Tòca-Maneta 81 – Preda

prey bandiera

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Uei vos vau parlar d’un jòc… non, perdon, uei vos vau parlar de dos jòcs, mas que son lo meteis… desencusatz : uei vos vau parlar de dos jòcs diferents, mas qu’an lo meteis nom e partejan de causas en comun. O alara uei vos vau parlar de dos jòcs, completament diferents, de dos desvolopaires diferents amb de principis completament diferents. Mas qu’an lo meteis nom.

Prey es un jòc sortit en 2006. Conta l’istòria de Tommy, un jove cherokee un pauc desobrat, en mai d’èsser desculturat, e que sembla se far bravament cagar dins lo bar/motel de çò que sembla una reserva indiana. Un ser, un vaissèl espacial extraterrèstre l’enlèva, tantplan coma son amiga, son grand-paire e d’autras personas. Se deurà trapar una escapa dins aquel vaissèl grandaràs, poblat d’extraterrèstres pauc amistoses e garnit d’una tecnologia organica, biologica, ont las referéncias e las abitudas umanas son saquejadas, a començar per lo sens de gravitat e la disposicion generala de las peças. Urosament, podrà comptar sus d’armas trobadas o fabregadas e tanben de poders espirituals, dins una recuperacion progressiva de sa cultura animista cherokee.

Prey_20181004214457

L’estacion Talos I es una passejada forçada mas espectaclosa de còps que i a.

Prey es un jòc sortit en 2017. Conta l’istòria de Morgan Yu, que se desvelha sus l’estacion espaciala Talos I en 2032. Plan lèu compren que las causas van pas plan sus l’estacion, ont se menan d’experiéncias de melhoracion de la raça umana, e qu’una estranha preséncia extraterrèstra chafrada Typhon, a escanat una bona part de l’equipatge. Urosament, Morgan es pas un res-que-valga : es lo filh o la filha (podètz causir vòstre genre) dels CEO, coma dison los americans, de Transtar, la multinacionala que possedís l’estacion e i mena aquelas experiéncias. E es tanben qualqu’un de potent-a e biaissut, que sas competéncias se veson a mesura de l’aventura renforçadas per de neuromods, de modificators neurals, fruchas de las recèrcas geneticas menadas sus Talos I.

Vesèm de semblanças, a començar per l’aspècte sciéncia ficcion, e los dos Prey se passan en vista subjectiva, pels uèlhs de Tommy e Morgan, mas pel demai… Cal dire qu’aquestes jòcs an un percors atipic e lo segond cronologicament, qu’auriá degut èsser una seguida, s’es mudat en reboot, an tot tornat començar de zèro, quand tombèt dins la banasta d’un novèl estúdio, Arkane, basat a Lion (Francés) e a Austin (Texas), conegut per Dishonored, ja cronicat aquí. Estranhament (o pas), los dos Prey aguèron lo meteis acuèlh : succès critic mas relatiu desinterès public malgrat una estima plan bèla.

Los dos jòcs en mai de lor percors original an çaquelà d’autras causas en comun, a començar per lor ambient, angoissós, d’una angoissa que va crescendo, pegós, organic dins çò que mòstra dels còs, de las experiéncias scientificas, e ont umans e extraterrèstres son finalament a se tirar la borra per saber qual es lo mai òrre.

Prey_20181002193444

Los Mimics, que pòdon préner la forma d’un objècte cal que siá. Mai aicí ai pas fisança…

Una granda capitada del darrièr Prey en data son sos extraterrèstres justament : luènh de l’imaginari abitual de creaturas fin finala semblablas a l’òme, amb de membres, un cap, un biais de se comportar que nos es fin finala familiar, aqueles Typhons que se partejan en mai d’una jos-espècia nos fan perdre qualques marcas anatomicas que cresián seguras, tòrçan las leis de la fisica, aquelas grandas leis sus l’Univèrs. Los mimics, per exemple, son fòrts per s’amagar dins los plecs de l’espaci-temps, en prene l’aparéncia d’objèctes del quotidian, coma de mugs, de cadièras, de bóstias, per nos sautar al cap al darrièr moment s’avèm lo malur de passar a costat. Un fremiment risca plan de vos córrer per l’esquina…

Prey_20181003194425

Qualques elements testimònian del fach que sèm dins una ucronia, ont JFK auriá escapat de son assassinat per governar mai longtemps.

Dificile per son costat subrevida solet o quasi dins un environament falsament amistós (l’estacion espaciala envasida) ont se cal mesfisar de tot, lo Prey de 2017 es d’una intelligéncia rara dins sa construccion. A mesura qu’avançam dins la compreneson de çò que se passa a l’entorn de nos, e qu’ensajam de constrénher los degalhs causats dins l’estacion, Morgan apren de novèlas causas, pòt passar de novelas peças, visitar pauc a pauc cada ala de Talos I, mai s’enanar passejar defòra, en combinason, dins l’apesantor. Cal èsser fin per se pas perdre, trobar son camin, cercar d’indicis e d’informacions sus çò que nos environa, espiar dins los ordinators dels salariats de Transtar (sovent protegits per de mots de passa… que trobam escriches a costat, sus un colhon de post-it) per comprene melhor lors relacions, sasir lo moment ont aquò basculèt, temptar de trobar de subrevivents. Sus la rega de son istòria lineara, Prey prepausa mai d’un camin que sèm liures de seguir, o pas : utilizar de competéncias eissidas dels produches de las experiéncias laborantinas menadas sus Talos I o al contrari desvolopar de competéncias purament fisicas per cas que las primièras sián tròp « desumanizantas », ensajar de protegir e salvar tot lo monde o al contrari eliminar metodicament cada èsser viu per empachar la contaminacion, far espetar l’estacion o puslèu tot far per salvar çò que s’i faguèt, amagar o mostrar d’informacions… se son ambient a quicòm que podriam qualificar d’organic, sa progression e sa bastison es tanben « organica », çò que dona un jòc ont prenèm plaser (e paur !) en descobrissent la vida sus l’estacion, las istòrias del monde que s’i crosan, las novèlas formas de Typhons, e cossí vira lo molin.

Sus aquò vos daissi, me cal esclarcir un mistèri, que totara me menèri una tassa de cafè davant l’ordinator, e aquí me tròbi amb doas, las doas parièras, compreni pas çò que se p

Prey_20181012013028evaluacion prey