Tòca-Maneta 43 : Èra pas ma guèrra

This War of Mine Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Avèm rarament l’ocasion de parlar filosofia dins Tòca-Maneta, pasmens es una disciplina qu’es ligada als videojòcs e plan mai qu’o pensam. Farai l’intriduccion a mon perpaus del jorn per doás citacions plan conegudas de grands filosòfs d’aqueste monde, que m’en soveni pas mai lo nom, e urosament perque m’auriá segurament obligat a ensajar encara un còp de prononciar d’alemand, un exercici totjorn plan penable per ieu. Ma primièra citacion serà « La guèrra, es mal ». Vos daissi qualquas segondas per meditar dessus, vaquí. Mon autra citacion es « Èra pas ma guèrra ». E aquí non, vos daissi pas de temps per soscar dessus, perque anam encadenar dirècte. Perque perdon mon car Silvestre, mas la guèrra lo mai sovent se causís pas, se patís !

this_war_of_mine Plan

A la nuech, vos cal causir ont anar.

Aquí resumit simplament lo principi de This War Of Mine, qu’auriái enveja de revirar per « Aquesta guèrra que faguèron mieuna », çò que rejonh ço que disiái mai naut. Perque This War Of Mine es un jòc de guèrra, un jòc sus la guèrra, mas la vertadièra guèrra, pas aquela, per un còp, que vos damanda d’emponhar un fusilh per anar jogar al eròi sus la linha de front e alinhar las petadas al cap d’un enemic indeterminat per fin de ganhar una medalha en chocolat e subretot pas de sesilhas de psy a garir lo sindròme pòst-traumatic. Non, la guèrra longanha, pas aquela qu’es menada mas aquela qu’es viscuda, per de civils que seràn jamai, d’un costat coma de l’autre, que de domatges colaterals. Una pèrda acceptabla, diria l’Estat-Majòr.

This War of Mine Run

Es que vau botar la man sus tot çò que passa e qu’es pas a ieu ?

Dins This War Of Mine, començatz dins l’ostal roinat d’una vila imaginària d’un pais imaginari tanben mas a la consonància eslava o balcanica. Se sentís rapidament la referéncia a un conflicte plan mens maniquean que las guèrras de la primièra part del sègle 20, subre-representadas dins lo videojòc, non aquí tot fa pensar a las annadas 90, al moment de la despartida de Iogoslavia. Una proximitat temporala apuejada pel costat familièr e uman de tot lo jòc, notadament lo fach que vòstra tòca es de far subreviure un ponhat de personatges que son pas de soldats, mas d’umans plan umans, amb una vida d’uman. Cadun a son istòria pròpia, aviá un mestièr abans aquesta guèrra que saurem pas jamai çò que la provoquèt ni qualas son las fòrças en preséncia, de còps una familha, de passions, un avenidor… E totes an en comun d’aver res pus, de se tornar trobar sens vertadièrament se conèisser dins aqueste ostal trocejat, ont caldrà combatre lo freg, la fam,la depression, las atacas de sacamand que plan sovent seràn pas que de subrevivents que renegan lor moralitat…

This War of Mine Death

Tot es volontàriament afrós dins This War Of Mine e tot vos mèna a sentir lo pès de decisions malaisadas. Aquela que tornarà lo mai sovent serà de raubar o pas l’estòc de noirridura d’un autre grop de personas, es a dire jogar la subrevida de vòstre grop contra aquela de l’autre. Pas de pietat significarà un fum de consequéncias, que s’obligatz un de vòstres personatges de panar, veire de còps que i a de nafrar o de tuar qualqu’un, quitament en legitima defensa, risca plan de tombar en depression, de refusar de s’alimentar, de tombar malaut, veire doncas per encadenament de morir, çò que buta puèi lo demai del grop a baissar los braces. Mai que la moralitat dels personatges, qu’es variabla segon lo cas, es vòstra moralitat pròpia, de jogaire e doncas d’uman, qu’es en jòc. This War Of Mine recompensa d’un cèrte biais lo fach de far pròva de moralitat, mas avança tanben l’idèia que far lo ben vos salvarà pas totjorn, quora dintran en compte d’elements exteriors que mestrejatz pas forçadament. Un jòc de l’uman, que s’adreiça a l’uman, a aquesta populacion (majoritària fin finala) qu’es pas sodarda e a la quala demòra dos sòus d’etica, d’intelligéncia e de solidaritat.

Los corbasses que m’escotan se lecan las pòtas de m’ausir parlar d’un jòc tant dur, mas caldriá veire a pas doblidar lo costat jòc, e doncas agradiu, plan present tanben malgrat la negror ambienta. E d’aquel costat This War Of Mine es un jòc de subrevida coma s’en fa fòrça d’aquesta passa, anirai quitament fins a dire qu’es de mòda. En brèu vos cal recuperar un fum de causas que trainan un pauc pertot per bricolar de causas essencialas, coma un forn, de recuperators d’aiga de pluèja, de lièchs, o mens directament essencialas, coma un fautuèlh, una ràdio, una guitarra. Mens essencial benlèu mas coma tot es dins los pichons quicomets d’una normalitat quotidiana retrobada que la santat, en particular mentala, de vòstres personatges se podrà conservar. Un costat gestion un briconèl leugièr doncas, sens que res siá jamai completament gratuit. Coma de Sims en vacanças a Sarajevo. This War Of Mine es un jòc intelligent, amb un agach agusat sus de tèmas espinoses de tractar que ven confirmar lo poder del videojòc coma espaci de refleccion e doncas coma art.

Sus aquò vos daissi, avèm pas res pus dins lo frigò per manjar, vau a la caça al soldatum. A veire s’es comestible. A la guèrra coma a la guèrra, tè !

This-War-of-Mine-Image-du-jeu-PCEvaluacion This War Of Mine

Tòca-Maneta 42 – La lei del Tallion

L'Ombre du Mordor Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

SPOILER

SPOILER

E uèi anam parlar tot a fet seriosament de respècte d’òbra originala o de cossí fargar de contengut novèl e interessant a partir d’una matièra ja chucada fins a la mesolha. La matièra en question es l’òbra de Tolkien, facha de romans epics, de contes e de plan d’autras causas mai o mens definidas qu’aguèron per tòca de descriure lo mai precisament possible un univèrs totalament inventat mas pasmens totalament coeerent. Tot lo monde legiguèt pas los libres del Senhor dels Anèls que, per tant interessants que siaguèsson, son d’un nivèl de cagantituda rarament egalat, degut mai que mai a una traduccion francesa tròp…francesa justament. Seretz uroses d’aprene que son a ne far una autra, mai modèrna, çò que deuriá èsser l’ocasion de descobrir o tornar descobrir lo libre fondator de l’heroic-fantasy modèrna. Per contra, coneissètz segurament los films, de Peter Jackson, una primièra trilogia senhoresca de bona factura, seguida d’una trilogia hobbitesca a l’interés inversament proporcional a l’espèra suscitada.

