dire çò que n’ai pensat, çò que m’a provocat, mas m’a pas daissat indiferent.

Sus aquò vos daissi, que me cal anar far de… causas. Amb… de mostres.

Undertale Game showEvaluacion Undertale

Tòca-Maneta 70 – Mario Karto

Mario Kart 8 Deluxe Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Es impressionant de còps d’arribar al cap de tant de cronicas sens jamai o gaireben jamai evocar de jòcs que tot lo monde coneis. Aquí per exemple, sètz a legir lo Tòca-Maneta n°70 (!!!) e soi pas estat fotut jamai de vos parlar de Mario Kart. Es pas una preciositat de ma part, es pas qu’auriái extremat luènh de ma ludotèca un jòc qu’auriái jutjat tròp grand public o tròp superficial. Non, pòt pas èsser aquò que Mario Kart l’i jògui, coma tot lo monde manca ta mameta (e encara aquí ai de dobtes), m’agrada e tròbi aquò plasent, coma tot lo monde manca los que l’i pèrdon tròp sovent (en encara aquí ai de dobtes).

Personatges Mario Kart 8

I a de que far.

Non, pensi qu’es sonque qu’esperavi de tombar sus un episòdi (enfin, se se pòt parlar d’episòdis) pro recent sul qual i aguèsse pro de causas de dire. Lo darrièr, me pensi, sul qual auriái poscut brodar una cronica entièra es Double Dash, sortit sus GameCube en 2003, que m’agradava, mas soi benlèu lo sol, per çò que un kart podiá aculhir dos personatges/jogaires, amb un que menava e un que petava lo morre dels autres a còps de clèscs e la possibilitat d’intercambiar a qual moment que siá. Una novetat que foguèt pas jamai represa dins la seria, a mon desplaser eternal.

Depart Mario Kart 8

A l’ora de començar.

Urosament, Mario Kart 8 a d’autres interès, mai que mai dins son edicion dicha Deluxe, excusatz-me que petonam dins la seda aquí. Ja perque aquela version es clarament aumentada, coma una celebracion de la seria, amb un nombre recòrd de circuits (48) e de personatges jogables (42). Coma sovent, i trobam de corsas novèlas e de corsas sortidas suls ancians jòcs, qu’es una seria coneguda per fialar la metafòra sul tèrmi long e jogar un pauc sus l’aspècte nostalgic, mas los desvelopaires son pas acontentats de balançar los circuits de la Nintendo 64 o de la Super NES aital e buta-te Marçal, non, los an COMPLETAMENT refonduts, amb la tecnologia e los grafismes de uèi, a tal punt que sovent nos semblan èsser de cicuits completaments nòus.

Classament Mario Kart 8

À, lo classament, la mai dificila espròva del jòc (soi primièr).

E per l’aspècte « jòc » ? E ben es un Mario Kart dins la mai blosa tradicion mariokartesca : podètz oblidar vòstres parents, amics, femna, òme, dròlles, tot lo monde vos vòl crebar a bèls còps d’objèctes mortals e calucs (pèls de banana, clèscs de totas las colors, campairòls-turbò, bombas…), e encara mai ferotjament se fasètz la corsa en cap, çò que vos farà desvolopar una paranoià instantanèa, d’ipertension, una susada del diable mai una caganha linda coma d’aiga de font pels mai sensibles a l’estrès. En un mot doncas per resumir : es FUN. En mai d’un : plasent, colorat, amusant… e podètz contunhar la lista. Las sensacions son plan presentas e inversament proporcionalas a la pregondor del scenario, coma una version videoludica de Fast and Furious sens Vin Diesel mas amb Supèr Mario. S’avètz pas la blaga, daissatz, aquela es per ieu.

Demest las novetats d’aquel episòdi (encara un còp, vist l’abséncia d’istòria o de tota forma de cronologie es abusiu de parlar d’episòdi, m’enfin) tèni a senhalar cap als drollets o al monde que son pas brica acostumats a jogar, amb la possibilitat d’activar o desactivar la conducha assistida o encara la giroscopia (a la lèsta, podètz far que quand viratz la maneta vòstre kart vira tanben, es plan pel monde que son còp sec tròp a fons dins lo jòc). Los autres que coneisson la seria presaràn la personalizacion completa dels karts, lo nombre traç qu’important de corsas e la folia que senhoreja sus l’ensemble, mescla capitada de deliris visuals, d’idèas dessenadas, de concèptes folastres…
Sens tròp de contèsta lo Mario Kart lo mai abotit, aquel 8 Deluxe sona un pauc coma lo jòc anniversari dels 25 ans d’una sagà davant la quala tot jogaire, pichon o bèl, acostumat o ocasional, faguèt sas armas… e sas crisis !

Sus aquò vos daissi, i a aquel enfavat de Bowser que me ven de passar dins lo darrièr viratge, li vau far bolegar son gròs cuol sus la linha d’arriba aquò li farai veire del país e se’n tornarà plorar en çò de sa maire la p… Qué ? Non, tot public avèm dich.

Luigi Mario Kart 8Evaluacion Mario Kart 8

Quand Pikachu parle occitan, cultures japonaises et langues d’ici

Òu !

Le dimanche 8 avril, je suis invité au TGS (Toulouse Game Show) Springbreak pour une conférence sous le thème : Pokémon en Occitanie/Quand Pikachu parle occitan, cultures japonaises et langues d’ici.

Pitch :

À quoi ça ressemble lorsque l’on traduit les noms des célèbres bestioles de poche en occitan ? Et puis d’abord c’est quoi l’occitan, cette langue que certains nomment encore « patois », et à laquelle on a bien du mal à prêter un semblant de modernité ? Est-ce qu’on peut vraiment articuler une culture populaire et une langue minoritaire ? Aventurons-nous ensemble dans les herbes hautes de la connaissance, loin des idées reçues, pour une conférence inédite à la croisée des disciplines, des nouveaux folklores et des anciennes mythologies, des langues intemporelles d’ici et de là-bas… Partons à la rencontre d’une langue proche et pourtant méconnue qui peut aussi parler de tout, et surtout de ce qui nous divertit et nous amuse, et y compris de Pokémon ! Prêts à faire les geeks en òc ? Aquí se passa !

J’y parlerai linguistique, sociolinguistique, culture(s), folklore, mythologie… en me servant des Pokémon donc. Comme quoi elles mènent à tout ces petites bêtes !

Rendez-vous le 08/04 a 16h dans l’hémicycle de l’espace Diagora, a Labège !

Plus d’infos ici : https://www.tgs-springbreak.fr/content/pokemon-en-occitanie

Et j’ai même une fiche biographique ici (!) : https://tgs-springbreak.fr/content/danis-chadeuil