Tòca-Maneta 13 – Maximal Crossing

Animal Crossing Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de b… Chaspaires de maneta… ? Mas es que per de bon, sètz de chaspaires de maneta ? O de clavièr al mens, o de telefonet, o que que siá que permeta de jogar als videojòcs ?

Benlèu pas, e dempuèi un an que fau aquesta cronica, benlèu que m’adreissi a de monde que l’i coneisson pas res e fau partatjar un passion meuna que tot lo monde s’en freta reialament lo ventre amb una WiiMote. Ai, sic transit gloria mundi, gròssa-gròssa remesa en question. Pertant, per m’ajudar, pòdi dire que, estatisticament, de jogaires n’i auriá mai de la mitat d’entre vosautres. E òc, que 55% dels franceses jògan als videojòcs. Mas de qué parlam ? E ont comença, e ont s’arrèsta lo videojòc ? I a los que jògan sus consòlas, dins lor salon, que se fan de partidas entre amics de temps en temps, los que s’i bòtan cada ser, al fial de tot çò que sortís, los quitament que se fargan eles-meteisses un PC de competicion e que tiran lor léser cap a un nivèl qu’es casiment de trabalh talament i passan de temps. Puèi i a los que se fan un pichon Solitari sul telefonet, o un CandyCrush sus l’IPhone lo matin dins lo bus o lo metrò en anant al trabalh. Los que van jogar un còp l’an amb lor dròlle a la Wii perque es familial, o de temps en quora a la DS, perque lor rapèla la GameBoy, sabètz, l’anciana, la « grisa » coma disián, que tot lo monde i jogava a Tetris dessus. En gròs, i a los gamers, los hardcore gamers e puèi i a los casuals, mai pejorativament los « casús », los jogaires ocasionals. Aquesta desseparacion entre doas categorias de jogaires es en tot cas una idèia plan espandida. Mas a ieu m’agrada pas.

Animal Crossing Nadal

Las vertadièras fèstas e los jorns especials de l’annada son l’ocasion d’aver de novèlas activitats TANBEN dins Animal Crossing !

Las causas son jamai tant simplas. E prendrai un exemple, un jòc sol, conegut, Animal Crossing. Es un dels jòcs los mai citats quora se parla de jòc casual a l’ora d’ara. Lo principi es simplàs : viure. Puslèu se daissar anar, en seguent de principis filosoficòs-culturals a l’asiatica (lo jòc es japonés). I a pas de tòca, pas d’objectiu final al jòc. S’i pòt pas morir, s’i podèm pas batre, se podèm pas nafrar. Cal juste far viure e evoluir son personatge, dins un vilatge colorat, plen de personatges mai simpatics los uns que los autres, amb los quals es possible de discutir, escambiar d’objèctes…que en mai vos fan lo morre quora los vesitatz pas pro sovent. E òc, que lo jòc se debana en temps real e quora i jogatz pas, la vila contunha de crèisser e de cambiar. Mas es pas grèu, avètz de tot biais pas res a perdre e pas grand-causa a i ganhar tanpauc. Après, es vertat qu’avètz un ostal, e se lo volètz far polit coma cal, i deurètz trabalhar un pauc, crompar de mubles, de tapisses, comandar d’òbras. Mas prendrà lo temps que prendrà è, sèm pas preissats. En esperant, podèm anar a la pesca, a la caça als parpalhòls, far de sotada per trapar d’orsins, plantar de flors dins l’òrt, cavar per trapar de fossiles, far las botigas per se vestir a la cool. Lo ritme es talament lent, que, s’èra pas evident qu’èra japonés, se creiriam en Soissa. Mas basta de clichés.

Se pòt aver un interior armonizat, segon sa tasta personala.

Se pòt aver un interior armonizat, segon sa tasta personala.