Vielha coneissença

Ten, una vielha coneissença

Lo jòc La Tèrra del Mitan : l’Ombra del Mordòr es a la crotzada de l’òbra literària e de l’òbra filmica, tòrna préner, per de questions de dreches, l’estetica de la segonda en recuperant d’elements scenaristics de la primièra, mas en amenatjant una istòria nòva dins un trauc cronologic daissat per Tolkien e sos successors. L’idèia es pas marrida, e es quitament capitada, perque sortissèm de l’encastre de l’adaptacion conament bèstia e limitada en videojòc a una creacion que seguís la logica non-lineària del mèdia, forçadament diferenta dins son anar qu’un libre o qu’un film. Lo jòc es polit, çò qu’èra pas ganhat, vist que se debana en Mordòr, es a dire la tèrra la mai desolada descricha per Tolkien, doncas pas briga polida a la debuta, regaudissent de jogar e puslèu pregond dins son gameplay. Es viu, sens gaire de pausas, e lo monde, clafit de missants orcs, se mòu en permanéncia a l’entorn del personatge principal. Lo personatge principal, justament, se sona Tallion, es un rodaire e…morís a la debuta del jòc. Mèrda. Mas non, perque en fach, l’esperit d’un ancian èlf pren possession de son còs e l’empacha de morir, en li balhant de fòrças suplementàrias e gaireben subre-naturalas.

Un que merita son nom

Un que merita son nom.

E es aquí que se pausa lo problèma del respècte de l’òbra originala : aquò, dins Tolkien, es impossible. Non solament l’èlf en question a pas aqueste poder a un sol moment, sens comptar que al moment que se debana lo jòc es ja mòrt dempuèi qualques millenaris e sepelit 6 pès al mitan de la Tèrra del Mitan, mas aquest fenomèn magic es pas jamai present dins libres o films. Auriá donat del Senhor dels Anèls un cort-metratge de la mena : « pren l’anèl, dintra dins lo Mordòr, chapla tot lo monde e FIN ». Cinc minutas tòp cronò. A aquò podèm apondre tanben la preséncia de bèstias creadas pel jòc, coma los Caragors, que son finalament aquí pas que per servir de caval a Tallion e lo cambiar de temps en temps d’enemics. Aquò al mitan d’autras reférencias a l’òbra originala, elas fondadas per contra. Mas es que es un problèma ? Per ieu non, a partir del moment que l’irrespècte servís la creacion e dona un produch que pòrta un molon de novèltats dins un univèrs ja conegut e apreciat. Pensi qu’auriá plan mens fonccionat dins un univèrs juste creat per l’ocasion, sens autre background. Apreciam aquí, per exemple, de s’enfrentar a tota una armada d’orcs, que seguisson un sistèma ierarquic abotit, amb de traisons intèrnas qu’avèm la possibilitat de provocar, de caras vertadièras e unicas, de pichons noms risolièrs de la mena « Grumog-l’esclafaire-de-nenons » o « Bruthold-pas-content » e tanben lo fach que se vos vençon ganhon de galons e se reorganizan del temps que sètz remandats un pauc mai luènh. Èran de possibilitats daissadas per l’òbra originala, pauc expleitadas pels films e aqui trabalhadas a fons. Mai aquò’s pas que mon vejaire, e soi benlèu mens cotigós sul mèstre Tolkien que d’autres !

Sus aquò vos daissi, i a Brandadur-lo-Biflaire qu’a tratat ma maire, li vau anar reglar son compte a aquesta salopariá !

La Terre du Milieu™: L'Ombre du Mordor™_20150405000535Evaluacion Shadow of Mordor

Tòca-Maneta 41 – Una Witch Lorrena

The Witcher 3 Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Òc, o sabi, fa plan de temps qu’èri pas tornat, mas vos en dobtatz coma soi nascut dins un banh de marrida fe ai una explicacion ja prèsta, e coma lo pair Nadal se tòrni es amb ma biaça plena de presents ! De presents que vos caldrà crompar, es pas los Videojòcs del Còr aquí.
Mon explicacion per aqueste còp serà aquela : soi tombat dins los corredors del temps, dins un país de fachilièras mas mai que mai de desenfachilhaires, dins un país ont se pòt far petar un cap coma lo tap d’una botelha de champ’, e menar un eretic al lenhièr sens esmòure mai qu’aquò la populacion locala, un país que, en un mot, me cambia plan del meu costumièr, qu’es lo País Polit dels Potonorses, coma cadun sap. Los que jògan auràn reconegut aquí lo monde de The Witcher : Wild Hunt, un dels jòcs mai esperats, e a rason, de l’annada 2015.

Dujangoth Frett
Un caçaire de primas nomenat Dujangoth Frett. E, plan segur…

Pas que siá revolucionari, notatz plan, i a gaire d’originalitats dins aquel jòc d’heroic fantasy en monde dobèrt coma comença de n’i aver a molon, mas cal plan reconèisser que çò que fa o fa plan. Al nivèl scenaristic primièr, perque l’i vesèm de longa lo fach que lo jòc siá una adaptacion d’una seria de romans escrichs per Andrzej Sapkowski, un polonés. Pas una linha de dialòg fòra-subjèct, pas una quista que passe sens esvelhar un minimum d’interès, quitament la mai segondària, pas una istòria personala d’un figurant rolesc qu’anatz crotzar per azard que sentisca pas lo background folhat. D’un talent rare, l’escritura de The Witcher buta cap a la dark fantasy, jos-genre de l’heroic fantasy que defugís lo maniqueisme per un esquemà complèxe d’accions e de decisions qu’entrainan de consequéncias en cadena malaisadas de preveire e doncas d’empachar. Lo « Witcher » del titol, lo sorcelaire, Geralt de Riv, es un bon caçaire mas son intelligéncia es sus d’unes plans un pauc limitada, puèi es plan sovent que serà guidat mai per sa passion, per pas dire mai, que per sa rason. Aquò fa que se tròba plan sovent enfrentat a de batèstas politicas supèr-complicadas a las qualas farà tot per escapar sens, de còps, i arribar, una posicion que nos tòrna menar, en tant que jogaire, a aquela d’un gran de sabla dins un univèrs que podriá existir sens nòstra preséncia o a tot lo mens qu’aquò fariá pas anar pièger. La tòca de Geralt es pas de salvar lo monde, es de se salvar el-meteis e las qualquas personas qu’estima. Es completament egoista dins un monde qu’obliga a l’èsser, e qu’obliga a trantalhar en permanéncia entre lo negre e lo blanc, e encara, quora aquestas concepcions an encara un significat…

