Tòca-Maneta 6 – En riba de cèl

Skyrim

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !
E òc, adiu auditors, doblament adiu amics, veire definitivament adiu familha. Soi vengut vos dire que m’en vau.

Una rumor sorna monta de l’èste, de delà la mar glaçada, cap al Mont Escarlata, d’una isla de la tèrra asclada ont per solas flors creisson de campairòls gigants, envasida de feràmias, ont la magia raja coma d’aiga. D’aquèla tèrra salvatja ausissi cridar mon nom, clamar mon ajuda, es un pòple sàncer que se dreissa per m’i traire, que de potenças negras e d’ancians demons se son esvelhats. E ieu que pensavi èstre lo darrièr Dovakhin, l’enfant de Drac…

Alara ? Es plan, è ? Balha enveja ? M’arrèsti aquí de mas envoladas liricas perque la poesia d’heroic fantasy es pas tròp mon daquòs, puèi començavi de sentir qu’anaviam pèrdre qualquas personas, pauc al fial de çò que contavi e per las qualas èri pas luènh de la capbordisa. Las autras, se n’i a, auràn reconegut lo sinopsis de Skyrim, mai exactament aquèl de la novèla extension Dragonborn, sortida darrièrament. Skyrim s’en podriá parlar d’oras, e ieu en particular ne podriái parlar encara mai, talament i ai passat de temps. Pas 10, pas 20, pas 50, non, mas plan 300 oras. Es vos dire se cada extension sortida representa per ieu una periòda de carèsme casi-monastic e una reduccion drastica de las oras de som. Cal dire tanben que i a de que far, e Skyrim, mai qu’un jòc, es la soma de totes los jòcs : i fasètz çò que volètz.

Skyrim Paysage

Vaqui la vista que podèm aver a cada canton de Bòrd-de-Cèl.

Sètz un dròlle getat solet dins Disneyland passat l’ora de barradura. Començatz presonièr, puèi vos escapatz e d’aquí, los encontres que farètz, las competéncias que desvoloparètz, los endrechs que visitarètz e l’òrdre dins lo qual los visitarètz escriuràn vòstra istòria. Es un pauc coma la vida reala, mas amb de magia, de dragons a cavalgar, de quistas grandarassas e de pichons èlfes de banlèga que parlan coma dins los libres. De fach, aniriá mai lèu de dreissar la tièra de çò que se pòt pas far dins Skyrim que de çò que se pòt far. Vos volètz far una tisana, tuar vòstre gós per ne far una adòba o talhar la cavilha d’un gigant al piolet ? Podètz. Disi pas que serà fòrça utile, mas podètz. En sabent que los actes an de consequéncias. Benlèu que la tisana vos farà venir vampir (o vos balharà la caganha), benlèu que lo gigant se traparà l’enveja de vos botar sus orbita a còps de maçuga o benlèu constatarètz que l’adòba foguèt melhora amb vòstre caval.

Skyrim Dragon

-Pitit, pitit, richichichichi, ven aqui, ven aqui, veeeeeen…! »
*Lança un plenponh de milh*

De mon punt de vista, Skyrim es l’anti-Sims, la simulacion sociala a pauc près caganta coma la vida reala e juste un pauc mai risolièra. La libertat es totala, parièr, l’identificacion tanben. Mas lo trabalh de l’imaginacion es clarament superior. Skyrim es coma un bon libre d’aventuras o fantastic, çò qu’es mostrat es ja enòrme e plan bastit, scenaristicament, vòli dire, mas lo mai bèl repausa sus la suggestion. La partida amagada de l’iceberg es evocada pro regularament, dins de libres que trobatz, al destorn de convèrsas, o sus de monuments, per que se posca imaginar. Lo summum videòludic, en qualqua sòrta.

Mas una menaça plana : Skyrim fa partida de la sagà The Elder Scrolls, que a cada episòdi s’estaca a un parçan e una espòca d’una region del monde de Tamriel. L’an que ven aurèm drèit a un MMORPG que prendrà en compte tot a l’encòp. Pas mai de partida amagada d’iceberg, mens d’imaginacion…los amators primièrs de la sagà riscan d’i virar l’esquina. Sens comptar los èlfes que començaràn a parlar en lengatge sms…

Arrow in the Knee

-I used to have a social life like you. Then I took an arrow in the knee… »

Evaluacion Skyrim

Laisser un commentaire