En pausant lo decòr d’Animal Crossing, vos vèni d’expausar las basas del jòc ocasional, o casual en franglés : pas de challenge, pas de fin a aténher, apròcha simpla, per totes los publics, sens necessitat d’i passar tròp de temps. Pertant, s’i fasèm pas mèfi, aquel jòc e los autres d’aquela mena, pensi notadament a Candy Crush, vos pòdon far passar del costat del gaming dur. Se volètz tot descobrir d’Animal Crossing, aver l’ostal lo mai polit, anatz encadenar las presas a la pesca per vendre lo peis, i passar d’oras, tornar cada jorn dins vòstre vilatge per far totas las interaccions qu’es possible d’i far, per obténer totjorn mai d’objèctes, çò que vos menarà a una colleccionita aguda, que podrà venir un challenge vertadièr, çò qu’èra pas previst a la debuta. Una competicion se podrà quitament botar en plaça amb d’autres jogaires, la corsa al vilatge o a l’ostal lo mai polit. Es a n’aquel qu’anirà lo mai luènh.

Tom Nook

Aquò’s Tom Nook, es un tanuki e li agrada FÒRÇA l’argent, e lo mèu en particular.

Ieu o disi : mesfisatz-vos dels videojòcs que cresèm que ne son pas e mai que mai basta de barradissas e de trencaduras. Lo videojòc es tanben çò que ne fasèm : es completament possible de jogar a un jòc dificile e pregond ocasionalament e a un jòc dich casual de biais ferotge e asocial. Quitament quora demòra sus l’Iphonet. En tèrmis videòludics, lo supòrt fa pas lo rapòrt !

Requin-Baleine

Ahah ! Me cresiatz pas ? Aqui lo requin-balena ! Vertat es que ia pas que los japoneses per imaginar de pescar un peis tant cool…
P.S : quitament a ieu, los jòcs de mots dins lo jòc me fan vergonha…

Sus aquela refleccion vos daissi, ai ma millèna babaròta d’espinglar e d’amics m’espèran per una session de pesca al requin-balena e doncas me dèvi anar crompar un malhòt de banh.

Evaluacion Animal Crossing

Tòca-Maneta 12 – L’alegoria de The Cave

The Cave Ban

Dins l’alegoria de la Caverna, Platon descriu una bauma ont viurián los òmes, encadenats, tenguts alunhats del defòra e del solelh, e que coneisson de la lutz pas qu’aquela que fan, artificialament, amb un fuòc que dessenha lors ombras sus las parets. La cavèrna es aquí un simbòl, la representacion del monde, nòstre monde, ont totes vivèm. Pensam qu’aquel monde es lo vertadièr, mas aquò seriá pas qu’una ilusion. Per sortir de la cavèrna, l’environament que reconfòrta mas que limita, i a mestièr de far un trabalh d’aprentissatge, d’acquesir de coneissenças, notadament de sa pròpia persona. La cavèrna es lo monde real, mas es pas la realitat, qu’es en defòra. Mas per accedir a la realitat, la cavèrna deurà servir de laboratòri d’idèias e de miralh de la refleccion e de la coneissença. A cadun serà ofèrta la possibilitat d’un percors iniciatic, cap al l’elevacion e lo melhorament.

The Cave Sovenirs

E ben òc, una botica de sovenirs. Mas finalament, demòra l’endrech lo mens estranh de la Bauma…

Adiussiatz totjorn, chaspaires de maneta e picanhaires de botons, sètz plan dins Tòca-Maneta, e òc, es totjorn una cronica videojòcs e pas filosofia. Mas de còps que i a, los dos se rejonhan. Es lo cas aqueste còp amb The Cave, la cavèrna doncas, pichon jòc independent de l’american Ron Gilbert, lo creator un pauc caluc dels, ara vielhs, Maniac Mansion e Monkey Island. Disi un pauc caluc perque sos jòcs conoissèron lo succès mai que mai per un umor e una concpecion dels videojòcs plan particulièrs, que tornam trobar dins The Cave. La Cavèrna doncas. E se fa lo ligam de biais mai qu’evident amb l’istòria de Platon, es qu’aquela cauna parla, sosca, e ofrís als aventurièrs que vendrián a s’i engatjar d’explorar lo costat lo mai negre de lor personalitat per poder, enfin, sortir a l’aire liure.

The Cave Bessons

Argh. Un dels passatgs los mai afroses del jòc. Ne dirai pas mai, qu’avètz pro d’indicis sus l’imatge. E si que non, trobatz pas qu’aquò sembla a de Tim Burton ?