Répondez par signes
OK…

Segondament, es cool d’èsser Geralt de Riv (bon, avèm pas la causida) perque es cool d’èsser un sorcelaire. Es quand mema pro rare de jogar un caçaire, tipe caçaire d’aquí, qu’auriá tanben las competéncias del seu gós. Emplaçatz lo fusilh per una espasa e auretz una idèia de çò qu’es lo mestièr de nòstre Geralt : lo monde lo pagan per anar tuar los monstres que mancan jamai d’espaurugar tota una region. E doncas vos cal passar de temps a cercar las pesadas, e recampar d’indicis, a seguir las odors a la flaira, a tendre de trapèlas, per identificar lo monstre en question, demest un bestiari plan fornit en òrras bestiassas, puèi a li cremar son nís, a li crebar sos pichons e lo maudire sus dètz generacions, aquela raça de demòni de sa maire la… hum, perdon. En brèu Geralt es un pistaire de tria, e sas competéncias per seguir la salvatgina seràn tanben utilizadas per tornar trobar d’umans plan umans, dins las (grandas) vilas del jòc : de raubaires, de murtrièrs, o juste de testimònis utiles a la quista personala del personatge. Un costat « Sherlock al país de Conan lo Barbare » qu’es puslèu fresc !

Gwynt
Lo Gwynt es un vertadièr jòc dins lo jòc.

Sabi, aviái començat en dire que de noveltats o d’originalitats The Witcher ne portava gaire, e aquí soi a dire lo contrari. Mas mantèni ! En veire tot çò qu’existís o existiguèt dins lo domèni videòludic, la sagà The Witcher mèna pas tant d’originalitats qu’aquò. Mas…n’es una en se ! Dins lo biais de far, mai que mai. Per una rason principala : aquò nos ven de Polonha. Qu’aquò siá lo libre original o lo jòc, The Witcher es 100% polonés, d’un estudiò sonat CD Projeckt Red. E aquò se sentís dins aqueste RPG a l’occidentala vengut d’un autre Occident, un Occident desconegut, mespresat de còps que i a, que capitèt de provar en 2015 que sabiá far venir autra causa que de plombièrs e de papas. E degun s’i enganèt pas, que quora Obama venguèt visitar Polonha lo darrièr còp, qu’es aquò que li ofriguèt lo primièr ministre d’alai coma present ? E òc, un exemplari de The Witcher ! E a aqueste moment, i aguèt pas de marrida lenga per petar l’ambient, que America coma Polonha sabon plan lo pes que pòt aver aqueste ben cultural dins l’economia d’un país, amai un país en marrida santat coma aqueste ! Mas parlarem pas mai politica e economia, que ne perdriam encara Geralt dins la discussion e sabèm ben que nòstre sorcelaire aima plan mai caçar lo tròll que l’òme politic, es plan mens viciós coma bèstia, e plan mens penós a manjar !

Sus aquò vos daissi, mon sorcelaire m’espèra per desencorcelar a la sorsa una sorcièra sorna dins sa soricièra. E dèvi anar a l’ortofonista tanben.

L'Esturgeon doré
Evaluacion The Witcher

Tòca-Maneta 40 – Crim Fandango

Grim Fandango Ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Remarcaretz qu’en gaireben tres ans de cronicas, faguèri jamai una sola refleccion sus çò qu’arribèt a Star Wars, sabètz, lo fach que la licéncia siá tornada crompar per lo supèr-capitalista Disney, e patin e cofin. E ben n’en parlarai pas uèi tanpauc, qu’ai quicòm mai de m’ocupar. Pasmens, me fasiá una bona introduccion, e Diu sap que soi totjorn en galèra per fargar una introduccion digna d’aqueste nom dins Tòca-Maneta, çò que fa que en general barjaqui longtemps a la debuta per dire pas res avant de m’atacar a un jòc. Mas uèi, farai pas aquò, non, promés ! Mas bon, quand mema, dèvi plan dire que i a quicòm que s’en parlèt pas talament, un domatge colateral provocat per l’afar Star Wars/Disney : la tampadura de LucasArts en 2013.

Grim Fandango Remastered_20150318231532

Ololo, bonjorn l’ambient malsan…

LucasArts èra una filiala de LucasFilm, encargada de desvolopar e produire de vidèojòcs dempuèi 1982. Çò estonant es que totes los jòcs produsits èran pas forçadament ligats a l’univèrs de Star Wars, e en majoritat d’alhors aguèron pas res a veire amb los Jedi, los Wookies e n’en passi. LucasArts foguèt quitament un temps a la punta per çò qu’es d’un genre màger de las annadas 90 : l’aventura en puntar-clicar, Point’n’Click en version originala. Aquò balhèt de titols coma Maniac Mansion, la seria dels Monkey Island, aquela dels Sam & Max, un Indiana Jones 4 en jòc qu’èra un melhor film que Indiana Jones 4 en film, Full Throttle, mens conegut mas que bòti per çò que es per aqueste que descrobiguèri primièr lo trabalh de LucasArts, o encara lo jòc sus lo qual me vau concentrar, es promés, a comptar d’ara : Grim Fandango.

Grim Fandango Remastered_20150322212206

Maià l’abelha, aquesta cocò…

Totes, o gaireben totes los jòcs aital foguèron creats o cò-creats per Tim Schafer, de còps amb Ron Gilbert, e los dos ganhèron la reputacion de calucs complets dins lo mitan, a fòrça de botar d’umor lofoc o negre a pauc près pertot e de bastir d’enigmas completament dessenadas a basa de combinasons d’objèctes imrpobablas a las utilizacions plan sovent desviradas mas completament logicas a posteriori. Mas sonque a posteriori, çò que fa que podiatz passar, s’aviatz pas la solucion, d’oras a vos tustar lo cap contra las parets. Ai perdut un amic aital, dins un accident d’enigmas de jòc LucasArts, una plan trista istòria.

