Tòca-Maneta 7 – Sexisme e Videojòcs

Sexist Ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !
Per un còp, vau pas parlar directament de videòjòcs, mas plan de la sociologia d’aqueles qu’o practican. Auriái poscut utilizar la famosa expression « un còp fa pas puta », mas seriá estat mal interpretat compte tengut del subjècte. E òc, vau parlar de las femnas, e del sexisme dins lo mitan geek o puslèu gamer.

Lara Croft

Fantasma per geek sexistas sus patas, Lara Croft ofris lo paradòxe d’èstre presenta dins de jòcs bons per alhors.

Que siatz jogaire o pas, sètz segurament passat a costat d’un papièr que pertant es en trin de far lo buzz, lo rambalh, lo zonzon dins lo monde dels jogaires que, o sabèm, es poblat mai que mai d’òmes, e aquò’s pas una nòva. Çò que sabiam pas èra a qual punt aquestes òmes èran de mascles. Un detalh de talha. Lo papièr en question es signat d’una jogaire chafrada Mar_Lard e es paregut sul blog Ça fait genre, jol titol « Sexisme chez les geeks : Pourquoi notre communauté est malade, et comment y remédier ». Bon, es en francés, degun es perfièch. Ai un avertiment a vos balhar avant qu’anetz totes legir lo dorsièr : vos cal ben una ora. Es long, plan long. E es longàs perque de causas de dire n’i a un fais e Mar_Lard a pas fait las causas a mitat : arguments, exemples, citacions, illustracions. Pensi que jamai aviam vist una tala dissertacion sul subjècte. E atencion los uèlhs. Çò qu’anatz legir vos va balhar, de còps, lo racacòr. Es la rafatalha d’una comunautat que totes pensavan, e que se pensava ela-meteissa, èstre una de las mai dobèrtas, ara expausada a la vista de totes. Planvengut a l’Atge de Pèira. Per de monde que son a fons dins las novèlas tecnologias, notarètz que lo paradòxe es immens. E i a un moment que dura, pensatz, dempuèi la creacion de Lara Croft, l’eroina foguèt totjorn acompanhada de galejadas pesugas sus son torn de peitrina e aviam l’impression (e personalament l’ai totjorn) que son jòc viviá sonque perque ela èra una femna, e per consequent l’objècte controtlable d’un pantais porcassièr, a far tremolar d’orror lo quite Divenc Marquis.

Peach

La Princessa Peach, un arquetipe : la cal salvar, es incapabla de far que que sia per ela e es aqui sonque per recompensar lo jogaire.

Ailàs ! Se i aviá pas qu’aquò ! Se podriam dire : va plan, es un fantasme masclista, aquel d’una dominacion extrèma signe d’un esperit tafurat, mas demorarà virtual. E ben non. Çò explica Mar_Lard dins son article, avèm passat lo cap. La femna, la reala, existís pas dins aquel monde. Es redusida a un còs, coma las babes dels nombroses salons de l’industria videòludica. Per explicar, una babe pòrta plan son nom, es una filha cort-vestida dont lo sol interés, completament assumit, es de sorire als òmes que passan e de se daissar paupinhar per la fòto. E es la rason principala per la quala foti jamai los pès dins los salons, es pas briga perqué ma redaccion me paga pas l’entrada, è. E al dintre, dins la practica videòludica, la femna dèu s’escafar. S’una amaga pas son genre darrièr un chafre, es assegurada d’èstre la tòca d’un secutatge en règla fins a que tòrne dins sa cosina, en seguir los conselhs avisats e paternalistas de detzenas de dròlles. E aquò’s pas lo pièger, mas vos passi sus las justificacions de viòl, las escòrnas sexualas e las perpausicions salopassas que s’enmerdan pas de cortesia.

E òc, i a tot aquò, e mai, dins lo país polit dels potonorses virtuals. De potonorses çaquela un pauc colhons que son capables de tot far per fòra-bandir tota preséncia femenina de lor cultura en regretant de l’autre costat que las filhas fagan lo pòt a las consòlas e als jòcs en linha. Vaquí, per un còp vau pas acabar sus una conariá, que m’en sentissi pas lo coratge nimai lo dret, vos vau juste remandar a aquel polit article de Mar_Lard, istòria de vos far una idèia o de saber ont ne sètz rapòrt a totas aquelas questions. E vos promèti que lo còp que ven parlarèm de causas mai leugièras. E non, serà pas question de las popas de Lara Croft, ensagi d’èstre un pauc coerent, IEU !