Vos cal causir 3 personatges demest 7, totes estereotipats e es volgut : un cavalièr, una exploratritz, un scientific, un paisan, un monge zen… A cadun es arribat un daquòs pas tròp polit, an fach de causas pas tròp bravas, e la cavèrna va permetre a cadun de tornar viure, mai o mens, aquel episòdi negre de lor vita, qu’explica perque e coma se son tornats trobar aquí embarrats. Aquela cauna es plan particulara, que las peças ne cambian segon los personatges que s’i riscan : passam de la fieira del paisan, al temple bodista del monge, en passant per lo labò de la scientifica. Lo gameplay servis lo concèpte : son d’enigmas, un pauc classicas, ont cal trobar lo bon objècte que va al bon emplaçament per que se posca perseguir l’istòria. D’aquel costat Ron Gilbert nos aviá acostumat a melhor, mas sentissèm que tot es pensat exprès. Aquel sistèmi un pauc arcaic de jogar buta fin finala a adoptar un òrdre precís per far la causas, un encadenament d’accions que va, totjorn, arribar a reproduire la marrida accion cometuda pel personatge.

The Cave Sauvat

AHAHAHAHAHAHAHAH !!!
Non.
(se sabia, lo paure…)

Pensavam cabussar dins los tresfons de la cauna en cèrca de redempcion mas çò qu’avèm fin finala es l’impression que las marridas accions son inevitablas. Cinisme total e, o cal ben dire, trapèla pel jogaire. Mas trapèla agradiva, d’aquelas que fan soscar, que bòtan un còp al ventre e copan lo buf. Es pro rare d’aver un jòc amb aital dos grasses de lectura : una jogabilitat simplassa, risolièra, portada per un umor (negre) omnipresent e de grafismes cartoon e a l’encòp una refleccion pesuga, seriosa, que contunha a questionar quitament lo jòc pausat. Lo jòc en tant que tal es pas perfèit, notadament dins sa jogabilitat, mas truca, e a ieu me daissèt un gost un pauc amar en boca, coma o sabon far qualques filmes un pauc aital, de la mena Seven o Usual Suspects, l’impression de s’èstre fach menar de longa, coma un cacha-niu. E ieu dempuèi qu’i ai jogat, arribi pas a dire s’es un bon o un marrit sentit…

Evaluacion The Cave

Tòca-Maneta 11 – Do you like GTA-likes ?

Red Dead Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

I a gaire, vos parlèri de la sortida de GTAV. Uèi, voliái dintrar un pauc mai pregondament dins l’estile del jòc, que foguèt repres, amb mai o mens d’astre, per d’autras licéncias. E las basas del jòc, quitament se d’elements existissián tre la debuta, foguèron pausadas pas qu’al numerò 3, en 2001. Foguèt un blockbuster, e lo primièr succès de Dan Houser, l’estranh productor de la seria e president de l’estudiò Rockstar que lo desvolopa. Foguèt talament un succès e truquèt talament los esperits que, dempuèi, tot jòc que sembla de mai o mens luènh a aquel prototipe es sonat un GTA-like. De biais oficiós, plan segur, mas tot jogaire un pauc assidú, sap çò que vòl dire : un personatge original, qu’evoluís dins un monde dobèrt (pòt èstre una vila, un país) ont es liure de far tot çò que vòl, un scenariò principal bastit coma lo d’un filme, que cadun pòt seguir al sèu ritme, en alternància amb d’objectius segondaris, de passejadas, d’interaccions divèrsas amb l’environament. E vos vau benlèu suspréner mas la preséncia d’armas e la violéncia son opcionalas. Mas es vertat que sovent, tòrna.

Red Dead Redemption

Coma GTA, una mini-map, una arma, un personatge d’esquina MAS de cavals en plaça de las veituras.