Grim Fandango Remastered_20150322212834

La « germinacion », principi inventat dins lo jòc per crear la mòrt dins la mòrt…caluc !

En tot cas Grim Fandango fa pas excepcion a la règla e la venguèt quitament afortir, amb, per l’epòca, un sistèmi de contròtles nòu dins lo genre, vist que se desplaçava directament lo personatge, sens aver a picar sus l’endrech ont deviá anar, e una istòria originala que fa encara considerar uèi lo jòc coma un cap d’òbra del genre. Vos daissi jutges : Manny Calavera es defuntat e se tròba, per esperar sortir de sa situacion de mòrt en transit, obligat de dalhar la gent, per lor vendre de bilhetas pel Nòu Express, lo tren que mèna lo monde al repaus etèrne. Rapidament, se rend compte que i a de causas pas claras dins l’agéncia que l’emplèga, e lo jòc vira al polar al País dels Mòrts, un país dels mòrts marcat per la cultura aztèca, mexicana de uèi e mai gloabalament sud-americana, amb en prima los noms, los accents, la banda-son e los temperaments hispanics que van plan. E totjorn de referéncias d’en pertot, al film negre, a la politica, a d’autras òbras…

Grim Fandango, a sa sortida en 98, foguèt saludat per la critica, mas arribèt un pauc tardièr per relevar lo genre del jòc d’aventura, a se morir, e marchèt pas tant plan qu’aquò. D’unes diguèron quitament que demesiguèt la produccion de jòcs d’aventura produsits puèi. Benlèu es lo cas, mas empachèt pas de tornar sortir lo jòc en version remasterizada i a gaire, una version remasterizada pro, veire tròp, respectuosa de l’òbra originala mas interessanta per tastar, amb los uèlhs de uèi, çò que se fasiá i a 15 o 20 ans.

Sus aquò vos daissi, ai una paret a anar far adobar. Es mai simple la paret que lo cap, saique.

Grim Fandango Remastered_20150322221106Evaluacion Grim Fandango

Tòca-Maneta 39 – Òdiworld

Oddworld_ New 'n' Tasty Ban

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Oddworld: New 'n' Tasty_20150312230204

Lo paisatge es pas tant folhat que originau dins son rendut.

Aimi pas perdre. Lo sentit d’inacabat, la lassièra que vos pren al moment del Game Over, la sorna impression de venir, en una segonda, una gròssa mèrda amb d’artelhs a la plaça dels dets e tant de logica intellectuala qu’un calhau o que Nadina Morano. E, vos vau far una confidéncia, ieu que jògui mai que mai per las istòrias plan escrichas, la bastison d’univèrs coerents, l’espectacle e l’immersion, lo fach de pèrdre dins un jòc amb la regularitat pendulària d’un parelh de colhas de dalhaire me pòt butar, se soi dins un marrit jorn, a quitar de jogar, veire a lançar la maneta amb violéncia al morre de ma tele en trin de se trufar de ieu, aquela conassa. Pertant reconeissi que la mòrt, virtuala, lo fach de pèrdre, es de còps que i a un ressòrt scenaristic e n’arriba a aver un interés en tèrmis de creacion artistica del jòc. Lo simple fach de morir, e mai de morir a repeticion pòt trobar un resson dins lo scenariò, o l’univèrs perque pas, e aquò balha al videojòc un sentit d’immersion unenc en perpausant quauquarren que se pòt pas trobar endacòm mai. Dins un film, podètz aver d’empatia se un personatge estacant morís davant vòstres uèlhs, mas serà evidentament pas parièr que se s’agís del personatge que sètz vosautres, qu’encarnatz sus l’escranh.

Oddworld: New 'n' Tasty_20150312230026

Se pòt prener possession de l’esperit dels missants. Tot un simbòl !

Aquel concèpte contribuiguèt a fargar un jos-genre sistemic del jòc de plata-forma, çò que se sona lo « Die and Retry« , es a dire « Crèba e tòrna començar ». S’agisson de jòcs dificiles, ont la paciéncia es de mesa, e ont cal aver a l’encòp un bon esperit d’analisi de las situacions, una reactivitat tant intellectuala que gestuala, e un pauc de destresa. Un dels arquetipes del Die and Retry se sona Oddworld : l’Odissèa d’Abe, o alara Oddworld : New’n’Tasty, per la version remasterizada de 2014. Abe es un Mudokon que trabalha sens tròp se pausar de questions coma agent d’entreten per RuptureFarms, un tuador e usina de condicionament de carn gerit per una casta de dirigents capitalistas, los Glukkons. Los Glukkons faguèron de profièch en comercializant de plats amb de carn d’espécias en via de desaparicion, e aquò fonccionèt plan, fins a l’agotament de la « matèria primièra ». Tot cabussa per Abe al moment que se ren compte que los Glukkons aprèstan un novèl produch a basa de… carn de Mudokon, sa pròpia espécia ! A partir d’aquí, deven un fugitiu, que deurà se sortir de l’usina, e ne far sortir sos camaradas mai o mens redusits en esclaus, puèi tornar dins son pòple cercar lo poder natural dels ancians e enfin tornar a l’usina per desliurar lo mai de monde possible e estancar la maquina.

