Tòca-Maneta 94 – Trèva d’un conte

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adissiatz !

Vosauts qu’avètz conegut Les Animaux du Bois de Quat’sous a la television (The Animals of Farthing Woods en anglés, Los animales del bosque en espanhòl), vosauts mai joves qu’avètz conegut los libres puèi la seria tele Redwall (Rougemuraille en francés), vosauts mai vièlhs qu’avètz coneguda la benda dessenhada Chlorophylle et Minimum o Sibylline de Raymond Macherot (puèi Greg), aquel Tòca-Maneta es per vosautres !

Ieu coneissi dos biaisses de reaccions a d’aventuras viscudas per d’animals antropomòrfes. Ieu per exemple m’agrada fòrça, lo costat minhard me dona de vam e capiti mai plan d’entrar dins l’istòria. Mon pair, per contra, es geinat per las istòrias ont d’animals prenon l’aparéncia d’umans. Quitament se l’istòria es bona, dintrará pas dedins. Que volètz, es aital, e coma soi pas segur que mon pair legisca mas cronicas parlarai als autres. E coma fau pas Tòca-Maneta per tractar, a la basa, de la BD o de las serias tele, es plan d’un jòc que parlarai.

Totes los personatges encontrats an de caractèrs « especials ». Aquel n’es l’exemple lo mai famós.

Aquel jòc se ditz Ghost of a Tale. Dins un monde medieval-fantastic poblat de mirgas, rats, taisses, faïnas, lo menestrièr (menestrèl) Tilo se tròba empresonat per sedicion dins un castèl que se deroïs, per consequent e justament chafrat Fòrt Deroïna. Çò que vòl es sortir de sa gàbia e tornar trobar Merra, sa dançairitz de femna, una mirga coma el. Fòrt Deroïna es, amb qualques alentorns, lo sol environament percorregut de tot lo jòc. Es pauc ? Benlèu. Mas esperatz. Cal saber que Ghost of a Tale es un jòc devolopat en quasi-totalitat per una persona sola, Lionel Gallat, aliàs Seith CG, un perpinhanés, e finançat de biais participatiu. Çò que i a es que visualament Ghost of a Tale es d’una beutat que podriá rendre envejoses d’estúdios amb 300 còps mai de personal. Las animacions, mai que mai aquelas de Tilo, escapat jamai seren e totjorn bolegant, son finas, las texturas son realistas, la vegetacion se daissa naturalament portar pel vent, lo cèl es esclatant, los jòcs d’ombra e de lutz son plan trabalhats… Bon, es vertat que se Ghost of a Tale es lo primièr jòc de Lionel Gallat, aquel d’aquí èra, per abans, animator e director d’animacion per Dreamworks, sus de films coma Lo Prince d’Egipta, La rota d’El Dorado o Gang de Requins. Sap doncas far las causas, al mens sul plan visual. E sul jòc en se ? E ben devi reconéisser que seguís, a despart de qualques imperfeccions plan perdonablas, sa frescor d’aparéncia.

L’univèrs del jòc es plan al delà de çò que se vei e l’enciclopedia intèrna sabronda d’anecdòtas istoricas interessantas…

Se Ghost of a Tale se podriá qualificar de jòc d’aventura, nòstre menestrièr serà plan en pena de se batre, contra de gardas que fan 3 còps sa talha. Es un trobador, pas un guerrejaire ! Per s’escapar de sa cèla e, a la fin, sortir del castèl, caldrà usar de son esperit, s’amagar, se desguisar, empruntar un fum de passatges secrets, trobar d’aligats, d’objèctes per avançar… De jòc d’inflitracion Ghost of a Tale se fa jòc d’exploracion, jòc d’enquista, jòc de ròtle, quista epica, totjorn amb la meteissa impressionanta mestrisa.

Gallat es sol amb un budgèt limitat ? Aquò rai, serà generós pertot ont pòt, e se pòt pas mostrar en entièr lo monde qu’imaginèt e sos estatjants daissarà pertot de letras, de libres, d’indicis per que la ment del jogaire se tòrne bastir son monde imaginari, aquel qu’existís darrièr las murralhas, plan realistas, de Fòrt Deroïna. E los qualques personatges que rencontraram auràn totes un caractèr afirmat e una personalitat unica, de la rana pirata caluga a las mirguetas panairitz, en passant pel faure desenlusit o una estranha gacha… Quitament sens voses e sens doblatge, los dialògs fan ressortir la coeréncia del monde e la natura dels personatges, sens oblidar un umor plan present, sovent absurde a la Pierre Dac o a la Monty Python.

Los desguisaments son al còr del jòc. E Tilo es manhac que que siá lo vestit portat !

Ghost of a Tale es pas un jòc long, mai foguèsse generós en causas de far, jamai cagantas, sens comptar que caldrà de còps soscar un pauc. Es un pichon viatge regaudissent dins una òbra a l’ambicion mesurada que jamai decebrà, al contrari quitament. Non, lo pièger dins aquel jòc es sa fin, qu’arriba malgrat tot tròp lèu, quand auriam aimat demorar mai de temps amb Tilo e sos amics, descobrir d’autres parçans de son monde, escotar sas cançons que contan l’istòria de son pòble martirizat, ausir las cronicas de las ancianas guèrras de la boca de piratas pintats, e benlèu se pintar amb el en gratant lo laüt jos la capa del cèl, abans de partir de nuèch per una caça als campairòls de nauta volada…

Sus aquò vos daissi, ai una accion prevista amb mon collectiu davant una ensenha que vend de trapèlas per mirgas e autras ratièras. Aquel monde son contra l’imaginacion, l’aventura e la fantasiá.