Tòca-Maneta 15 – The Talking Dead

TWD Ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

[gronhament de zòmbi*] Oh, euh, vos presenti Rogier. Es mon zòmbi, un zòmbi domestic. Calma, Rogier ! Tròbi que s’en parla pas pro dels zòmbis, pertant es una part importanta de la societat. Doncas uèi, vos vòli parlar de zòmbis, e aquesta cronica foguèt doncas elaborada amb Rogier lo zòmbi, Rogier m’aniràs querre una tassa de cafet, seràs gente.

TWD Rogier

Rogier s’amusa a tornar far lo clip de Michael Jackson. Quin coquinàs aquel Rogier !

E lo zòmbi e lo videojòc es un pauc un maridatge que dura dempuèi que lo videojòc existís. Mas es un pauc sa part negra, de l’estile la femna que gausam pas mostrar als amics per de que avèm paur de lor reaccion. Mas benlèu nos fasèm una idèia, se lo mite dels zòmbis foguèt longtemps reservat a un public pichon d’amators vistes un pauc coma d’adolescents en manca de sensacions fòrtas e tant descervelats que las creaturas que seguisson, es ara de mòda. E òc, de mòda, avètz pas que de veire lo succès de World War Z amb Brad Pitt o de la seria Walking Dead, tirada d’un comic american a succès. E es mai particularament d’aquò qu’anam parlar uèi.

Dins lo monde dels videojòcs, n’i a que fan pas las causas tot a fet coma los autres. Es lo cas de Telltale Games, que començan juste de se ganhar un bricon de succès. E son sus la talvera de la profession per çò que son plan mens de fargaires de jòcs que de creators d’istòria, coma o pòt indicar lor nom. Aprèp qualques ensages un pauc mancats, o cal plan dire, son tornats per la pichona pòrta amb The Walking Dead, un jòc que tòrna prene l’estetica e l’univèrs de la BD originala. L’estetica e l’univèrs, e pas qu’aquò, que lo scenariò es a 100 del 100 original. Una primièra originalitat ven del fach que lo jòc existís sonque en supòrt descargable e se jòga per episòdi ; aital la primièra sason s’acabèt amb cinc episòdis sortits regularament pendent un an, episòdis que se seguisson e que prenián plan suenh d’entretenir lo suspens entre dos, de que far un pont entre lo comic e la seria tele.

TWD Zombie

Wòputan, Wòputan, Wòputan !!!

Incarnatz dins aquel jòc Lee, un ancian professor qu’es a se far menar en preson per çò que sabèm plan lèu èstre un murtre passional. L’epidemia que transfòrma lo monde en zòmbis comença a aqueste moment e farà que Lee jamai arribarà a sa preson e s’escaparà dins un environament ara vengut ostile. Encontrarà lèu Clementina, una pichona filha en cèrca de sos parents, qu’acompanharà Lee de longa. Enfin disi qu’incarnatz mas es pas talament lo càs, que si Lee es plan lo personatge principal, a aquel que vos identificaretz, controlaretz plan mens sos moviments que sas causidas e son biais de pensar, que seràn a cada còp un crèba-còr talament seràn en possibilitat de cambiar la seguida de l’istòria, o de reglar definitivament lo sòrt d’un de vòstres companhs de rota.

TWD Cople

Lo genre de vistas que fan quand mema un pichon quicòm…

Es aquí l’excepcion e la fòrça de The Walking Dead : los tablèus son pichons, i a pas gaire d’interaccions amb l’environament, los objèctes e evidentament los zòmbis, gents de pauca conversacion, n’i a juste un briconèl mai amb los personatges qu’an totjorn de causas de dire. Mas auretz totjorn d’eveniments qu’arribaràn que vos damandaràn en un temps limitat de prene una decision qu’engatjarà la seguida de l’istòria. Una alternància de fasas de repaus ont prenèm lo temps d’installar lo personatge e de bocins d’estress intense que vos trasviraràn lo cap. De que rapelar un còp de mai la seria, que lo jòc n’es una bona non-adaptacion. Mas es tanben un bon jòc, o puslèu un raconte interactiu talament la fòrma es luènh de çò que conèissem del videojòc. E es un bon jòc perque capita de crear, sens jamai vos botar completament dins la pèl d’un personatge, un nivel d’empatia rarament atenhut dins aqueste genre de mediàs. E ieu, disi òsca. Es pas simple de jogar, es adulte, es frustrant pel fach de justament jogar pauc, i cal un pauc de temps, e ieu m’en calguèt, per dintrar dins l’istòria e gafar l’envèja de seguir tot fins a la fin, mas l’experiéncia vos daissarà lo buf copat, aquò’s una promessa. D’alhors vos en pòdi pas dire gaire mai sens desflorar un pauc lo jòc sancèr.

Doncas ne dirai pas res pus, qu’en mai es ora de noirrir mon Walking Dead a ieu, vau veire se pòdi alinhar un testimòni de Jeovàh per carrièra a la carabina. Rogier, Rogieeeeer, vèni, vèni ! [fiulets e bruchs de succion*]

TWD Grope

Podètz far çò que volètz, un, dos o mai « won’t make it » coma arrèstan pas de dire en VO…

*Es lo primièr còp que fau una cronica escricha amb de didascalias, doncas saurai pas tròp vos conselhar de l’anar escotar aquela en particular…

Evaluacion The Walking Dead

Laisser un commentaire