Oddworld: New 'n' Tasty_20150318215133

Lo missant Glukkon e son servidor « Slig ». Lo cap e las armas, desseparats…

Aviái de mal de me rendre compte quora i jogavi a sa sortida primièra, en 97, mas Oddworld es un jòc critic sul capitalisme dessenat, en l’aplicant a un monde qu’es pas briga lo nòstre mas dins lo qual nos podèm reconèisser. Sufís de veire los missants Glukkons, cigarre a la boca, desprovesits de braces e doncas incapables eles de produire, mas biaissuts en manipulacion per fin de crear de gardas e d’obrièrs esclaus. Mai qu’aquò, i a tota una refleccion sus l’ecologia qu’es menada, amb una opausicion, un pauc basica mas çaquelà agradiva, entre l’industria intensiva, lo comèrci de la carn tal coma o podèm vèire uèi dins las esmissions d’investigacion, e un monde mai pròche de la natura, respectuós de las autras espécias, animista e patin cofin. L’Oddissèa d’Abe es jamai que la transcripcion dels discors de Pèire Rabhi contra la World Company version « Guignols« , amb un ligam cap a la question dels pòples primièrs, coma dison. Per aquò, lo fach de morir, sovent, servís l’istòria. Avèm un grun de sabla, Abe, qu’ensaja a el tot sol d’enraiar una maquina infernala. Es evident que pòt pas èstre tant simple vist que se tròba enfrentat a tot çò que lo sistèmi dominant foguèt capable de produire : la polícia, los usatges abusius de la tecnologia, e la quita autò-censura de las massas que ren vòstres companhs completament passius. Tot aquò vos fa vos sentir fòrça solet e vos buta doncas a aprene la paciéncia e la perseverança per sapar pauc a pauc lo sistèmi e acompanhar las classas inferioras dins lor susmauta.

Sus aquò vos daissi, Abe me balhèt enveja d’anar tornar legir lo Capital de Marx en mangà, per veire se i aviá de ligams a tèisser d’aqueste costat tanben. E non, desconi pas, aquò existís per de bon !

Oddworld: New 'n' Tasty_20150315183313Evaluacion Oddworld

Tòca-Maneta 38 – Disorder

The-Order-1886-Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

The Order: 1886 Tamisa

Non mas es polit, res a dire.

Joslinhèri mai d’un còp dins aquesta cronica l’evidenta filiacion entre lo jòc vidèo e lo cinemà, lo mèdia « paire », del qual tira, per un plan bon nombre de produches, sa vision de l’imatge, del scenariò, dels dialògs, et caetera. A aquò cal apondre una evolucion teconolgica cap a un fòto-realisme mai abotit, es a dire que lo jòc butiguèt totjorn a semblar dins son fons coma dins sa fòrma a un film. Un film interactiu benlèu, mas un film totjorn. Del vejaire d’unes especialistas, sèm arribats, amb la darrièra generacion de consòlas e d’ordinators totjorn mai potents, al gra mai naut de çò que se podiá far en tèrmis de realisme. E quora un desvolopaire ditz « realisme », suspausa per principi que l’immersion del jogaire ne serà doncas aumentada. Mas es que es tant simple qu’aquò fin finala ? Es qu’es pas oblidar que dins videojòc i a « vidèo », mas i a tanben « jòc » ? Lo titre qu’anam veire uèi es una bona illustracion d’aquesta interrogacion.

The Order Lycan

ENCANTAT. Deuriatz pensar a far quicòm per l’alen çaquelà.

The Order : 1886 es una exclusivitat 2015 de la darrièra consòla de Sony, e foguèt totjorn presentat, dins los salons especializats coma sa veirina tecnologica. Çò qu’es, en tota objectivitat. Lo jòc es una miraudia visuala, ont las sincronizacions labialas dels personatges son regladas al millimètre, ont los efièchs de lum, de fum, de meteò, los detalhons escampilhats dins lo paisatge sentisson la ultrà-nauta definicion. En mai d’aquò, dona dins un genre pas talament expleitat, qu’es lo steampunk, afiliat a la fantasy, un genre que fa veire la societat victoriana, e mai largament l’èra industriala dins un anar ucronistic, es a dire amb una istòria pauc o pro modificada. Una mena de retrò-sciéncia-ficcion, que. Per vos balhar una idèia, The Order, l’òrdre que balha son nom al jòc, es l’òrdre dels chivalièrs de la Taula Redonda altorn de la quala tornam trobar Galahad, lo personatge principal, Perceval e d’autres, qu’an la possibilitat de viure longtemps e de garir las nafraduras en se servissent del Graal, un liquide negre que n’an totjorn un flascon sus eles. Sus aquel fons arturian, s’empèuta lo Londres de 1886, fictiu o real, amb de referéncias a Jack l’Esventraire, la preséncia del francés (doncas fringaire) Marquís de Lafayette o de Nikola Tesla, mena de Q de l’Òrdre, que, coma dins James Bond, es totjorn a aprèstar d’aisinas infernalas e pasmens risolièras, e lo combat contra de leberons, que cambian un pauc, o cal plan dire, dels tradicionals zòmbis.

The Order: 1886 Gardas

An butat lo realisme al punt que los gardas son immobiles mas semblan vius… Ai pas ensajat de los far rire.

Zo vesèm, sèm al limit del n’impòrta que mestrejat, s’agís doncas d’un film de genre, completament. Ah, perdon, ai dich « film » ? E ben òc, per çò que, malgrat son ambient visual a copar lo buf, son eròi supèr-carismatic, mena de Magnum (amb la mostacha) en pantalon de flanèla (e sabi pas s’avètz ja vist de monde carismatic amb lo combò mostacha-flanèla, es pro rare per èstre respectat), lo jòc es ultrà-dirigista, escriptat de la debuta a la fin e jamai una accion vos es perpausada sens qu’una ajuda apuejada apareissa a l’escranh. E es cagant, francament cagant, de veire un tal potencial immersiu gastat per un gameplay tròp superficial e una linearitat tròp granda. Aquò dich, The Order es pas briga marrit, l’istòria es pro originala, los dialògs e las voses son cools, tant plan coma los personatges, e es, o tòrni dire, una visualament esbleugissent. Mas demòra un brave exemple dels desfís que lo monde del videojòc se trobarà a enfrentar dins las annadas a venir, la recèrca d’un equilibri entre la realizacion tecnica e l’implicacion del jogaire, l’afortiment del videojòc coma un mèdia a despart, amb d’orizonts desparièrs, de possibilitas diferentas. En brèu, tirar çò melhor del cinemà e capitar çaquelà de prene son independéncia per rapòrt a el.

Sus aquò vos daissi, dèvi anar m’ocupar de ma mostacha avant de partir a la caça al leberon. Lo monde se rendon pas compte del temps que pren en entreten una mostacha, es completament caluc.

