Lètra obèrta als administrators de Ràdio País : sostenèm Good Morning Occitània !

« Escotatz la diferéncia » disiá l’eslogan d’una famosa ràdio d’estat…

I a exactament dos ans d’aquò, foguèri sollicitat per Guilhèm Gratiolet, de Ràdio Occitània, coma plan d’autres, per li perpausar una cronica regulara sus un subjècte que m’interessava. Cercava quicòm de fresc, de novèl, per una ràdio en lenga occitana s’enten, amb en cap l’idèia que podiam parlar de tot a condicion d’o far en occitan. Me lancèri dins una cronica suls jòcs vidèo, d’autres faguèron de causas suls films, la telé, lo foot, la musica, los viatges, que te sabi de mai. A la debuta un pauc eteroclit, la nivol de cronicas foguèt amassada puèi pel Guilhèm en una trenca orària matinala, lèu sonada Good Morning Occitània. Aquesta emission, fargada sus un modèl que foncciona dins cada ràdio generalista en francés, creissèt fòrça pendent la sason 2013-2014. De fach, amb la FIMOC (Federacion Interregionala dels Mèdias Occitans) e sas opticas de mutualizacion, la pichona còla de Good Morning Occitània a Tolosa foguèt rejunta per una autra, a Ràdio País, compausada d’animators, mas tanben, aqueste còp, de jornalistas. Ràdio País èra a l’espòca plan en dificultat, e pòdi afirmar sens gaire m’enganar que lo programa matinal d’abans fonccionava plan mens que Good Morning Occitània un còp lançat sus las ondas, amai menat en duplex coordonat entre Pau e Tolosa. Gràcias a l’engatjament de tota una còla, compausada dels salariats coma de cronicaires benevòles, intervenents regulars de l’emission, amb cadun sa pluma, sa votz, son estil, l’emission ganhèt en vam, en qualitat editoriala coma tecnica, per venir rapidament una emission comparabla a çò que se fa dins lo meteis registre sus las antenas generalistas nacionalas. Aqueste engatjament de totes faguèt « bola de nèu » e de l’emission s’en parlèt fòrça. Se pòt quitament dire que capitèt (una primièra) d’èstre escotada per de non-occitanofònes alara qu’èra a cent del cent en occitan. Clarament, Good Morning Occitània èra pas perfiècha, e l’i podiam trobar de causas de dire, mas pro pauc compte tengut de sa novetat e d’unas errors dispareguèron plan lèu del temps de la sason, que cadun trabalhèt a alisar e armonizar son biais de far, escafar sas dècas per se raprochar d’una ràdio que faga ràdio. E la ràdio, es un mestièr.

Uèi, sèm a la dintrada 2014, e Good Morning Occitània poguèt pas tornar prene. Pas amb sa formula mutualizada, activa, viventa, interregionala, que s’èra bastida pèira per pèira e qu’aviam quitada a las vacanças amb l’esper de la tornar trobar en septembre. Alara ? Qu’es aquò que justifica l’arrèst d’una emission en occitan, que foncciona, qu’es, o rapelam, sostenguda pels politics e caps associatius de doas regions (Aquitània e Miegjorn-Pirenèus), qu’i vèson çò qu’esperavan d’una emission de ràdio en occitan, que capita d’èstre de mòda, presenta suls fialats socials, qu’interagís amb sos auditors totjorn mai nombroses ? Una rason, n’i a segurament una. Una bona. Ne dèu aver una.

Çò que sabèm per ara, es que i aguèt un cambiament de burèu a Ràdio País. Que d’unes salariats, presents dins la matinala, quitèron lor emplec, a lor causida o non. Que, al primièr de septembre, jorn de la dintrada per las ràdios coma per plan de monde, lo burèu novel Ràdio País aviá pas brica comunicat sus çò que voliá far, pas presentat de projècte, e qu’aqueste silenci empachava de fach Good Morning Occitània de se tenir al moment qu’auriá degut se lançar.

Consequéncia : un retorn en arrièr pels menaires de l’emission costat Ràdio Occitània, que se tòrnan trobar embarrats a Tolosa solets alara qu’avián ensajat e capitat de se dobrir e de dobrir lor emission.

Autra consequéncia : la fin d’una necessària mutualizacion dels programas, necessària per las dificultats que son encontradas per las ràdios associativas e l’airal d’emission redusit de caduna, que permetiá a de programas interessents de tocar mai de monde, e doncas a la lenga occitana de tocar mai de monde.

Consequéncia d’aquestas consequéncias : l’estanc total d’una vision de la lenga occitana que laisse la plaça a l’escambi, l’interdialectalitat (los auditors gascons podián ausir de lengadocian e inversament), e tanben la socializacion que permetiá lo quite contengut de l’emission.

Es pas en fàcia d’una dèca tecnica o comunicacionala que nos trobam. Es en fàcia d’una question de projècte, de sens, que pòt aver de consequéncias grèvas, al punt ont ne sèm, sus l’estat e la plaça de l’occitan dins la societat. E, o sabèm, a aqueste nivèl i a pas res d’assegurat. Al contrari. Good Morning Occitània portava (m’agradariá mai de dire qu’aqueste projècte pòrta totjorn, e mai siá un pauc en som) d’asseguranças dins una dralha que me semblava bona, viabla e d’avenidor.

