Tòca-Maneta e l’evaluacion relativa dels videojòcs

Sovent, lo monde me damandan… Non, la tòrni far. De còps, qualquas personas me dison… Non, daissatz tombar, tòrni començar : rarament me damandi, a perpaus de la cronica Tòca-Maneta, que fau dempuèi ara 2 ans e qualquas aquí sul blòg e sus Radiò Gibson Occitània, se deuriái o pas dire mai çò que pensi de tal o tal jòc que croniqui. E òc, fau de cronica, fau pas de critica, es pas la tòca (maneta, oaf oaf oaf). Pasmens, n’i a agut per passar darrièr e me damandar : « digressas e mai regressas, mas a la tota fin, de qué val lo jòc que siás a ne parlar aquí ? Es bon o pas ? ». E ben sabi pas. Soi qu’un jogaire, ai mon vejaire, personal, que me fargui sus cada jòc, mas serà pas forçadament partetjat per totes. Depend d’un fum de causas, de çò que cèrcas, de çò qu’espèras d’un bon jòc, o d’un jòc tot cort…

Aguèri totjorn de mal amb las nòtas, donadas suls sites e dins las revistas especializadas, a çò que sortissiá. Se lo videojòc es un ben cultural, una òbra de creacion, e me sembla qu’a ja provat que z’èra, se pòt pas notar. Seriá coma notar una pintura, un libre. Se pòt dire çò que l’òm pensa d’una òbra, çò que provòca coma emocion, far lo critic vertadièr e acompanhar sa recepcion dins un contèxte de creacion, explicar lo cossí del perque, far de mediacion, comparar a d’autras òbras. Mas notar de biais abitràriament peremptòri e peremptòriament arbitrari, aquò, non.

Ai doncas decidit d’ensajar quicòm d’un pauc novèl, e d’evaluar, al mens sul blòg, que se pòt pas far a la ràdio, los jòcs que ne parli segon un barèma relatiu, que permet, sens i estacar tròp de valor, de veire a la lèsta quals punts del jòc son mai desvolopats, e de capitar de dire simplament al monde que, per exemple, aiman los scenariòs plan trabalhats : « ah ben per tu ai aquò e aquò que te podriá interessar, los scenariòs i son trabalhats mai que dins d’autres afars ».

Me soi liurament inspirat d’aquesta vidèo e d’articles que trapèri sul net, perque, o cal, saber fa qualques temps que lo debat sus la notacion dels videojòcs es lançat.

Ligam : http://www.lemonde.fr/pixels/article/2015/02/18/faut-il-noter-les-jeux-video_4577841_4408996.html

Vos fau un exemple, e tornaretz trobar aquela grasilha a la fin de cada cronica.

Evaluacion PotonorsNotaretz que tòrni metre las infòs de basa (data de sortida, supòrt, genre) que ne parli quasiment pas d’ordinari. L’idèia generala es pas d’emetre un jutjament de valor, mas de joslinhar çò qu’es lo mai apregondit dins cada jòc, en partissent d’una basa estandard que correspond al tot venent al moment contextual de ma cronica. Aquò concernís :

-Lo Rendut Visual, es a dire los grafismes, mas tanben l’identitat generala. Un jòc fòto-realista es ara la nòrma, l’estandard, per contra una pata grafica diferenta , una estetica unenca, e farà pojar lo cursor dins lo roge. A l’invèrsa, los jòcs ont lo grafisme es pas lo principal anirà cap al blu. Çò que vòl pas dire que lo jòc siá marrit o lèd, è. MineCraft es dins lo blu, GTA puslèu dins lo rotge, mas Child of Light e sas aquarèlas es roge tanben.

-Lo Scenariò. Parièr, es per significar lo fach que lo jòc aja o non botat l’accent sus una istòria, la bastison d’un univèrs folhat, coerent, de dialògs plan escriches, o se s’en bat completament la raça. Mario Kart s’en bat la raça, Skyrim non.

-La Jogabilitat. Es una mescla per ieu entre la dificultat generala, la complexitat dels contròles e las possibilitats d’interaccion laissadas al jogaire. Un Point’n’Click serà minimal, un jòc d’estrategia o de gestion uber complicat al maximum. Enfin, en general.

-La Banda Son. Es pas sistematic, mas de jòcs trabalhan plan lor ambient sonòr. Aquò pren en compte la musica, los bruches, las voses, lo doblatge, los efièchs… I a quitament de jòcs que son basats sonque sus aquò.