The Order: 1886 Ban basEvaluacion The Order

Tòca-Maneta 37 – Colonizacion

Civilization Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Civilization Rambalh

Es lo rambalh en Russia ! Òc, non mas aqui mai d’acostuma. Potina es jamai aqui quand n’avèm besonh…

Sabi pas s’avètz remarcat… ò fan, ai l’impression de començar coma un espectacle d’estand-up american… Bon, brèu. Sabi pas s’avètz remarcat mas dins Tòca-Maneta parlam sovent de causas autras que lo jòc vidèo, perque es un mèdia puslèu novèl, e que per consequent, agrèga de detzenats de brigalhs culturals venguts d’autres mèdias. E ben uèi anam parlar del Tust de las Civilizacions, Samuel Huntington, 96, Harvard, per situar un pauc. Un obratge fòrça controversiat d’alhors.
Ten, ne parlavi justament l’autre jorn amb d’amics, a la taula de las Nacions Unidas, i aviá Juli Cesar, Napoleon, Moctezuma, Gandhi, Ramsès II, Kamehameha, pas aquel de Dragon Ball, l’autre, e Casimir, pas aquel de la television, lo rei de Polonha. Macarèl qu’es complicat. En mai vèsi ben que me cresètz pas. Mas desencusatz-me d’aver d’amics un pauc coneguts que pètan la classa en societat ! Vos aimi plan mas fasèm jamai res amassa d’extraordinari, al mens amb eles anam cramar los soldats de Bismarck e Napoleon, nos fendèm la gula.

Civilization Cesar

‘diu Juli. La forma ?

Bon, tornam a nòstres afars, sentissi la digression negar pauc a pauc mon perpaus pertant linde a la debuta. Cesar me disiá doncas, aquel jorn… Cesar lo coneissètz, es un pauc, anam dire, « dirècte » dins son biais de parlar al monde, a una pichòta tendéncia a desforrelar lo glavius quora a un còp de Marsalà dins lo nasum, un tipe entièr que, e que me disiá que el viviá un afrontament etèrne entre un blòc occidental e un blòc oriental, amb dos grops civilizacionals en opausicion permanenta e que saurián pas reglar lo conflicte autrament que per la guèrra. E ieu li respondèri : « Escota Juli (òc, l’apèli Juli, es coma aquò, un còp pausats los laurièrs es un emperaire « normal »), lo vielhum te fai pas tròp de ben, deuriás quitar d’escotar Zemmour a la tele… ». E li expliqui que per ieu son mai que mai de questions culturalas que se pausan, e que lo quite concèpte de « civilizacion occidentala » es completament occidental en se, e que istoricament las conneccions entre pòples, nacions e sabi pas que de mai, son nombrosas, que sián commercialas o culturalas, e qu’una civilizacion, se per cas aquò vòl efectivament dire quicòm, pòt durar dins lo temps qu’en se dobrissent, e en tenent per basa l’escambi. Aquí dessus un tipe coma Gandhi es d’acòrd que, es un pauc mai pausat, es un tipe que sosca un pauc, diriam pas coma aquò amb sa tenguda de hippie-Hare-Krishna-qu’auriá-panat-las-clucas-de-Lennon, mas sosca lo tipe.

Civilization Bomba Atomica

OUPS

A aqueste punt de mon discors, m’avisi qu’ai oblidat de mencionar un detalh, ò un pichon detalh de res del tot, es qu’aqueste escambi amb de sobeirans d’aqueste monde defuntats dempuèi bèl briu se passava dins Civilization…lo jòc. Lo jòc-tipe de gestion de sa civilizacion, a causir entre maitas, amb caduna sas caracteristicas, e que caldrà menar a la victòria, una victòria que podrà èsser, segur, militària (es a dire esprautir totes los autres), mas tanben scientifica, diplomatica, culturala, en se servissent, se volèm, de la religion. I a un fum de causas de s’ocupar, las ressorças, l’ententa amb sos vesins, las invasions estrangièras, l’economia, lo progrès social… E tot aquò fai dintrar la seria dels Civilization dins una categoria plan especifica de jòcs que sonarai, cortetament, « Sonque un torn de mai – Ah mèrda son ja 4 oras del matin ». Dempuèi pauc, amb Beyond Earth, Civilization nos perpausa de s’escapar de l’Istòria mondiala per anar sus una autra planèta, raionar un pauc sus las populacions vescosas e autoctònas. E òc, z’ai dich, es un jòc american, sèm pas jamai aquí que per colonizar e assegurar son empèri suls autres. Mas bon, tot aquò’s pas qu’un jòc !

Sus aquò vos daissi, vòli anar clavar un torn de mai e per consequent vos disi « A l’an que ven ! »

Civilization Beyond Earth ArtworkEvaluacion Cilization

Tòca-Maneta 36 – The Leberon Among Us

TheWolfAmongUs Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Las causas an canjat. La fadariá, lo meravilhós, la palheta, tot aquò es passat de mòda. Ara lo prince charmant a ipotecat son castèl, del temps que la bèla fai la puta e Barba-Blua lo macarèl. E òc, èra un còp, e l’es pas mai… Aquò’s lo postulat de depart del scenarista Bill Willingham, amb sa seria de comics Fables, adaptada en un videojòc, The Wolf Among Us que farga una introduccion a l’òbra dessenhada.

TheWolfAmongUs Man Jack

LÈVA. TA. MAN.

Per una rason daissada un pauc misteriosa, los estatjants dels Reialmes, es a dire los personatges de contes, foguèron obligats de daissar lor país per se venir installar dins nòstre monde, dins un quartièr de New-York, tornat baptejar « Fabletown ». Mas es complicat, quora òm coneguèt la polida vida de castèl, qu’òm se complicava pas una existéncia regida de biais completament maniquean, quora òm petava dins de seda enfachinada, de passar a la pauretat, a las misèrias umanas, a la complexitat de la realitat e n’èstre redusit a petar dins de skaï empiuselat. Lo mai complicat dins tot aquò es d’ensajar de tornar bastir una societat sens saber zo far, mai que mai democratica, quora venèm d’un monde ont la monarquia es a pauc près absoluda. Los reis dins nòstre monde son pas tant generoses… Cal apondre a aquò qu’una majoritat de « Fablas », es a dire aquestes personatges eissits dels contes e legendas, an pas aparéncia umana. Per enganar lor monde, se dèvon far far d’ « encantaments » per de sorcièras a l’activitat referénciada per l’INSEE. Mas dins nòstre monde, res s’escambia gratuitament, e los paures Fablas que, pauc acostumats a trabalhar per se ganhar lo pan, an pas los mejans de se pagar aqueste servici, seràn lèu mandats a la Fèrma, la Bòria, lo ghettò d’aqueles que se pòdon pas integrar. Ne pren un putan de còp dins l’ala la licòrna dels contes. Òc, sabi, las licòrnas an pas d’alas, èra un imatge.