Tòca-Maneta 6 – En riba de cèl

Skyrim

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !
E òc, adiu auditors, doblament adiu amics, veire definitivament adiu familha. Soi vengut vos dire que m’en vau.

Una rumor sorna monta de l’èste, de delà la mar glaçada, cap al Mont Escarlata, d’una isla de la tèrra asclada ont per solas flors creisson de campairòls gigants, envasida de feràmias, ont la magia raja coma d’aiga. D’aquèla tèrra salvatja ausissi cridar mon nom, clamar mon ajuda, es un pòple sàncer que se dreissa per m’i traire, que de potenças negras e d’ancians demons se son esvelhats. E ieu que pensavi èstre lo darrièr Dovakhin, l’enfant de Drac…

Alara ? Es plan, è ? Balha enveja ? M’arrèsti aquí de mas envoladas liricas perque la poesia d’heroic fantasy es pas tròp mon daquòs, puèi començavi de sentir qu’anaviam pèrdre qualquas personas, pauc al fial de çò que contavi e per las qualas èri pas luènh de la capbordisa. Las autras, se n’i a, auràn reconegut lo sinopsis de Skyrim, mai exactament aquèl de la novèla extension Dragonborn, sortida darrièrament. Skyrim s’en podriá parlar d’oras, e ieu en particular ne podriái parlar encara mai, talament i ai passat de temps. Pas 10, pas 20, pas 50, non, mas plan 300 oras. Es vos dire se cada extension sortida representa per ieu una periòda de carèsme casi-monastic e una reduccion drastica de las oras de som. Cal dire tanben que i a de que far, e Skyrim, mai qu’un jòc, es la soma de totes los jòcs : i fasètz çò que volètz.

Skyrim Paysage

Vaqui la vista que podèm aver a cada canton de Bòrd-de-Cèl.

Sètz un dròlle getat solet dins Disneyland passat l’ora de barradura. Començatz presonièr, puèi vos escapatz e d’aquí, los encontres que farètz, las competéncias que desvoloparètz, los endrechs que visitarètz e l’òrdre dins lo qual los visitarètz escriuràn vòstra istòria. Es un pauc coma la vida reala, mas amb de magia, de dragons a cavalgar, de quistas grandarassas e de pichons èlfes de banlèga que parlan coma dins los libres. De fach, aniriá mai lèu de dreissar la tièra de çò que se pòt pas far dins Skyrim que de çò que se pòt far. Vos volètz far una tisana, tuar vòstre gós per ne far una adòba o talhar la cavilha d’un gigant al piolet ? Podètz. Disi pas que serà fòrça utile, mas podètz. En sabent que los actes an de consequéncias. Benlèu que la tisana vos farà venir vampir (o vos balharà la caganha), benlèu que lo gigant se traparà l’enveja de vos botar sus orbita a còps de maçuga o benlèu constatarètz que l’adòba foguèt melhora amb vòstre caval.

Skyrim Dragon

-Pitit, pitit, richichichichi, ven aqui, ven aqui, veeeeeen…! »
*Lança un plenponh de milh*

De mon punt de vista, Skyrim es l’anti-Sims, la simulacion sociala a pauc près caganta coma la vida reala e juste un pauc mai risolièra. La libertat es totala, parièr, l’identificacion tanben. Mas lo trabalh de l’imaginacion es clarament superior. Skyrim es coma un bon libre d’aventuras o fantastic, çò qu’es mostrat es ja enòrme e plan bastit, scenaristicament, vòli dire, mas lo mai bèl repausa sus la suggestion. La partida amagada de l’iceberg es evocada pro regularament, dins de libres que trobatz, al destorn de convèrsas, o sus de monuments, per que se posca imaginar. Lo summum videòludic, en qualqua sòrta.

Mas una menaça plana : Skyrim fa partida de la sagà The Elder Scrolls, que a cada episòdi s’estaca a un parçan e una espòca d’una region del monde de Tamriel. L’an que ven aurèm drèit a un MMORPG que prendrà en compte tot a l’encòp. Pas mai de partida amagada d’iceberg, mens d’imaginacion…los amators primièrs de la sagà riscan d’i virar l’esquina. Sens comptar los èlfes que començaràn a parlar en lengatge sms…

Arrow in the Knee

-I used to have a social life like you. Then I took an arrow in the knee… »

Evaluacion Skyrim