-La Durada de Vida. Ai estimat que la mejana en temps per far lo torn d’un jòc èra d’un vintenat d’oras, a pauc près. De còps es mens, e de còps es mai. Un jòc pòt èstre bon mas cortet (o bon perque cortet) e longàs e cagant, i a pas de correlacion. Es juste per saber, avant d’i jogar, se un jòc prendrà de temps o pas.

De segur, d’unas indicacions prenon en compte lo contèxte tecnic. Podèm pas damandar a la Nintendo 3DS d’aver de grafismes en HD coma sus un PC darrièra generacion. Prèni en compte las capacitats de la maquina e çò que se fa dins son catalòg pròpi al moment qu’escrivi o al moment de la sortida del jòc.

Coma me pòdi pas empachar de balhar mon vejaire, vejaire balhi a la tota fin. Disi ben qu’es un « sentit », lo mèu, personal, après aver fach un jòc. Ai de tastas particularas, doncas res vos obliga a m’escotar dire de mal de GTA o Call Of Duty se sètz pas d’acòrdi !

Aquí ! E darrièra noveutat : ensajarai, tant que podrai, de botar lo podcast de la cronica, lo son tal que passa en ràdio doncas, al bilhet, se lo camarada Alex lo permet ! Dònas e sénhers, Alex a la tecnica. Mercés Alex.

País Polit daus Potonors

Pais Polit daus Potonors

Un desvirament que me ten luòc de logò per aqueste blog. Mas de qu’es l’original ? Se tròbas, ganhas lo drèit de me dire çò que te pòdi far coma present (juste lo drèch, pas lo present). Indici : los bearnés son avantatjats sus aquesta.

Ne profiti per te desirar la benvenguda al País Polit daus Potonors (PPP per los estatjants), que la preséncia del lògo es lo signe que lo blog es ara dobèrt al public !

Chaba d’entrar ! (òc-es, ai una ex que disia ‘quò…)

Podretz tornar trapar aqueste logò sus ma botica !

Soi sul Jornalet !

Iéééé, vèni de publicar mon primièr article dins lo Jornalet ! Lo Jornalet, per los que coneisson pas, es lo jornal occitan qu’es a mand de concurrençar La Setmana, vist qu’es gratuit e participatiu. S’i parla de linguistica, d’espòrt, de linguistica, de literatura, de linguistica, de cultura, de linguistica, de politica, de linguistica, de las relacions occitanò-catalanas…

E un pauc de linguistica, tanben, mas sonque un briconèl, è, pas de que far paur als alergics de l’occitanonanisme.

[Nòta : l’occitanonanisme designa pas lo fach d’aver de relacions sexualas amb d’occitanòfones de pichona talha, mas plan lo fach de se brandar sus la lenga. Pas sus SA lenga, banda de porcasses, sus la lenga d’òc !]

Doncas, per i tornar, lo Jornalet es un siti d’actualitats e de blogging, un pauc a la Rue89 e ieu sòmi, evidentament, d’un Rue69 a l’occitana… ont degun a pas res a fotre de l’actualitat importanta, mas ont tot lo monde reagís sus de sicuts inutils escrichs per de tipes que se fan sonar « opinaire ». Cercatz pas, ai despausat totas las galejadas calhòlas que se podián far sus aquel mot.

Tant val dire que me sentissiái obligat d’anar i escriure, vist que tot çò qu’es inutil m’es indispensable e que soi naturalament un gròs, gròs opinaire.

Sabi pas quala serà ma regularitat, que lo concèpte m’es un pauc estrangièr, mas podètz tre ara vos botar en cap que me cal seguir alai tanben, en mai d’aquí. E es pas domatge perque mon esquizofrenia començava de se sentir a l’estrech sus mon tròç d’arcolan polit. Alara m’ubique. E ai pas dich « me bique », pichons obsedats !

Aquí se passa : http://opinion.jornalet.com/tristan-gahus

Amen òc

Manifestacion Anèm Oc

Per totes los que contunhan de pensar qu’una manifestiva qu’a per tòca la creacion d’una lei per las lengas e culturas minoritàrias es pas e dèu pas èstre un quicòm de politic, lor mandi mon armada de Potonorses (o de Biconorses, per los adultes de consent).

Aquèla afica es pas un desvirament d’imatge, es una creacion originala (per un còp qu’i soi arribat, vist que soi pas grafista e que sabi pas dessenhar…). Mas d’unes sauràn i veire un desvirament del discors tengut pel colectiu « Amen òc », e aqueles auràn plan rason !