TheWolfAmongUs Ambient

Lo sentissètz plan l’ambient aqui ?

Çaquelà, se tròban dins aquel rambalh de monde per ensajar, sens jamai tròp i capitar, d’adobar las causas e assegurar la securitat dels Fablas. Demest aqueles, lo Sheriff de Fabletown, Bigby Wolf, look tipic del personatge de film policièr, camisa-cravata, mal rasat amb un clar manca de som. Bigby a mai de rasons que d’autres d’agir per la comunautat, es que, pel passat, dins los Reialmes, èra lo lop, lo Grand Missant Lop, e sa granda talent lo faguèt chapar mai d’un personatge de contes. Aquí, a enveja de se rescatar, de rendre servici, es prèste a prene sus el e a amagar sa fòrça, sa violéncia, que, quitament se s’es assuausada, contunhan de far son pichon efièch sul monde dins las enquèstas que mèna. Marrida reputacion un jorn…

TheWolfAmongUs Braç

Li arrancar lo braç o pas li arrancar lo braç ? That is the question.

Après, i a de còps dins l’aventura ont daissarà anar sa colèra, prèste a passar de son aparéncia umana a aquela, mai salvatja, de bèstia leberona. Per exemple, quora lo darrièr dels tres pichons tessons encara en vita li ven esquatar son canapè, li sifonar son whisky e li tubar sas cigaretas Huff Puff (notaretz la referéncia) al pretèxte qu’a manjat sos fraires. Cal pas desconar. E de violéncia n’i a, dins aquel monde mesclat, ne ven un pauc de Bettelheim, la psicanalisi dels contes, mas presa al sens literal, amb de sang, de murtres, e de putas. Plen de putas. De qué far un jòc plan tipat polar d’atmosfèra, amb una alternància equilibrada de fasas d’enquistas, d’interrogatòris e d’accion, lo tot escampilhat sus una sason e 5 episòdis capitolats, coma l’estudiò Telltale Games es ara acostumat a lo far, tant coma es acostumat a perpausar una gestion de causidas a far en un temps limitat e que totas an de consequéncias sus la seguida de l’aventura. Un pichon còp de pression benvengut, dins un jòc pro dirigista.

Sus aquò vos daissi, ai Pinocchio estacat sus una cadièra en sala d’interrogatori, e, sabi pas coma me soi demerdat son nas a ja traucat totas las parets del comissariat. Pensi que soi sus un gròs dorsièr aqui.

TheWolfAmongUs Colin
[soundcloud url= »https://api.soundcloud.com/tracks/196320397″ params= »auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&visual=true » width= »100% » height= »150″ iframe= »true » /]
Evaluacion The Wolf Among Us

Tòca-Maneta 35 – Pòle Emplec Life

Fantasy Life Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

Me soi trobat un mestièr, coma disiá l’autre. Non, pas ieu, que vivi encara e totjorn suls quauques brigalhs daissats per un estat compatissent e a condicion de far 5 còps per jorn ma pregària virat cap al…Pòle Nòrd ? Non. Pòle Sud ? Non. Pòle Emplec ? Òc ! Mas sabètz que i a de contradas ont d’organisme d’indemnizacion e de regime caumatge n’i a pas. Ont, se vòs poder viure, siás obligat de cumular mai d’un emplec, de micrò-jobs, amb de patrons completament venduts al sistèmi, capables d’embauchar a còps de lanças-pèiras e de fotre defòra a còps de pè al cuol.

Fantasy Life Pesca

Es dimenge, es pesca a la carpa !

Imagina-te, un jorn fas la pichòta man chas una coturièra, lo lendeman t’en vas, pica sus l’espatla, cavar mai prigond dins una mina d’aur, lo jorn d’après encara vas far tremolar los aubres de la sèlva amazoniana en tira-butant sus una ressèga que coneguèt de jorns melhors… E tot aquò es ren, imagina-te qu’un jorn es lo rei en persona que te sona, a un besonh urgent d’un mercenari per se farcir un drac qu’espauruga sos subjèctes fisèls. Aquí, as pas res, pas de contracte, pas de prima de risca o de precaritat, pas d’assegurança-vita o de princessa a bicar a la fin, as juste ton vièch e ton cotèl, e, per tant gròs que siaga (lo cotèl), es un bricon leugièr. Urosament, sèm pas en França, e la solidaritat existís, entre tu e d’amics que son dins la meteissa mèrda professionala, amb un CV longàs coma lo braç e de bonas competéncias, mas pauc d’ofèrtas a la fin.

Fantasy Life Mapa

La carta del monde. Non es pas de japonés en naut a esquèrra, es…sabi pas çò qu’es.

S’apondètz a aquò lo loguièr, los fraisses pel material, a cambiar pro sovent, un gròs budgècte vestits e manjalha, forçadament comprenètz que posca èsser complicat d’i arribar. Mas lo videojòc es pas la realitat, e serà doncas aquí possible non solament d’i arribar mas d’acabar lo mes clafit de sòus, pausat dins un castèl amb de fautuèlhs daurats sus trenca, amb tot plen d’amics e d’animals de companhiá. Fantasy Life vos perpausa aital, e coma o ditz son nom, de viure una vida somiada dins un monde fantastic. Sa particularitat es que, quitament se seguís las règlas del JRPG, lo jòc de ròtle a la japonesa, se basa mai que mai sus un principi de classas o de mestièrs intercambiables.

Fantasy Life Talhor

My tailor es pas encara rich, mas trigarà pas espèri, en trabalhant aital amb la rapiditat d’un Bengladeshi dens una usina Nike.

