Tòca-Maneta 7 – Sexisme e Videojòcs

Sexist Ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !
Per un còp, vau pas parlar directament de videòjòcs, mas plan de la sociologia d’aqueles qu’o practican. Auriái poscut utilizar la famosa expression « un còp fa pas puta », mas seriá estat mal interpretat compte tengut del subjècte. E òc, vau parlar de las femnas, e del sexisme dins lo mitan geek o puslèu gamer.

Lara Croft

Fantasma per geek sexistas sus patas, Lara Croft ofris lo paradòxe d’èstre presenta dins de jòcs bons per alhors.

Que siatz jogaire o pas, sètz segurament passat a costat d’un papièr que pertant es en trin de far lo buzz, lo rambalh, lo zonzon dins lo monde dels jogaires que, o sabèm, es poblat mai que mai d’òmes, e aquò’s pas una nòva. Çò que sabiam pas èra a qual punt aquestes òmes èran de mascles. Un detalh de talha. Lo papièr en question es signat d’una jogaire chafrada Mar_Lard e es paregut sul blog Ça fait genre, jol titol « Sexisme chez les geeks : Pourquoi notre communauté est malade, et comment y remédier ». Bon, es en francés, degun es perfièch. Ai un avertiment a vos balhar avant qu’anetz totes legir lo dorsièr : vos cal ben una ora. Es long, plan long. E es longàs perque de causas de dire n’i a un fais e Mar_Lard a pas fait las causas a mitat : arguments, exemples, citacions, illustracions. Pensi que jamai aviam vist una tala dissertacion sul subjècte. E atencion los uèlhs. Çò qu’anatz legir vos va balhar, de còps, lo racacòr. Es la rafatalha d’una comunautat que totes pensavan, e que se pensava ela-meteissa, èstre una de las mai dobèrtas, ara expausada a la vista de totes. Planvengut a l’Atge de Pèira. Per de monde que son a fons dins las novèlas tecnologias, notarètz que lo paradòxe es immens. E i a un moment que dura, pensatz, dempuèi la creacion de Lara Croft, l’eroina foguèt totjorn acompanhada de galejadas pesugas sus son torn de peitrina e aviam l’impression (e personalament l’ai totjorn) que son jòc viviá sonque perque ela èra una femna, e per consequent l’objècte controtlable d’un pantais porcassièr, a far tremolar d’orror lo quite Divenc Marquis.

Peach

La Princessa Peach, un arquetipe : la cal salvar, es incapabla de far que que sia per ela e es aqui sonque per recompensar lo jogaire.

Ailàs ! Se i aviá pas qu’aquò ! Se podriam dire : va plan, es un fantasme masclista, aquel d’una dominacion extrèma signe d’un esperit tafurat, mas demorarà virtual. E ben non. Çò explica Mar_Lard dins son article, avèm passat lo cap. La femna, la reala, existís pas dins aquel monde. Es redusida a un còs, coma las babes dels nombroses salons de l’industria videòludica. Per explicar, una babe pòrta plan son nom, es una filha cort-vestida dont lo sol interés, completament assumit, es de sorire als òmes que passan e de se daissar paupinhar per la fòto. E es la rason principala per la quala foti jamai los pès dins los salons, es pas briga perqué ma redaccion me paga pas l’entrada, è. E al dintre, dins la practica videòludica, la femna dèu s’escafar. S’una amaga pas son genre darrièr un chafre, es assegurada d’èstre la tòca d’un secutatge en règla fins a que tòrne dins sa cosina, en seguir los conselhs avisats e paternalistas de detzenas de dròlles. E aquò’s pas lo pièger, mas vos passi sus las justificacions de viòl, las escòrnas sexualas e las perpausicions salopassas que s’enmerdan pas de cortesia.

E òc, i a tot aquò, e mai, dins lo país polit dels potonorses virtuals. De potonorses çaquela un pauc colhons que son capables de tot far per fòra-bandir tota preséncia femenina de lor cultura en regretant de l’autre costat que las filhas fagan lo pòt a las consòlas e als jòcs en linha. Vaquí, per un còp vau pas acabar sus una conariá, que m’en sentissi pas lo coratge nimai lo dret, vos vau juste remandar a aquel polit article de Mar_Lard, istòria de vos far una idèia o de saber ont ne sètz rapòrt a totas aquelas questions. E vos promèti que lo còp que ven parlarèm de causas mai leugièras. E non, serà pas question de las popas de Lara Croft, ensagi d’èstre un pauc coerent, IEU !