Tòca-Maneta 23 – Professor ‘Laidonc

Layton ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Dins la vida, i a doas categorias de personas que parlan en enigmas. Primièr, un vièlh barbarut pincat sus un fortin en plen ocean atlantic, costat Charenta per precisar, e que vesèm sortir un còp l’an per ensajar de tafurar d’esportius qu’o son mai de la camba que del cap, a ne jutjar per la dificultat qu’an a respondre a de devinhòlas tant complicadas qu’un puzzle bèlga. Lo puzzle bèlga, precisi, compòrta pas que doas peças. E puèi i a lo Professor, lo Professor Layton que, el, viu aparentament dins un monde ont lo monde aiman de se pausar d’enigmas coma se dirián bonjorn. Es despaisant qu’es pas de creire.

Layton Paisatge

Exemple d’architectura classica laytoniana. Tot es totjorn de bingois.

Professor Layton es una seria de videojòcs sus consòlas portablas qu’aguèron un succès bel al Japon, puèi dins lo monde entièr. Foguèt servit per son costat familial e son originalitat que butariá casiment a la folia talament es especiala. I a pas d’autre mot. Sens far de discriminacion, pensi onestament que i a pas que los estudiòs japoneses que son capables de nos sortir un daquòs aital.

Layton enigme

Gné ?

Graficament, primièr, la seria a una pauta unica que s’afinèt al fial dels episòdis, a mitat camin entre lo mangà, la BD bèlga e l’animacion francesa. Ieu, lo primièr còp que vegèri sos personatges, aguts, ponchuts, boçuts, anguloses e aquilins o al contrari redonds e bombaruts, e sos decòrs pastels e bucolics, aquò me faguèt pensar als dessenhs animats de Sylvain Chomet, Les Triplettes de Belleville o L’Illusionniste, per los que coneisson. Venent de l’autre costat del monde, es estonant, pasmens la causida grafica es justificada per l’istòria e lo background del jòc. Cada episòdi a un scenario unic, e una fin, pasmens s’entrecrotzan totes dins aquel univèrs un pauc alucat. Son d’enquistas, al limit entre lo policièr e lo fantastic, e los rebombiments son nombroses. Per desnosar pauc a pauc lo fial de l’aventura, cal resòlver d’enigmas, pausadas en general pel monde pintoresc qu’encontram o per l’environament. E mai avançam, mai se faràn torçudas, complicadas e viciosas. De que far trabalhar coma cal sos neurònes. Una mena de Sherlock Holmes version puzzle e cort de recreacion se volètz. La comparason es pas aleatòria, que lo Professor Layton partatja amb lo personatge de Conan Doyle qualquas caracteristicas evidentas : es londonian, abitat per son poder de deduccion e passionat de problèmis, a un cobrís-cap ridicul e un acolita que tusta sul sistèmi tant sembla nèci comparat a el. Ah, l’eternal ròtle del far-valer…

Layton Fieira

M’anatz dire qu’es un circ, e qu’es normal que semblen estranhs. Mas n’empacha…

Aquò dich, d’aisinas existisson se jamai sètz blocat per una enigma. Aquò las rend casiment opcionalas, e es pas forçadament un luxe se volètz aprofiechar a fons de l’istòria e que sètz, coma ieu, lèu frustrat tanlèu que se presenta un obstacle a vòstre rasonament. S’oblida lèu lo ton ubuesc d’aquel monde torçut e clafit d’enigmas e acabèm per acceptar sa coeréncia intèrna, quitament s’aquò nos bolèga dins nòstras percepcions de la bastison d’un monde imaginari. Perque tot simplament se degatja de l’ensemble una mena de poesia absurda que lo Colègi de ‘Patafisica auriá pas renegada, mesclada d’umor un pauc vielhanchon qu’a tanben son charme, fach de jòcs de mots paures, de gèsts, de caricaturas e de situacions eissidas del teatre popular japonés. Alfred Jarry e sos personatges grotescs, Vian e sas maquinas subre-realistas, e tota la companhia son jamai luènh. Un fialat de referéncias improbablas dins lo monde del videojòc e mai soi segur que ne podriatz trapar d’autras, tant aqueste jòc es un pauc un OVNI mas que a l’encòp nos parla, per de ressons qu’avèm gardats, dins la cultura populara, d’aquestas referéncias.

Mas bon, a un moment cal arrèstar, i a pas sonque los nippons que son capables de far de causas amb d’enigmas, los occitans tanben, avèm pro de devinhòlas e de poesia per ne far un videojòc, mai benlèu dos ! E, per exemple, tenètz, aquèla : « Dos traucs din sun trauc, de qu’es aquò de qu’es aquò ? E ? ». Òc-es, non, mas aquí èra juste un marrit exemple.

Layton CinématiqueEvaluacion Professur Layton

Laisser un commentaire