I a en tot un dotzenat de possibilitats, desseparadas en 3 familhas : lo combat, coma matge o mercenari, la recòlta, coma boscatièr o pescaire e la confeccion, coma menusièr o faure. E tot es interconnectat, vist qu’una ressorça (e n’i a de centenas) obtenguda en se passejant de pel monde servirà puèi a la fabricacion d’un objècte, per exemple un otís mai potent per poder tirar de novèlas ressorças, fabricar d’autras causas e aital. Tot s’encadena e s’entremèscla talament qu’es dificile de s’arrèstar avant d’aver tot descobèrt, tot cavat, tot combatut, tot fabricat e d’èsser arribat al mai naut gra de competéncia per cada mestièr. Es d’alhors lo principal interés del jòc, amb son monde colorat e son bestiari risolièr, vist que lo scenariò es plan-planet, e bravament colhonet. Es estonant d’alhors de veire la diferéncia entre una istòria tant ninòia e una gestion de gameplay tant abotida, del mens sus consòla portabla ont son rarament desvolopats de jòcs tròp detalhats. E puèi per un còp, es pas lo combat lo motor o l’atrach principal, ne deven una de las compausantas, a l’encòp utila e dependenta de las autras. Las conneccions entre cada mestièr rend lo daquòs coerent, en tirant lo jòc cap a la simulacion de vita, çò que, dins un univèrs fantastic ont Pòle Emplec existís pas e ont n’i a pas besonh, es lèu agradiu.

Sus aquò vos daissi, i a benlèu pas de Pòle Emplec al reialme de Reverià mas i a çaquelà la coá al guichet pels mestièrs. Tot lo monde es talament acostumat a cambiar tot lo temps, que i a en permanéncia 4 oras d’espèra. Minimum !

Fantasy Life PaisatgeEvaluacion Fantasy Life

Tòca-Maneta 34 – La Vida Es Estranha

LifeIsStrange Banner

Chaspaires de maneta, picanhaires de botons, balhaires de jòia a stick e esportius de canapè, adiussiatz !

La vida es estranha. Es un camin tot drech que, pasmens, s’amusarà de còps a tornar sus sos passes. La vida es estranha. Es una fosca nèbla de la quala sorgisson, de temps en temps, d’instantanèus d’una clartat agusada. La vida es estranha. Es un manètge, un monta-davala que bombís entre lo sucre e l’amarum. La vida es estranha. Es un libre de causidas fachas a la lèsta, sens saber res del passat e encara mens de l’avenidor, en esperant, sonque esperant, i veire un pauc mai clar. La vida es estranha. Fila, fila, sens voler i tocar, e, sens que jamai se passe res, se passan tant de causas. La vida es estranha.

LifeIsStrange Cambra

La cambra de Max, ont tot es dich, ja,visualament, sus çò qu’es sa vida…

Me perdonaretz aquesta introduccion volontàriament mon-cuol-la-pralinesca, mas es que soi encara tot esmòugut per Life is Strange, en occitan « La vida es estranha » doncas. OVNI videò-ludic d’aquesta debuta d’annada, capitèt d’estonar las quitas personas que l’avián sentit venir. Pertant, a de que tenir, vist qu’es devolopat per lo pichon estudiò Dontnod, que, malgrat son nom e lo fach que lo jòc es en anglés jos-titolat, es un estudiò plan francés, ajudat e sostengut per l’ocasion per Square Enix, editor màger del sector. Dontnod aviá ja susprés amb Remember Me, un primièr jòc situat dins un París futurista, amb per jos-tèxt una refleccion sus la memòria e un scenariò pondut per l’escrivan Alain Damasio. Malastrosament, lo jòc foguèt freinat per son ambicion e foguèt solament un succès critic e pas public. Amb Life is Strange, Dontnod tòrna per una pòrta mai pichona del punt de vista del gameplay, mas grandiòsa per son scenariò e son ambient.

Life Is Strange Jornal

Lo jornal de Max, clafit de detalhs sus çò que l’environa, de dessenhs, de fòtos, de pegatges…e un pauc d’umor.

Es l’autona a Arcadia Bay, pichòta vila costièra d’Oregon. Max Caulfield, après una escolaritat a Seattle, tòrna dins aquesta vilòta, sa vilòta, per far d’estudis de fotografia. Es frèula, geek, timidòta, un pauc en defòra de son temps vist que lo passa a far de selfies amb un vièlh Polaroïd quora sos camaradas an totes de Reflex. E lo temps es fòrça important per ela : festeja sos 18 ans, dins aquesta vila ont naissèt e que quitèt fa 5 ans, en daissant darrièr ela sos amics e sos sovenirs que, pauc a pauc, se tornaràn impausar a ela. E lo temps es important tanben perque, pichòt element fantastic, se descobrís lo poder de lo remontar, de qualquas minutas, après aver fach un sòmi iper-realista en cors. D’aquí, tot s’encadena, comença per empachar un crimi, puèi per botar son nas, pauc a pauc, dins las istòrias del campus, ela que fugissiá un pauc tot aquò : las istòrias de cuol, de dròga, las blagas mai que limita entre estudiants, lo secutament escolar, los clubs elitistas per dròlles argentats, amb totjorn en trama de fons la disparicion misteriosa d’una estudianta carismatica. Escapada, suicidi, murtre ? Mistèri.

Life Is Strange Causida

Primièra utilizacion del poder : remontar lo temps per dire la bona responsa a l’interrogacion del pròf. Biaissuda la pichona !

I a un pauc de Virgin Suicides aquí dedins, un pauc de Jason Reitman, de teen-movies independents americans. Jamai se passa grand-causa, concrètament las accions de l’eroina consistisson a gaitar lo paisatge, far de fòtos, parlar al monde e far recuolar 3 o 4 còps lo temps. Pertant, avèm l’impression que se passa un fum d’afars tant l’immersion e l’empatia son totalas, e tant i a de causas e de tèmas suggerits, coma dins un bon film d’autor, sus la violéncia de l’adolescéncia, lo temps que passa e que res arrèsta, los grands canjaments dins la vita, lo pès e las consequéncias de las causidas, l’efièch parpalhon, lo poder de l’imatge…

Vòli insistir per acabar sus l’atmosfèra sonòra, menimosament cofinada, de Life is Strange. E mai s’es en anglés, lo doblatge es de bona factura, apreciam d’aver las pensadas, de còps amusentas, de Max en votz off tanlèu que fa o vei quauquarren, e, sustot, d’ausir una banda originala pop-folk impressionenta, facha de boclas de guitarra sèca, que vènon afortir lo sentiment general, mesclat de malenconia.

D’alhors, vos vau daissar sus aquò, e m’anar brancar al YouTube, per me passar l’integrala de la BO, amb de monde coma Syd Matters o Mogwai, espèri que me podrà far pacientar abans la sortida dels episòdis seguents de Life is Strange. E òc, i a pas que lo primièr d’espelit, e aquò’s una bona rason d’èstre malenconic !

 Life Is Strange GuitarraEvaluacion Life is Strange