Per çò que Good Morning Occitània es la possibilitat d’aver una ràdio normala per una lenga que seriá revenguda normala. Sul modèl de las grandas matinalas radiofonicas, òc. Per la bona e simpla rason qu’es aquò que foncciona : un equilibri entre actualitats, cronicas, musica, lo tot sus un ton puslèu leugièr, per acompanhar los qu’an enveja de se levar amb lo vam e lo ritme de l’emission. Tot simplament. Good Morning Occitània aguèt pas jamai la pretencion d’ensajar, amb fòrça risques, de tornar inventar de recèptas que faguèron lors pròvas endacòm mai. Volguèt tornar prene aquestas recèptas en i apondent un ingredient de tria : la lenga occitana. Mostrar que se pòt far de ràdio en occitan. Que se pòt parlar de qual subjècte que siá de bon matin, mas en occitan. E es d’aquí que nais la « diferéncia », perque òc, l’occitan sol es una diferéncia, pas besonh de l’embarrar mai, de trobar a tota fòrça çò que l’eslonhariá del vesin, a mai s’es una lenga o una cultura dominanta, de mostrar a qual punt es pas coma res d’autre e qu’es sonque un tresaur que nos devèm gardar entre nosautres, entre iniciats. La diferéncia tròba un resson dins lo monde. La diferéncia, amb un sens positiu, es çò qu’es percebut per totes aqueles que, sens parlar o conèisser res a l’occitan, se brancan, per asard o boca a aurelha, a Good Morning Occitània entre 7h e 10h e l’i demòran per çò que, quitament se comprenon pas tot, es facha segon de còdes culturals que lor correspondon, per çò qu’an lo sentit que s’adreiça a eles, mema s’o fa pas dins lor lenga, e que tot çò que lor es damandat es d’aver un pauc de curiositat, de cambiar l’indiferéncia per la diferéncia, amb totas las valors positivas que pòt portar.

Good Morning Occitània sembla pas agradar als novèls administrators de Ràdio País. Rai, ieu, que tot m’agrade pas dedins m’empacha pas d’escotar e de sostenir. L’engèni de l’emission es de far consensus, de gardar lo mai de monde possible un temps donat, un temps pendent lo qual se partirà dins un fum de direccions diferentas, per vistalhar lo monde amb un agach occitan. Plan segur, es possible de preferar a aquò una formula rigida, una causa sola desvolopada, qu’agradarà plan, mas sonque a un ponhat de personas.

Occitanas. Occitanofònas. Occitanistas.

Pas besonh a aqueste moment de se far cagar amb la tecnica, amb las règlas establidas a fin e a mesura del temps viscut per un mèdia ara vièlh.

Pas besonh de fisar de responsabilitats e de decisions a los que sabon far de ràdio, que faguèron lors armas aquí e alai dins de ràdios mai importantas.

Pas besonh tanpauc de prene de monde que s’i coneisson en tecnica e que formariam puèi a la lenga, basta de prene de monde que parlan una lenga remirabla, e punt.

Pas besonh enfin de « professionals », aquel òrre mot qu’una franja associativa occitana regetava en massa dins las annadas 70. Cresiam aquel estat d’esperit acabat, nos èram enganats.

Sembla que l’occitan aja pas drèch a la normalitat, de la quita volontat d’aqueles que lo defendon.

Good Morning Occitània es un ostal. Un ostal unenc, diferent, amb de parets mirgalhadas, coloradas, tipicas e atipicas a l’encòp, mas que partatja amb los autres ostals un meteis sistèmi de fondacions, de basas comunas. Podèm far çò que volèm, aquelas basas comunas se pòdon pas cambiar, al risc de veire s’esfondre tot l’edifici. L’abséncia de projècte a aquesta dintrada 2014 e l’abséncia totala de comunicacion sembla pertant indicar que la volontat es primièr de petar aquelas fondacions, puèi de petar çò que demorarà coma parets. Per bastir qué ? O sabèm pas. Un cabanon benlèu, en tot cas res que posca emplaçar Good Morning Occitània e son ambicion.

Per aquò, damandi als administrators de Ràdio País de tornar donar la possibilitat d’una vertadièra matinala en occitan comuna e mutualizada entre lor antena e aquela de Ràdio Occitània, de daissar obèrta la pòrta per permetre a tèrmi a d’autres de s’i jónher, de balhar los mejans que cal a un tal projècte, de far fisança als que menèron fins aquí aquesta emission e que son en capacitat de la menar encara mai luènh, de respectar, en mai dels salariats, los cronicaires benevòles que passan de temps a escriure per aquesta emission e que se vèson ara copats de la mitat de la difusion de lor trabalh. La trencadura entre Ràdio Occitània e Ràdio País penaliza en l’estat los auditors tolosencs del contengut qu’avián l’an passat e los auditors gascons de la totalitat d’una emission de tria, qu’aurà de mal d’èstre remplaçada. Good Morning Occitània es potencialament la trenca radiofonica la mai escotada, e aquò se daissa pas tombar.

Coralament,

Tristan Gahús
Cronicaire e auditor de Good Morning Occitània

0 Responses to Lètra obèrta als administrators de Ràdio País : sostenèm Good Morning Occitània !

Laisser un commentaire