Tòca-Maneta 60 – Zelda Breç of the Oai

Breath of the Wild Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Amics legeires que m’escotatz, amics escotaires que me legissètz, vos desvèli uèi un pauc de las colissas del vòstre Tòca-Maneta mai aimat, es a dire lo meu, totes los autres vos conselhi de tornar comptar vòstres dets après lor aver tocat la maneta, sabèm jamai. Ieu, vos rendi tot. E vos disi tot. Es per aquò que pòdi afirmir que dempuèi 60 numèros, jamai, ò non jamai, parlèri d’un jòc al qual aviái pas jogat, sul qual m’èri pas tocat la maneta, cercatz pas i a pas res de calhòl dins aquesta paraula. Desirós de vos porgir a cada còp de sentits reals e personals e pas de rechucadas refregidas dels ressons de la rèira-prensa vidèoludica, jogavi, puèi ne parlavi.

Pasmens, per un còp, de rasons que la decéncia me buta a tàiser mas que concernisson ma banquièra – adiu Elodia se m’escotas – parlarai d’un jòc sens i aver, ieu, jogat, mas sonque per çò qu’es en plen dins l’actualitat – e quala actualitat – e seriá estat fin finala una manca absoluda de professionalisme que de pas vos en far profiechar tant es a marcar d’una pèira blanca. En mema temps, en parlar d’un ben cultural sens l’aver praticat, ai enfin l’impression de dintrar dins l’esfèra privada de la granda critica aparisenquida e contenta d’ela. Aquò ajudarà pas ma banquièra – adiu Elodia se m’escotas encara – mas per l’estima de se es pas marrit.

Switch

La Switch en mòde « transpòrt », amb sas manetas sul costat.

Zelda Breath of The Wild, puèi qu’es d’aquò que se parla, acompanhèt la sortida de la nòva consòla de Nintendo, sonada Switch, que podriam revirar per « L’escambiadissa ». Sortiguèt tanben sus la consòla precedenta, la WiiU mas s’i mostrèt finalament plan mens interessant. Per çò que aquel jòc e aquela consòla venon sens contèsta de tornar butar un pauc mai luènh las termièras del vidèojòc. La Switch per vos situir es lo primièr ensag, en passa d’èsser capitat, de l’aligança totala entre dos biais de jogar plan destriats qu’existissián fins aquí : lo costat salon e lo costat portable. Una GameBoy es pas una PlayStation e una Vita es pas una Wii. Servit per una tecnologia que permet aquò, mas tanben una societat qu’es prèsta a z’aculhir, la Switch se pòt jogar brancada sus la tele, o pertot en passejada, al fons de son lièch, dins lo metrò o als cagadors, amb un sistèma de tauleta sus la quala s’empeuta o se desempeutan de pichòtas manetas.

Tant val dire que quora lo novèl Zelda foguèt anonciat, una de las sèria mai presadas dins lo monde entièr, amb pel primièr còp l’accession a un monde completament dobèrt e gigantàs, que se podiá doncas explorar, al fons de son lièch, dins lo metrò o als cagadors, la « hype »* coma dison los joves, foguèt grandarassa.

Breath of the Wild Paisatge

Efiechs de lum, de fum, vida salvatja : ZBOTW es PO-LIT !

Mas Zelda Breath of The Wild auriá pas agut lo succès qu’a agut e a encara, auriá pas agut tantas criticas positivas, amb d’unas que lo qualificavan de « melhor jòc jamai sortit » se s’èra arrestat a aquò. De fach esposèt a fons lo supòrt sus lo qual sortiguèt, que ja fasiá espetar lo biais tradicional de s’investir dins un ben vidèoludic en fasent espetar de son costat lo biais tradicional de contar una istòria.
Una istòria, quitament dins un jòc vidèo, es una debuta, una fin, e de peripecias entre los dos. Breath of The Wild cambia lo biais un pauc lineari de presentar las causas en prepausant una debuta, segura, solida, que servís coma sovent de didacticial, d’aprendissatge de las mecanicas del jòc e…e una fin, accessibla aquí tre que la debuta èra, se se pòt dire, acabada.

Breath of the Wild Mostre

Coma dins los autres Zelda, encontram de mostres que cal desfar amb de tacticas plan rodadas.

Coma lo jòc vos daissa dins un monde gigantàs ont podetz far un molon de causas e doncas causir l’òrdre dins lo qual las fasètz o pas, podètz far parièr pel temps de « fin » d’un vidèojòc, aquel afrontament epic entre lo eròi linde e lo grand missant qu’èra vengut trebolar l’equilibri de l’univèrs. De segur, se vos volètz encarar lo big boss tre la debuta, n’anatz cagar, e val evidentament melhor s’anar far primièr la man sus de lairons en barrutla e recuperar una panoplia que tenga la rota. Mas es possible. A vosautres doncas de definir se peripecias i aurà, e, s’aquò vira, de quala mena. A vosautres d’escriure çò que se passa entre la debuta e la fin, e a qual moment aquesta intervendrà.

E ben mas de que se passa entre la debuta e la fin ? E ben aquò mos cars amics, los saurem pas uèi ! Vos farai, après aquela amòrsa, una segonda e darrièra cronica sus Breath of the Wild, enfin quora aurai pausat mas manetas dessus, adiu Elodia s’as tengut fins aquí. En esperant, qualquas peripecias tòcamanetescas sus d’autres jòcs, e la fin d’aquela seissantena cronica vendrà quora z’aurai decidat !

*Los pas joves podràn revirar « hype » per « enveja ferotja e consumerista provocada per una campanha de comunicacion esbleugissenta ».

Breath of the Wild New Game

Laisser un commentaire