Lo succès de GTA e dels GTA-likes ven del fach que son de la novèla generacion de çò que s’apelava abans los jòcs sandbox, naucs de sabla. Vòl dire, per far simple, que, un còp los limits de l’univèrs pausats, lo jogaire es liure d’interagir a pauc près coma vòl amb l’environament. De biais general, mai las possibilitats seràn grandas e l’univèrs coerent, mai lo jòc serà bon. E, perque lo fach d’èstre largat tot solet dins un grand terrenh de jòc ne pòt descoratjar mai d’un, lo scenariò servís de guida, per far dintrar progressivament lo jogaire dins l’ambient. Mas parièr, cadun demòra liure de se botar o pas un paissèl. Lo mai interessent amb aquela mena de jòc es qu’es ela que fa lo mai lo ligam amb lo cinemà, en ne tornar prene, jòc per jòc e genre per genre, los còdis, per los digerir, los assimilar e ne rendre un produch que n’es la soma. Aquò’s mai qu’una evidéncia amb l’excellent Red Dead Redemption, editat per Rockstar parièr coma lo GTA original, que se passa dins lo Far West en 1911. Es un western interactiu, amb totes los còdis del western, aqueles de John Ford coma de Sergio Leone, mai parodic, que va quitament fins a prene lo risc de jogar suls silencis, sus las longors, sul temps, çò que dins lo monde dels videojòcs ont to dèu anar lèu, es una vertadièra escomesa. Mas es capitat e Red Dead es ara considerat coma un cap d’òbra del genre.

Sleeping Dogs

…e encara parièr, MAS a Hong-Kong !

Parièr per Sleeping Dogs, que se passa a Hong-Kong, e que se trufa obèrtament de GTA en dire tre la debuta : aqui sèm pas als Estats-Units, las armas son pas en venta liura e anatz dever vos demerdar amb vòstres pichòts ponhs e vos avertissèm : n’anatz cagar. Evidentament, nòstre eròi sap i far al kung-fu coma dins los filmes de Bruce Lee e de John Woo, e se tròba qu’es un policièr a las metòdas un pauc radicalas infiltrat al dintre de las Triadas chinesas, exactament coma dins Infernal Affairs, adaptat per Scorsese amb Los Infiltrats. Lo jòc foncciona perque utiliza de còdis cinematografics que coneissèm, qu’aimam, e los desvira per nòstre plaser, en gardant una nòta de frescor, d’exotisme. D’alhors vos disi pas coma es complicat, a la debuta, de menar la veitura a esquèrra…

Bully

…e totjorn, MAS en unifòrme d’escòla e en skate aqueste còp !

E n’i a d’autres : L.A Noire, vertadièr polàr annadas 40, Bully, GTA de cort de recreacion, Just Cause, mai Rambo, o encara la seria dels Saints Row que buta lo vici fins a parodiar los GTA que son ja de parodias… Quitament Assassin’s Creed, lo mamot del videojòc, pòt èstre considerat, per un fum d’aspèctes, coma un GTA istoric. Tant d’editors s’enfurguèron dins la dralha que se pòdon pas comptar los sosias, los còpias de sosias… e totas son pas, malastrosament, de capitadas.

Mas lo genre ne demòra pasmens un dels mai interessents. Representa a l’ora d’ara la soma perfècta de las especificitats del videojòc, amb un equilibri entre grafisme, scenario, gameplay, puèi mai d’un nivèl de lectura que pòt rendre la causa inteligenta sens quitar lo divertiment. Coma un bon film de genre finalament. E aquò’s ben çò que damandam a un ben cultural.

País Polit daus Potonors

Pais Polit daus Potonors

Un desvirament que me ten luòc de logò per aqueste blog. Mas de qu’es l’original ? Se tròbas, ganhas lo drèit de me dire çò que te pòdi far coma present (juste lo drèch, pas lo present). Indici : los bearnés son avantatjats sus aquesta.

Ne profiti per te desirar la benvenguda al País Polit daus Potonors (PPP per los estatjants), que la preséncia del lògo es lo signe que lo blog es ara dobèrt al public !

Chaba d’entrar ! (òc-es, ai una ex que disia ‘quò…)

Podretz tornar trapar aqueste logò sus ma botica !

Tòca-Maneta 10 – Grand Fifou Auto

GTA Ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !
Amagatz Familles de France, estruçatz Christine Boutin e Nadine Morano, anatz totes a confèssa que lo Malin s’aprèsta a envasir la doças tèrras crestianas dins son cortègi de sang e de violéncia. L’antecrist se sona GTAV e es a mand de salhir de las pregondors dels infèrns per s’engulhar dins las ments inocentas dels nòstres candes dròlles.

