Tòca-Maneta 97 – Chòt

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

Se fasiá dins vòstre parçan, de clavelar las cavècas a las pòrtas per se parar del marrit uèlh ? Supersticion ridicula que, un temps pas gaire mai ancian, aqueles ausèls nuechencs èran considerats astrucs ; de los ausir udolar a l’entorn de l’ostal quand un nenon veniá de nàisser èra signe d’un bon sòrt per el, e pel chòt qu’acabava pas clavelat al portal de la granja. Non e puèi es simpatic un chòt, un pauc timidòt, es ja un astre en se de ne crosar un, agantat per azard dins un rai de fuòc de veitura. I sembla sovent un pauc maladrech, e a l’encòp pausat ; dins sos grands uèlhs que miralhan la nuèch se tròba un quicòm de malenconic, d’alassat. Lo chòt autres còps simbòl de saviesa dona l’impression qu’o sap tot, justament, dels anars del monde, e aquò sembla pas lo regaudir mai qu’aquò. Diriam quitament que lo monde lo carreja sus sas espatlas emplumadas. D’aquí lo pas pesant, impressionant per sa semblança amb aquel d’un uman, que s’ausís de còps lo ser dins los granièrs campèstres…

Sabi pas se en Norvègia an lo meteis sentit que ieu sus los chòts mas a ne jutjar per Owlboy de l’estúdio independent D-Pad, diriái que sèm benlèu pas tant alonhats qu’aquò.

La mena de decòr que fa d’Owlboy un jòc en pixel art fin e remirable.

Dins un monde completament espetat, ont los continents, las tèrras, se son desagregadas per s’enauçar dins lo cèl, Otus es un jove representant del pòble chòt, pòble ancestral gaireben desaparegut. Otus sap pas parlar, es mut, mas sap volar, coma totes los chòts. Enfin, a pauc près, que tre la debuta son mèstre nos fa sentir qu’Otus es un pauruc incapable, metaforicament clavelat a la pòrta de son vilatge pel demai de la comunautat. Otus a un amic pertant, Geddie, un soldat pas gaire coratjós tanpauc mas, quand de piratas-robòts vendràn atacar lo vilatge en cèrca de relíquias estranhas, se trobaràn totes dos lançats a l’aventura. Contra lor grat d’alhors, que son pas del teissut que se’n fa los eròis, e pendent tota l’istòria de Owlboy patiràn e patiràn encara.

L’originalitat del jòc es aquí : la complementaritat entre Otus que pòrta e un autre personatge, que tira.

Owlboy aquí pren un pauc lo contra-pè de çò que se fa d’acostuma dins aquesta mena de jòcs ont lo eròi evoluís, s’afortís, s’assegura, desvolopa de competéncias. Aquí Otus (qu’es benlèu quitament pas l’Owlboy del títol) es pro feble, vòla, çò qu’es ja util, mas sas atacas son limitadas. Per avançar li caldrà comptar sus l’ajuda de sos amics e de personatges encontrats en camin, totes amb de falhas societalas, totes mai o mens fòrabandits de lor comunautat. Aquí una de las mecanicas interessantas dins Owlboy : vist qu’Otus sa bat pas gaire, portarà, en volant, un de sos companhs que, el, podrà tirar, fotre lo fuòc… La fòrça vendrà doncas d’aquel assemblatge eteroclit, d’aquela combinason de dos garrèls que, balin-balan, acabaràn per caminar d’un pas assegurat.

Quitament los personatges o dison !

Embugat de malenconia que, sens degalhar res, se passa de causas pas polidas dins lo monde d’Owlboy e s’avètz un pauc d’empatia los malastres de las ciutats aerianas e la mina de gos batut d’Otus vos daissaràn pas de pèira, lo jòc se permet pasmens de sortidas umoristicas, de dialògs fins (o pas d’alhors), de moments espectacloses. Es que graficament Owlboy es una pichòta meravilha, facha de pixels finòts fabregats e talhats a la man, aquò se vei, ont cada color es a sa justa plaça, ont cada ventolada dins de fuèlhas d’un vèrd lusent provòcan un fum d’emocions. Parièr per la musica, qu’acompanha tant los combats epics (dificiles sens èsser descoratjants) que las passejadas aerianas, las quistas de tresaurs dins de sornes tunèls o los moments de repaus a l’entorn del fuòc.

Se las influéncias d’Owlboy son de cercar del costat dels ancians Zelda o Metroid, ne demòra pasmens unic, dins son ambient, dins son perpaus, dins d’unas de sas mecanicas. Qualques enigmas, una apròcha del tradicional jòc de plataforma un pauc diferenta (vist que podèm volar, los rapòrts se’n tròban cambiats), un ritme plan dosat, Owlboy a lo potencial per vos gardar pegats sus l’ecran tot lo temps que l’istòria se debana. Se permet quitament de reflexions filosoficas, sus la tecnologia, sus la set de saber que mena a d’experiéncias desastrosas, sus la recèrca un pauc vana de la Creacion, sus las errors umanas que pòdon butir a la destruccion dels mondes, sus la vacuitat de nòstras existéncias… È, es que sèm plan pauc de causas ! Enfin, en esperant lo trocejament de nòstra planeta, podèm totjorn jogar a Owlboy

Sus aquò vos daissi, me vau anar crompar una capa de chòta a C&A, ai vist cossí èra practic per montar las estanças sens se crebar, me’n cal pas mai !

Laisser un commentaire