Tòca-Maneta 47 – Metal Gear, Solide !

metal-gear-solid-banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Dins l’industria videòludica, pauc de noms de creators sortisson. Benlèu que lo mèdia es tròp recent, benlèu qu’es encara tròp considerat coma una jos-cultura, benlèu encara que i a tròp de monde totjorn a trabalhar sus un sol jòc e dins talament de domènis diferents per ne sortir qu’un sol nom, mas vertat es que lo grand public coneisson pauc los creators de jòc. Alara n’aver un que se sortís de la desconeissença generala per en mai èsser sonat… « Diu » !

« Diu » es lo chafre mai que reverenciós qu’utilizan sos afogats per parlar d’Hideo Kojima, conegut pertant pas que per una seria principalament, mas quala seria, aquela dels Metal Gear. Après dos primièrs episòdis sortits un pauc confidencialament a la fin de las annadas 80-debuta 90 mas qu’aguèron lo meriti d’inventar lo jòc d’inflitracion, es en 98 que Kojima tusta un grand còp e va capvirolar durablament lo monde dels vidèojòcs, amb Metal Gear Solid. Tota l’ambicion desmesurada de Kojima, e se vei qu’es pas sonat « Diu » per res, i es : realizacion espetcaculària, jogabilitat fina, personatges carismatics, scenariò incredible a rebombiments innombrables, una gròssa dòsa de refleccion, una pichòta d’umor per un succès critic e commercial total.

Psycho Mantis

Psycho Mantis, un dels missants emblematics de la seria.

Resumir l’istòria e lo contèxte de Metal Gear m’es gaireben impossible, tant Hideo Kojima prenguèt de plaser a crear una trama complèxa, de còps talament tòrta que n’arriba a li far far qualquas incoeréncias, que capita de jamai prene lo spectator-actor per un nèci, tot en jogant amb el coma un gat d’una mirga. Es que l’òme es conegut per sas innovacions e sas idèias dessenadas per fin de crear una experiénca unica, quite a ne petar lo quatren mur. Los qu’i an jogat se sovenon de Psycho Mantis, aquel missant qu’aviá la capacitat de legir dins la carta memòria de la Playstation per saber a qué aviatz jogat e que se daissava pas tocar tant qu’aviatz pas brancat la maneta dins un autre pòrt, d’aquel vièlh tiraire d’elita que se podiá tuar de vielhum juste en avançant manualament l’ora al relotge intèrne de la consòla, o encara d’aquel moment ont un personatge vos convidava a atudar la consòla per avançar…çò que caliá evidentament pas far !

Tot aquò al mitan d’un molonàs de referéncias, mai que mai al cinèma, que Kojima n’es un afogat, çò que vei dins la semblança entre Solid Snake, lo eròi de Metal Gear, e Snake Plissken, personatge de John Carpenter dins New York 1997, dins los omenatges multiplicats als James Bond e als films d’accions e d’espionatge de las annadas 80, e influís sus la realizacion general del jòc, qu’es aquela d’un vertadièr crotzament entre vidèojòc e cinèma, amb sas cinematicas cadradas al millimètre, sos dialògs ponchuts e sa montada progressiva del suspens fins al desnosament final.

METAL GEAR SOLID V: THE PHANTOM PAIN_20160707222404

Los jòcs MGS son totjorn plan ancorats dins lo temps ont se debanan…de qué revisar son istòria de la geòpolitica !

Coma per plan de films, un jòc Metal Gear pòt èsser considerat coma « a messatge », coma s’i parla en long e en larg de la Guèrra Freda, de las opausicions entre blòcs occidentals e sovietics, de complòts mondials, de manipulacions geneticas, de trafic d’armas, de politica, d’ecologia o de dissuasion nucleària, que lo « Metal Gear » del títol es un nòu sistèma d’armament, un robòt bipèd gigant capable de lançar de bombas atomicas, fial conductor de tota la seria e present dins cada episòdi. L’un dins l’autre, Metal Gear es un jòc de guèrra fach e vist per un pacifista anti-militarista, amb tot lo cinisme e lo recuol per poder ne parlar e presentar totes los soldats de totas las guèrras del monde e de totas las epòcas coma intercambiables, carn de canon en defensa de causas e d’ideals que los depassan de luènh.

Kojima

Lo sénher Kojima s’es quitament fotut el-meteis dins son pròpi jòc, e lo devèm desliurar !

Alara « Diu », lo Kojima ? Es ambiciós, aquò’s segur, e son ambicion lo menèt a far de cap d’òbras del jòc vidèo… coma a se perdre en camin, fotut defòra que foguèt de l’estudiò de Konami. D’unes dison que seriá autoritari, capriciós e un bricon megalò. Doncas diu benlèu pas, mas benlèu engèni a la Orson Welles, e amb los marrits costats qu’aquò compòrta.

Sus aquò vos daissi, es sortit lo darrièr jòc de la seria manejat per Kojima, Metal Gear Solid V : The Phantom Pain, e pareis que s’i pòt anar caçar la cabra en tenguda de camoflatge dins las montanhas d’Afganistan. Es aquò que demandi a un jòc vidèo ieu !

METAL GEAR SOLID V: THE PHANTOM PAIN_20160707204358evaluacion-metal-gear-the-phantom-pain