Bon, arrèsti aqui de far lo presic, que a confèssa i anirai pas e assumissi plan lo fach d’aimar la seria dels GTA. Vertat es que d’encra ne fa rajar, de pertot sus lo planeta a cada còp qu’un opus novèl sortís. A ne creire d’unes, aquel jòc seriá responsable de la naussa de la criminalitat, de las tuariás dins los licèus, del comèrci de la dròga, de las susmautas de banlègas, mai benlèu de la fam en Africa. Siam clars : Grand Theft Auto (que vòl dire panatòri agravat de veitura, un dels principis del jòc) es pas a botar entre totas las mans e es clarament pels adultes, e sonque pels adultes.

GTA 4 Auto

De qué ? Qué i a ? « Panatòri Grèu de Veitura » avèm dich !

Ieu lo vegèri totjorn coma lo Tarantino, lo Scorsese o lo De Palma del videojòc. Cèrca pas a escafar la violéncia, non, mas cèrca pas tanpauc a l’estetisar e la distància necessària es introdusida per l’excès. Aquò’s clarament lo biais de far de Tarantino ont lo « tròp » fa oblidar lo « chòc ». E vendriá pas, ara, a l’idièa de degun de dire que Tarantino es un marrit realizator. Al contrari, mostrar la violéncia pòt dire de causas, notadament quora la violéncia es gaire mai qu’aquela que podèm veire a l’ora d’ara dins la societat. E seriá, me pensi, completament colhon de negar aquela violéncia e de far coma s’existissiá pas. Es lo ròtle de la cultura, e mai que mai de la cultura populara que ne fan partida lo cinemà e los videojòcs de questionar las causas d’una violéncia enrasigada dins la societat. E pas n’impòrta quala societat, la societat americana, que cadun coneis vist que règla los còdis culturals dins lo monde sancèr.

La question tòrna sovent de saber se GTA es al primièr o al segond gra, es a dire se buta o pas a la violéncia. Per ieu, es clarament de segond gra. Sufís de veire las botigas, que i a un pauc pertot dins lo jòc, d’armas en self-service que se sonan « Ammu-Nation », jòc de mot cinic que ditz plan que sèm als Estats-Units, aquí ont la venta d’armas es legalizada, e fa quitament partida de la Constitucion. Es d’aquí, e solament d’aquí que partís la violéncia societala. Mas i a mai qu’aquò dins los GTA. I sèm convidats, o renègui pas, a far mòstra dels marrits costats de l’èsser uman : murtre, panatòri, quitament proxenetisme. Mas es totjorn en se botent dins la pèl d’un personatge qu’es jamai completament negre, e que fa çò que fa sovent perque de causida n’a pas.

GTA 5 Gos

Dins GTAV, se pòt controlar lo gos d’un dels personatges. S’apela Chop. Auria poscut prene un bichon chinés o un chioaoa, mas non… totjorn la fòrça bruta !

Pr’aquò, sovent los eròis de GTA seràn eissits de ghetto de grandas ciutats, parodias de las metropòlas americanas, e que vivon coma pòdon dins un monde poirit, entre policièrs e politicians vermenoses, ont lo gangster pòt èstre, paradoxalament, un enfant de còr. GTAIV, sortit en 2008, èra lo qu’anava lo mai luènh dins la refleccion. Lo personatge principal n’èra Niko Bellic, inmigrat en America aprèp la guèrra dels Balkans, ont sauprem que faguèt de causas pas tròp bravas, mas que regreta. Arribat als Estats-Units, serà fòra-bandit de la societat e forçat d’aver de marridas frequentacions e de trabalhar per de mafiàs en ensajant de gardar un briconèl d’onestetat e d’onor personal. Tant val dire que lo sòmi american de Niko ne patirà plan.

Dins GTAV, aurem, pel primièr còp, tres personatges principals, que correspondon mai o mens a d’estereòtipes d’americans mejans, d’aqueles que, per temps de crisi, son obligats de passar de l’autre costat de la barradissa de la lei per juste subreviure. E l’editor Rockstar identifica l’enemic : dins aquel episòdi, son las bancas que seràn al centre de l’intriga e l’objectiu serà, evidentament, de las despolhar. Per un còp qu’o podèm far sens que degun nos diga res, vèsi pas perqué s’en privar, si ?

GTA Censurat

Malurosament per vosautres, GTA passèt pas tanpauc la barradissa de la censura del Pais Polit dels Potonorses, aquel imatge vos arriba doncas amb los messatges preventius obligatòris.

Evaluacion GTAV